La tercera via al Camp Nou

A vegades hi ha empats que fan m¨¦s mal que no pas una derrota, sobretot quan el resultat ¨¦s 0-0, ja que, pel que sembla, el Bar?a est¨¤ pensat perqu¨¨ els partits els guanyin els davanters: Messi, Luis Su¨¢rez i Neymar. A Getafe no hi era Neymar, Messi va xutar al pal i no hi ha manera que Luis Su¨¢rez fiqui un gol a la Lliga. Tampoc van marcar contra el M¨¤laga i el Celta i el Barcelona ja est¨¤ a quatre punts del Madrid a la Lliga.

La classificaci¨® i el marcador de dissabte passat al Coliseum Alfonso P¨¦rez han frustrat els aficionats del Bar?a i han donat munici¨® als periodistes que li busquen les pessigolles a Luis Enrique. Acostuma a passar quan l¡¯entrenador no vol donar explicacions, respon de mala gana o de manera partidista, segons qui li pregunta, i es remet al resultat, conven?ut que el fi justifica els mitjans, fins i tot en un escenari exigent com el Camp Nou.

Aix¨ª ¨¦s que, quan no es guanya, s¡¯imposa el silenci al camp i comen?a la batussa dial¨¨ctica als mitjans sobre l¡¯estil del Bar?a. Hi ha una certa d¨¨ria a fer periodisme per a periodistes, un contenci¨®s que no porta enlloc, m¨¦s que res perqu¨¨ sempre acostumen a guanyar els que es consideren barcelonistes i, com a tals, desqualifiquen els que dubten, els que pregunten, els que defensen el joc, els que podrien acceptar fins i tot un 0-0.

Els resultadistes es presenten com fidels al club, sigui quina sigui la directiva i l¡¯entrenador que hi hagi, mentre que als dogm¨¤tics o ortodoxos se¡¯ls identifica com a sectaris perqu¨¨ s¨®n seguidors d¡¯alg¨² que ha fet hist¨°ria i ja no forma part de la instituci¨®, talment com si fos un tra?dor a la causa, diguem-ne Cruyff o Guardiola. Alguns d¡¯aquests s¨®n els que volen saber qu¨¨ vol fer Luis Enrique amb l¡¯equip del Bar?a.

La sensaci¨® ¨¦s que el Bar?a guanya convencionalitat i perd singularitat

No juguen a seguir l¡¯entrenador a ulls clucs, com si fos un l¨ªder religi¨®s, sin¨® que aspiren a con¨¨ixer la seva obra, de manera que mentre el t¨¨cnic fa feina ¨¦s raonable demanar explicacions, que es digui quin joc es pret¨¦n i quines s¨®n les aspiracions, i aleshores en podrem parlar i acceptar davant dels oficialistes, si cal, que tanta inquietud no t¨¦ ra¨® de ser i que el negativisme que hi pugui haver ¨¦s interessat, i si es vol destructor.

Ara mateix vaig una mica perdut. Nom¨¦s s¨¦ que la directiva s¡¯ha gastat un dineral (160 milions), va poder triar l¡¯entrenador, es va planificar la temporada amb temps i s¡¯insisteix que s¡¯aspira a tornar a guanyar t¨ªtols a partir d¡¯una cosa tan senzilla i tamb¨¦ tan complicada com la d¡¯evolucionar el joc. No ¨¦s f¨¤cil de veure ni creure, segurament per una q¨¹esti¨® de desconfian?a. Amb l¡¯equip em passa una mica com amb el club: Quo vadis, Bar?a?

Hi ha hagut decisions de la junta que han anat en el sentit contrari al de considerar el Bar?a m¨¦s que un club, ni que sigui per exig¨¨ncies del mercat, de manera que els directius tamb¨¦ poden pensar que a l¡¯equip li conv¨¦ refer l¡¯ideari per ser de nou competitiu i no quedar-se parat, com el Milan, el Manchester United o l¡¯Ajax. La sensaci¨® ¨¦s que el Bar?a guanya convencionalitat i perd singularitat sense que hi tingui res a veure el Madrid.

El risc ¨¦s que sigui el mateix Bar?a el que renunci? a un dels valors que l¡¯han fet ¨²nic i admirable al m¨®n, com ¨¦s el de la seva manera tan particular d¡¯entendre i viure el joc i divulgar la causa culer, expressada sense anar m¨¦s lluny en partits com el de Copa contra l¡¯Osca. El sentit d¡¯equip s¡¯expressa a trav¨¦s del planter, el joc es processa a partir dels centrecampistes, el desequilibri ve donat pels extrems i la difer¨¨ncia, quan hi ¨¦s, la marca Messi.

L¡¯argent¨ª est¨¤ m¨¦s acostumat a associar-se amb Xavi i Iniesta que no pas amb Neymar i Luis Su¨¢rez, juga m¨¦s amb els interiors i els laterals que amb els davanters, perqu¨¨ l¡¯actual cultura futbol¨ªstica del Bar?a comen?a el dia que Cruyff va posar Milla de 4. La clau de volta est¨¤ a decidir per on ha de sortir el joc, i no necess¨¤riament ha de ser a partir del mig centre, com s¡¯ha vist amb Xavi, ¨²nic quan se¡¯l va deixar de comparar amb Guardiola.

Luis Enrique mai va ser un centrecampista de la f¨¤brica del Bar?a i sempre vaig tenir la sensaci¨® que va processar el futbol m¨¦s en la l¨ªnia del Madrid. Aix¨° no el desqualifica pas per entrenar al Camp Nou. La seva competitivitat i capacitat d¡¯agitaci¨® pot ser precisament el millor remei per a una plantilla adormida des de fa temps i que necessita recuperar la cultura de l¡¯esfor? i l¡¯exig¨¨ncia abans de marcar les ratlles del Camp Nou.

Un analista reconegut com Ricard Torquemada, periodista que no est¨¤ en cap dels dos b¨¤ndols, ni al resultadista ni al dogm¨¤tic, t¨¦ l¡¯esperan?a que Luis Enrique acabi essent un t¨¨cnic tan decisiu com ho va ser Rijkaard, sovint oblidat i menystingut, segurament perqu¨¨ no va alimentar cap guerra. A falta d¡¯identitat i de relat de club i d¡¯equip, no ¨¦s f¨¤cil entregar-se de totes maneres al discurs intimidador de Luis Enrique, molt diferent com a persona al pac¨ªfic Rijkaard.

I d¡¯aqu¨ª ve que s¡¯imposin dubtes sense que vulgui dir que es q¨¹estioni l¡¯entrenador. No ¨¦s f¨¤cil trobar explicacions quan cada partit es presenta com una aventura diferent i un ritual emocionant. Justament per aquest sentit vital del futbol i per aquesta t¨¤ctica que consisteix a ser imprevisible, quan s¡¯empata a zero, el dia que l¡¯enfrontament acaba igual que ha comen?at, com a Getafe, no hi ha D¨¦u que ho pugui entendre, ni Torquemada.

Aleshores la tercera via fa aig¨¹es al Camp Nou. A la tribuna de premsa ja la ballem entre els que discutim pel 0-0 de dissabte i els del 8-1 de dimarts ?que si els fitxatges, que si el planter, que si patatim que si patatam? mentre a la llotja venen garses per perdius i Rosell pensa fer un hotel per combatre l¡¯estr¨¨s a ?ger.