La depend¨¨ncia

El debat sobre el futur d'Euskadi i Catalunya continua marcat per una abs¨¨ncia total d'entesa entre les parts. El di¨¤leg i l'acord entre institucions i partits que ha caracteritzat la recent consulta sobre la independ¨¨ncia d'Esc¨°cia sembla que s'hagi produ?t en un altre continent i en un altre moment hist¨°ric totalment allunyat del que es viu a Espanya.

No ¨¦s la nostra intenci¨® utilitzar aquest article per criticar els que rebutgen el dret del poble catal¨¤ o del basc a decidir el seu futur, sin¨® intentar explicar a l'opini¨® p¨²blica espanyola per qu¨¨ les nostres societats rebutgen una relaci¨® de depend¨¨ncia respecte a l'Estat espanyol. Aquesta perspectiva permet substituir el debat sobre els avantatges i inconvenients de la independ¨¨ncia ¡ªque tots desconeixem¡ª, per un altre de m¨¦s aclaridor sobre els costos de la depend¨¨ncia ¡ªque tots coneixem¡ªper al poble catal¨¤ o el basc.

La situaci¨® de depend¨¨ncia actual est¨¤ directament relacionada amb el model de pa¨ªs que podem construir. Ho hem vist clarament a Esc¨°cia. Els pa?sos que, com Catalunya, no tenen capacitat recaptadora i pateixen la limitaci¨® permanent d'altres instruments centrals de l'autogovern (pol¨ªtiques socials, educatives o culturals), depenen de les decisions estrat¨¨giques que es prenguin a Madrid. Catalunya, avui dia, no pot decidir amb llibertat com fer front a l'actual situaci¨® de crisi global i no pot invertir els recursos generats dins del pa¨ªs per dissenyar pol¨ªtiques p¨²bliques que q¨¹estionin el model neoliberal que est¨¤ imposant el Govern del Partit Popular.

Com hem apr¨¨s a Euskadi durant les ¨²ltimes d¨¨cades, la gesti¨® dels nostres recursos genera una cultura d'¡°autoresponsabilitat¡± en la qual el nostre benestar dep¨¨n de les decisions que prenem nosaltres mateixos. Si treballem molt, si invertim en coneixement avan?at i innovaci¨® tecnol¨°gica i social, en un model de desenvolupament hum¨¤ sostenible, en lloc d'esperar al fet que arribi un ¡°canvi de cicle¡± extern, les coses ens aniran b¨¦. Per contra, si no ho fem b¨¦, no podrem culpar Madrid. Resulta fonamental aturar-se un moment i pensar les implicacions que t¨¦ un canvi de paradigma d'aquestes caracter¨ªstiques en tots els ¨¤mbits: pol¨ªtic, econ¨°mic i social.

La situaci¨® econ¨°mica del Pa¨ªs Basc era desesperada quan va reclamar l'autogovern

S'acostuma a dir que ¨¦s f¨¤cil parlar d'autoresponsabilitat quan un territori ¨¦s ric i les coses li van b¨¦, per¨° cal recordar que quan Euskadi va reclamar i va engegar l'autogovern, la nostra situaci¨® econ¨°mica era desesperada. S'havia desmantellat tota la nostra estructura productiva relacionada amb la ind¨²stria pesant, els Governs socialistes apostaven per abandonar la manufactura i defensaven all¨° que ¡°la millor pol¨ªtica econ¨°mica ¨¦s la que no existeix¡±. Per si no fos poc, ten¨ªem un problema obert de viol¨¨ncia i terrorisme que allunyava moltes possibilitats d'inversi¨® exterior. Malgrat aquesta situaci¨® (malauradament no hi ha gaires exemples internacionals en qu¨¨ aix¨° s'hagi capgirat), Euskadi va saber crear un veritable moviment de transformaci¨® socioecon¨°mica basat en la col¡¤laboraci¨® publicoprivada, que avui dia s'estudia a prestigioses universitats internacionals a trav¨¦s de l'Agirre Lehendakaria Center.

