Juncker retira 80 normes europees i d¨®na prioritat a la inversi¨® i l¡¯energia

Inversi¨® per crear creixement i ocupaci¨®. Uni¨® energ¨¨tica per posar fi a la depend¨¨ncia de R¨²ssia. I menys normes a Brussel¡¤les darrere d'una UE que se centri en el que ¨¦s realment important i deixi de ficar-se on no l'hi demanen. La nova Comissi¨® Europea de Jean-Claude Juncker va presentar ahir davant l'Eurocambra, a Estrasburg, el seu programa de treball per al 2015 amb aquestes tres idees for?a. Despr¨¦s d'uns anys marcats per una suma de crisis ¡ªentre les quals destaquen una crisi existencial de l'euro i una profunda crisi democr¨¤tica¡ª, l'equip de Juncker intenta activar aix¨ª un nou cicle pol¨ªtic enmig d'un estancament econ¨°mic que es preveu llarg i espin¨®s, i d'una situaci¨® pol¨ªtica i social repleta d'enrenous potencials. Brussel¡¤les se centrar¨¤ ¡°en les grans coses: creixement i ocupaci¨®¡±, va dir el vicepresident comunitari, Frans Timmermans; ¡°no presentar¨¤ cap mesura que no se centri en aquestes prioritats, i retirar¨¤ regles obsoletes, innecess¨¤ries o que no tinguin el suport del Parlament Europeu i del Consell Europeu¡±. ¡°No cal que la Uni¨® Europea reguli tots els problemes d'Europa¡±, va dir Juncker.

En aquesta declaraci¨® d'intencions s'endevina una aproximaci¨® ideol¨°gica del nou equip al capdavant del bra? executiu de la Uni¨®. La Comissi¨® confirma la retirada de 80 normatives ¡ªcom va avan?ar dissabte aquest diari¡ª, en un gest clar amb els pa?sos que creuen que Brussel¡¤les ha anat massa lluny i ha de comen?ar a desfer part del cam¨ª en mat¨¨ria de regulaci¨®, encap?alats pel Regne Unit. Les pressions dels grups d'inter¨¨s i el malestar de l'Eurocambra han provocat que finalment Juncker no vagi tan lluny com volia en alguns assumptes: Brussel¡¤les retira la directiva sobre qualitat de l'aire i residus, per¨° promet replantejar-la al llarg del 2015. En l'esborrany anterior, la Comissi¨® pretenia posar fi a aquesta normativa sense la possibilitat d'una nova regulaci¨® l'any vinent. D'altra banda, l'Executiu europeu d¨®na un ultim¨¤tum de sis mesos per aconseguir un acord sobre el projecte que regula les baixes per maternitat. Per¨° el disseny del pla general continua intacte: ahir es va certificar la primera tongada de retirades, i despr¨¦s podria venir una poda m¨¦s agosarada al llarg de la legislatura.

No ¨¦s la primera vegada que la Comissi¨® s'atreveix amb la retirada de normatives, tot i que mai havia anat tan lluny en aquest assumpte. Despr¨¦s de con¨¨ixer les prioritats, tots els partits excepte el Partit Popular Europeu (PPE) van lamentar que l'Executiu europeu no escolt¨¦s els desitjos de l'Eurocambra per al 2015. El socialdem¨°crata Enrique Guerrero va parlar obertament de ¡°malestar i decepci¨®¡± a les files del centreequerra, que comen?a a dubtar de Juncker. Els Verds van criticar la retirada de directives en mat¨¨ria mediambiental, i els liberals van advertir que l'equip de Juncker ¡°pot matar l'Europa de la salut i el medi ambient¡±. Fora de la Cambra, la Confederaci¨® Europea de Sindicats va lamentar que l'agenda de la Comissi¨® no inclogui ¡°ni una proposta que millori la vida dels treballadors¡±, va dir la seva secret¨¤ria general, Bernadette S¨¦gol, informa Efe.

Cam¨ª del seu segon mes al capdavant de la Comissi¨®, a Juncker ni tan sols li ha fet gaire mal l'esc¨¤ndol Luxleaks, que ha revelat centenars de pactes secrets signats pel seu pa¨ªs, Luxemburg, i multinacionals, que gr¨¤cies a aquests acords amb prou feines paguen impostos. Pel que fa a la lluita contra l'evasi¨® fiscal, la resposta pol¨ªtica de Juncker ¨¦s llan?ar un acord d'intercanvi autom¨¤tic d'informaci¨®, i un projecte de directiva d'harmonitzaci¨® de les bases imposables de l'impost de societats, que t¨¦ tots els n¨²meros de fracassar perqu¨¨ requeriria unanimitat i hi ha almenys mitja dotzena de pa?sos que han fet de la compet¨¨ncia fiscal a la baixa una esp¨¨cie de model de negoci: el mateix Luxemburg de Juncker, Irlanda, Holanda, B¨¨lgica, Xipre o Malta. Malgrat que ¨¦s conscient que aquestes propostes dif¨ªcilment tiraran endavant mentre segueixi vigent la regla de la unanimitat, Timmermans les va incloure entre les prioritats i va assegurar que la Comissi¨® vol que el principi que regni en mat¨¨ria de fiscalitat ¡°sigui que la imposici¨® es faci al pa¨ªs on s'obt¨¦ el benefici¡±.

Per¨° les prioritats m¨¦s clares s¨®n el pla d'inversions de 315.000 milions i la uni¨® energ¨¨tica. El gest al keynesianisme a trav¨¦s de les inversions per estimular l'an¨¨mica demanda ha estat ben rebut, tot i que l'historiador econ¨°mic Barry Eichengreen, per exemple, qualifica aquest pla de ¡°fum i miralls¡± davant el fet que nom¨¦s mobilitzar¨¤, al principi, 21.000 milions de fons p¨²blics. La uni¨® energ¨¨tica, a m¨¦s de l'agenda digital, ¨¦s una clara aposta promercat: la construcci¨® d'infraestructures energ¨¨tiques amb diners b¨¤sicament privats per posar fi a la depend¨¨ncia de R¨²ssia, en ple conflicte amb Ucra?na i davant els problemes que s'apropen per la greu crisi que s'apropa a tota velocitat a Moscou pel desplom del preu del petroli.

Europa comen?a a mirar R¨²ssia de re¨¹ll davant la possibilitat que les turbul¨¨ncies acabin afectant tamb¨¦ les Borses europees. El banc central rus va apujar ahir els tipus d'inter¨¨s al 17,5% davant la caiguda dr¨¤stica del ruble. I a Moscou li esperen m¨¦s sancions al final de la setmana per part dels EUA, que pretenen bloquejar les grans empreses russes d'armament i castigar les inversions en energia. Els EUA i Europa han anat fins ara junts en les sancions, malgrat que aquesta vegada ¨¦s poc probable que Brussel¡¤les segueixi el ritme de Washington: els europeus estan discutint ampliar la llista de sancionats russos per la crisi a Ucra?na, ¡°per¨° el petroli ja est¨¤ imposant prou c¨¤stig per pensar en mesures m¨¦s dures¡±, van explicar fonts europees.