Hisenda reclama quatre milions a una de les filles de Mu?oz Ramonet

El litigi que enfronta des de fa d¨¨cades les quatre filles de Julio Mu?oz Ramonet i l'Ajuntament de Barcelona per la fabulosa col¡¤lecci¨® d'art que l'industrial va deixar en her¨¨ncia a la ciutat quan va morir el 1991, no ¨¦s l'¨²nic assumpte legal que ha portat les hereves als tribunals. La inspecci¨® d'Hisenda reclama el pagament de m¨¦s de quatre milions d'euros de l'impost de successions i donacions a la tercera de les filles, Alejandra Mu?oz Villalonga, l'¨²nica que viu a Catalu?a, malgrat que han passat 23 anys de la mort del seu pare i malgrat els recursos que ha presentat als jutjats aquests anys.

El 1995 la inspecci¨® de tributs de la Generalitat i l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria van demanar a Alejandra que aport¨¦s dades sobre l'ampliaci¨® de capital social duta a terme a l'abril del 1991 a Culturarte, l'empresa de la qual el seu pare era l'¨²nic accionista, que va passar de tenir un capital de 150.000 euros a 1,2 milions d'euros mitjan?ant l'emissi¨® d'accions noves que van subscriure tres de les germanes, una operaci¨® que es va fer un mes abans que mor¨ªs el pare. Entre la informaci¨® que se li va demanar hi havia una relaci¨® i valoraci¨® de les obres d'art que formaven part de la col¡¤lecci¨®, que era l'¨²nic actiu de Culturarte, i les p¨°lisses contractades per assegurar-les.

Segons la inspecci¨®, que destaca la poca o nul¡¤la col¡¤laboraci¨® i "obstrucci¨® a la tasca inspectora", existeixen diverses p¨°lisses subscrites entre l'octubre i el novembre del 1991, entre aquestes, una de 18,7 milions d'euros per la qual asseguraven el transport de m¨¦s de 300 obres d'art des de Barcelona fins a Madrid (amb la qual cosa es demostraria que la col¡¤lecci¨® va sortir del palauet del carrer Muntaner una vegada mort Julio Mu?oz) i una altra de 21 milions d'euros, quantitat per la qual van assegurar les obres d'art dipositades en un palauet madrileny del carrer Villanueva.

Al cap de dos anys, el juny del 1997, la inspecci¨® va comunicar a Alejandra que l'operaci¨® d'ampliaci¨® duta a terme amb les seves germanes el 1991 va ser, en realitat, "un negoci indirecte que tributa com a transmissi¨® lucrativa gravada amb l'impost de successions i donacions", i que aquest tipus de negoci ¨¦s una "pantalla jur¨ªdica" i se li reclama un deute tributari de m¨¦s de quatre milions d'euros (2,4 de quota i 1,6 pels interessos de demora des del 1991). Alejandra, despr¨¦s de signar un acta de disconformitat, va presentar una reclamaci¨® econ¨°mica davant el Tribunal Econ¨°mic Administratiu Regional de Catalunya (TEARC). Aquest tribunal li va donar la ra¨® parcialment i va corregir els interessos de demora. Per¨° despr¨¦s, el Tribunal Econ¨°mic Central (TEAC) va acabar desestimant el recurs de la filla de l'industrial el 2002. Tot aquest embolic de plets queda recollit en la sent¨¨ncia de l'octubre del 2006 del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya (TSJC), en la qual, de nou, desestima la pretensi¨® dels representants d'Alejandra Mu?oz.

La filla de l'empresari mort vol

Lluny de conformar-se i abonar el deute, que segons fonts de l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria continua generant interessos, es va presentar una nova acci¨® judicial, en cassaci¨® davant el Tribunal Suprem, que el mar? del 2011 va tornar a rebutjar. Aquest tribunal argumentava: "Som davant un negoci simulat que n'encobreix un altre de dissimulat encaminat a provocar un despla?ament patrimonial gratu?t". Els jutges van considerar que es tractava d'un "negoci indirecte" i d'"increment patrimonial gratu?t".

Des d'un primer moment la negativa a pagar l'impost de successions i la lluita per la propietat de les obres va disc¨®rrer de forma paral¡¤lela. Per¨° el mar? del 2012 els dos assumptes s'acaben ajuntant. El Tribunal Suprem confirma que el propietari de les obres d'art no s¨®n les filles, sin¨® l'Ajuntament de Barcelona i en concret la Fundaci¨® Julio Mu?oz Ramonet, creada per l'Ajuntament el 1995 despr¨¦s d'assabentar-se de l'her¨¨ncia que havia rebut quatre anys abans.

Amb aquesta decisi¨® definitiva, Alejandra Mu?oz va elevar un nou recurs, un d'extraordinari al TEAC, perqu¨¨ revis¨¦s el seu cas i poder desentendre's del deute fiscal. I un altre m¨¦s davant el TSJC, tribunal que encara no s'ha pronunciat i que ha d'acabar dient l'¨²ltima? paraula sobre qui ha d'abonar l'impost de successions.

"L'Administraci¨® tribut¨¤ria mant¨¦ obert un procediment pel cobrament d'un deute contret per l'impost de successions, l'execuci¨® del qual est¨¤ susp¨¨s pel TSJC, fins que el tribunal es pronunci? sobre el fons del litigi", es limiten a assegurar des d'Economia de la Generalitat.

Es pot donar la paradoxa que sigui l'Ajuntament de Barcelona qui hagi de pagar finalment per unes obres d'art que no t¨¦ i que retenen "desaparegudes" les filles de Julio Mu?oz des del 1991. El portaveu de les germanes no d¨®na detalls i respon amb un lac¨°nic: "La fam¨ªlia no vol fer declaracions d'una q¨¹esti¨® privada".