Tribut de riure per a un pallasso mort

Expliquen que quan el fam¨®s pallasso Ramper, que tenia una vena depressiva, li va explicar trist¨ªssim al seu col¡¤lega Alady que preparava un n¨²mero sensacional i ¨²ltim, La mort de Ramper, en qu¨¨ tocaria el xil¨°fon, faria unes quantes bromes, pujaria al trapezi i es llan?aria des de la c¨²pula del circ a les graderies, Alady li va contestar: ¡°Ser¨¤ formidable, matant-te cada nit durant 15 dies seguits et far¨¤s milionari!¡±. Els pallassos tenen una forma particular d'afrontar la mort. Quan Monti (sense la cara pintada, Joan Montany¨¨s) s'estava morint de c¨¤ncer van anar a l'hospital a acomiadar-se d'ell tots els altres grans pallassos catalans vestits de clown. Com per trobar-te'ls a l'ascensor a la UCI.

Pallasso i mort, la gran carablanca, fan una estranya i torbadora parella. Un binomi que ens commou fins als ossos. Crear un espectacle de clowns entorn d'un pallasso mort ¨¦s un veritable repte. Al voltant de dos ja resulta una pallassada nobil¨ªssima. Aix¨° ¨¦s el que ¨¦s, en la m¨¦s bella i generosa de les accepcions, Rhum,el gran, emotiu i divertid¨ªssim homenatge a Monti que han orquestrat un grup de col¡¤legues. El muntatge (que va guanyar dimarts passat el premi Zirk¨°lika al millor espectacle de pallassos) fa temporada aquest Nadal en un lloc tan procliu a les meravelles (¡°i alguna cagadeta¡±, bromegen en escena els pallassos) com el Teatre Lliure de Gr¨¤cia.

Entre el millor de la funci¨®, el desopilatiu duel de carablanques

Quan Monti es va posar malalt tenia el projecte d'un espectacle sobre Enrico Jacinto (!) Sprocani (1904-1953), a la pista Rhum, un magn¨ªfic august que va fer parella amb Pipo i que era amic del mateix Jacques Tati. A Monti l¡¯atreia ¡ªsense saber que prefigurava la seva pr¨°pia¡ª l'escena del comiat de Rhum al cementiri parisenc de Saint-Ouen, amb tots els grans pallassos de l'¨¨poca en una grand parade acolorida al costat de la fossa.Rhum, l'espectacle, havia de ser un homenatge al Rhum pallasso i a l'ofici, per¨° va resultar evident que Monti no el podria protagonitzar. Convertits en Rhum&Cia, cinc pallassos, sota la direcci¨® de Mart¨ª Torras, van decidir perseverar en el projecte de Monti i reconvertir-lo a m¨¦s en una celebraci¨® del mateix col¡¤lega, que va morir el 2013.

El nou Rhum, que es va poder veure tres dies al festival Grec, coproductor, i est¨¤ des d'ahir a la nit al Lliure de Gr¨¤cia fins al 4 de gener, fuig de sentimentalismes f¨¤cils i ofereix un festiu rosari de n¨²meros desopilatius, inclosos alguns de tan cl¨¤ssics com el del mirall trencat o el tir a la diana, i altres destinats als nous gustos, com el dels cinc pallassos convertits en banyistes risibles d'un ballet aqu¨¤tic mentre un d'ells canta un rap. Els riures s¨®n sens dubte el millor tribut per a un pallasso mort. (¡°El meu riure est¨¤ fet de ll¨¤grimes¡±, deia el gran Grock ¡ªel pare del qual, per cert, va deixar la fam¨ªlia per unir-se a un circ ambulant: a veure si no ¨¦s per entristir-se¡ª). I no obstant aix¨°, una enorme vena po¨¨tica i l¨ªrica recorre com un riu subterrani l'espectacle. Ja des del moment que a l'entrada de la sala et trobes un maniqu¨ª amb la roba de Monti. O en el pre¨¤mbul de la funci¨®, amb l'august anunciant ¡ªen to tan sublim com Plutarc la mort de Pan¡ª ¡°Rhum ¨¦ morto¡± i porta una capseta amb l'animeta del pallasso. ¡°No ¨¦s un espectacle trist, gens ni mica, el 90 % ¨¦s de riure molt, amb un parell de moments emotius¡±, recalca el director.