El m¨¦s rellevant per al debat ¨¦s que vam poder desenvolupar aquesta intervenci¨® gr¨¤cies a les nostres pr¨°pies decisions. Les coses ens podrien haver anat malament, podr¨ªem haver fracassat en el nostre intent de reindustrialitzar el pa¨ªs a trav¨¦s de la manufactura avan?ada i els nous models de gesti¨® impulsats per l'economia social. Podr¨ªem haver acabat sent un desert industrial, com tants altres territoris que es van deixar conv¨¨ncer per la panacea dels serveis. Ara estar¨ªem pagant religiosament a l'Estat espanyol pels serveis que presta a Euskadi sense poder generar els recursos per fer-ho. Estic segur que no se'ns hagu¨¦s condonat cap deute i que avui es recordaria amb escarni com ens vam atrevir a prendre una decisi¨® tan arriscada.

Tradicionalment, es justifica la necessitat de prendre les decisions a Madrid per garantir la solidaritat territorial. Per¨° la realitat ¨¦s que els recursos generats per l'Estat no s'han invertit a crear un model socialment sostenible. A m¨¦s de les taxes d'atur i pobresa, Espanya ja ¨¦s el segon pa¨ªs m¨¦s desigual de la Uni¨® Europea i no crec que es pugui atribuir aquesta realitat al concert econ¨°mic basc. La solidaritat no dep¨¨n d'un model centralista, sin¨® de com es construeix una cultura de respecte a la dignitat de les persones i a les seves expressions col¡¤lectives, com es generen els recursos de manera m¨¦s eficient i com es distribueixen posteriorment. Gaireb¨¦ ning¨² esmenta que Euskadi ¨¦s una de les societats m¨¦s igualit¨¤ries de la Uni¨® Europea i paga cada any un percentatge del seu PIB a la solidaritat intraterritorial dins de l'Estat espanyol.

Un altre exemple de la inversi¨® en solidaritat ¨¦s la llei que garanteix uns ingressos b¨¤sics a tota la ciutadania i que tant debat est¨¤ generant en la pol¨ªtica espanyola recentment. Doncs b¨¦, Euskadi va engegar un sistema universal d'aquestes caracter¨ªstiques fa 20 anys i, avui dia, l'¨²nica for?a pol¨ªtica que ho vol suprimir ¨¦s el PP. ?s inacceptable que facin onejar la bandera de la solidaritat per justificar la indissoluble unitat de la p¨¤tria quan els recursos generats per l'Estat es reparteixen a trav¨¦s de targetes black. Volem poder decidir el nostre futur i no ser depenents per construir un pa¨ªs millor, m¨¦s solidari.

Construir el nostre model nom¨¦s pot fer-se respectant el dret a decidir

Tots estem condicionats per les decisions europees, per¨° a dia d'avui les q¨¹estions centrals segueixen estant en mans dels Estats naci¨®. No pot ser que Espanya estigui disposada a cedir sobirania amb altres Estats de la Uni¨® Europea i rebutgi fer el mateix amb Catalunya o Euskadi. L'¨²nica ra¨® per justificar aquesta din¨¤mica ¨¦s que no ens reconeix com a iguals, sin¨® com una cosa inferior, depenent. Creieu-me quan us asseguro que no fem aquesta afirmaci¨® amb ¨¤nim de desqualificar, simplement intentem constatar una evid¨¨ncia.

En un context de canvi hist¨°ric tan important com el que es viu a escala global, Euskadi i Catalunya no poden ni volen ser dependents de l'Estat espanyol. Volem construir el nostre propi model de desenvolupament hum¨¤ sostenible i nom¨¦s pot fer-se des del respecte al dret a decidir de la nostra ciutadania. Des d'aquesta base, aspirem a construir les millors relacions socials, econ¨°miques, culturals i pol¨ªtiques amb els pobles que volen formar part de l'Estat espanyol¡­ i ho aconseguirem, som insistencialistes.

Juan Jos¨¦ Ibarretxe Markuartu va ser president del Govern basc. Ara dirigeix l'Agirre Lehendakaria Center.