Els cinc artistes s¨®n gent amb molta traject¨°ria i grans int¨¨rprets

El fil argumental de Rhum ¨¦s la necessitat del grup de pallassos, que malviuen en un magatzem, d'aconseguir un Rhum-Monti, un august imprescindible per al treball que suposadament els han ofert al mateix Lliure. A les hosts pallasses les dirigeix el senyor Arquetti (Joan Arqu¨¨), un espl¨¨ndid, reverberant carablanca, amb l'eleg¨¤ncia de l'hist¨°ric Antonet (!!), un altre pallasso mort, i, per cert, enterrat al cementiri de Barcelona. A Arquetti l¡¯acompanyen els contraugustos Giuliani (Roger Juli¨¤), Peppino (Pep Juli¨¤) i Wilha (Guillem Alb¨¤), i el senyor Martines (Jordi Mart¨ªnez, oncle de Monti), tota, gent amb molta traject¨°ria i grand¨ªssims int¨¨rprets que ofereixen un repertori sensacional de diferents t¨¨cniques de pallasso, tot un Equip A de clowns, com diu Arquetti.

Entre els moments que cal recordar, la impressionant aparici¨® en una caixa de Martines com a vell carablanca pols¨®s (Jordi Mart¨ªnez va ser el primer carablanca de Monti) i el seu duel de carablanques amb Arquetti (¡°nom¨¦s en pot quedar un!¡±), despr¨¦s del qual el desvesteixen de la indument¨¤ria blanca i l¡¯obliguen a ser l'august del grup. Quan assenyala que no pot fer de pallasso ¡°perqu¨¨ tinc el peu petit¡±, li donen les sabates gengants de Monti.

El moment m¨¦s emotiu ¨¦s quan el reticent august Martines, convertit en Rhum-Monti, dialoga amb un enregistrament de la veu del mateix Monti, el pallasso desaparegut transformat en un personatge semblant a l'espectre del pare de Hamlet. No est¨¤ malament per ser un espectacle de pallassos!. En el que podia ser l'apoteosi de la transcend¨¨ncia salta la frase que ens retorna a la pista: ¡°Tanto Monti Monti tanto¡±. Cal subratllar que entre les coses que diu Monti en off hi ha que els pallassos de deb¨° no tenen res a veure amb els pol¨ªtics, encara que aquests s¡¯intercanvi?n la paraula com a desqualificaci¨®.

L'espectacle, per a tots els p¨²blics, per descomptat, est¨¤ ple de gamberrades, bufetades, bromes, repeticions, jocs de paraules (¡°una v¨ªctima prupiciat¨°ria¡±, la can?¨® de ¡°Llet i vi¡± ¡ªLet it be¡ª mentre cuinen), entrades cl¨¤ssiques, moments fellinians (la desfilada amb bombo, acordi¨® i saxo ¡ª¡±Peppino, saxo, saxo dur!¡±¡ª), m¨²sica en directe i fins i tot una bon¨ªssima imitaci¨® de l'alcalde Xavier Trias a compte de la normativa de l'ocupaci¨® d'animals al circ.

El final, amb l'ombra de Monti, inconfusible amb el seu barretet, darrere d'una cortina tocant el saxofon a l'un¨ªson amb la resta dels pallassos ¨¦s simplement inoblidable. M¨¦s encara si saps que qui hi posa el cos ¨¦s el maquinista del Lliure Sergi Mart¨ªnez, cos¨ª de Monti. Altre cop ¡ªno marxarem amb el cor encongit, que visqui el circ!¡ª, es deixa pas a un ep¨ªleg humor¨ªstic, en qu¨¨ els clowns fan m¨²sica amb infinitud d'objectes, inclosos dos pollastres de goma. Riures, riures. Amb el nas vermell posat. Aix¨ª viuen i moren els pallassos.

?