Gran Premi d¡¯Andorra

En aquest conte de Nadal el protagonista ¨¦s un nen que comen?a a c¨®rrer a Cervera i que no para fins que arriba a Alemanya o el Jap¨®. El nen, dotat amb un talent fora del que ¨¦s com¨², es juga la vida inclinant-se sobre l'asfalt com ning¨² no ho havia fet abans. No nom¨¦s guanya, sin¨® que aconsegueix una cosa de valor incalculable, una cosa que ja no pertany a l'¨¤mbit num¨¨ric de la velocitat, els r¨¨cords o els calaixos del podi. Aconsegueix l'admiraci¨®, el reconeixement i fins i tot l'autoritat.

La part dolenta dels somnis ¨¦s que de vegades es converteixen en realitat. La vida t¨¦ regles m¨¦s complexes que les de les curses. Quan ho havia guanyat tot, quan s'ho havia guanyat tot, Marc M¨¢rquez va comprovar que de vegades les curses es perden nom¨¦s amb les sospites de voler fer trampes.

De sobte, va c¨®rrer el rumor que s'havia convertit en el pillet de la hist¨°ria. Es va dir que pretenia avan?ar amb avantatge i jugar la vida des d'Andorra, parad¨ªs d'estafadors locals. Per sort per a ell i per a tots, sembla que aquesta vegada el conte ha acabat b¨¦. El somriure es va convertir en plor. Penediment i perd¨®, ell potser encara no ho sap, per¨° va estar a punt de tenir la seva pitjor caiguda. Encara sort que, com al circuit de Brno, es va aixecar despr¨¦s de fregar el terra amb l'espatlla.

Sempre m'he preguntat per qu¨¨ Andorra no tenia m¨¦s mala imatge, per¨° despr¨¦s de la 'pujolada' tot s'ent¨¦n m¨¦s b¨¦

Veurem qu¨¨ passa en el futur. Els seus seguidors l'admiraran si continua sent dels seus perqu¨¨ contribueixen, proporcionalment, tant com ell. Sumeu, en qualsevol fam¨ªlia de classe mitjana o baixa, l'IRPF, l'IVA de consum, la seguretat social i taxes, matr¨ªcules i sanitat i educaci¨® sense cobertura i veureu si la pressi¨® fiscal sobrepassa el cinquanta i escaig per cent.

No ¨¦s f¨¤cil combatre el frau, la trampa sempre ha tingut molt bona fama. Sempre m'he preguntat per qu¨¨ Andorra no tenia m¨¦s mala imatge, per¨° despr¨¦s de la pujolada tot s'ent¨¦n m¨¦s b¨¦. Com ha de parlar malament d'Andorra la premsa si la meitat dels propietaris dels diaris tenen els diners en paradisos fiscals? Us sona si els bancs d'aqu¨ª tenen filials all¨¤? Tennistes? Premsa rosa? Penseu que amb tota la cara i desimboltura, fa quatre dies la magistrada Pigem va intentar passar per la frontera deu mil euros, un regal de Nadal de la seva mare. O sigui, que la mare de la jutge t¨¦ una pasta a Andorra, com tants pol¨ªtics, industrials, presentadors i esportistes que ens alli?onen sobre l'esfor?, els valors i la necessitat de no aixecar fronteres m¨¦s enll¨¤ del pa¨ªs d'on acaben els Pirineus.

?s molt curiosa l'admiraci¨® que desperten pa?sos com la verda Su?ssa, que fan mil refer¨¨ndums per¨° que mai no decideixen abolir el secret bancari

La doble vara de mesurar de sempre¡­ Un bon amic m'explicava fa poc la seva aventura a la duana. Va anar a Andorra col¡¤locar unes claraboies especials i com que va coincidir amb no s¨¦ quina volta ciclista a l'entrada, no li van inspeccionar la furgoneta. En sortir-ne el van acusar de contraban per no haver declarat el material ¡ªvidres, tubs polits i ciment¡ª que portava. Contraban, s¨ª, un instal¡¤lador que fa m¨¦s hores que un rellotge i que no passa dels mil cinc-cents al mes, retingut i multat. No portava ni tabac, que no fuma. Les comparacions s¨®n sagnants.

Agraeixo que el conte de Marc M¨¢rquez hagi acabat b¨¦ perqu¨¨ fa anys que ens preguntem com acabaran alguns serials. Vet aqu¨ª el F.C. Barcelona, amb la seva samarreta d'Urdangar¨ªn penjada al Palau, amb el seu museu N¨²?ez i, sobretot, amb els seus seguidors, que tan aviat aplaudeixen Messi quan marca com quan va al jutjat. Vet aqu¨ª l'opini¨® publicada, que qualsevol dia dedica a l'argent¨ª un sonet o un assaig, el primer que surti sobre pa i circ, que en aquest pa¨ªs els intel¡¤lectuals s¨®n molt generosos amb els artistes. Vet aqu¨ª Duran Lleida, heroic, preguntant al Congr¨¦s pel control antidopatge a Messi la mateixa setmana que defensa aferrissadament la magistrada Pigem. Aquest ¨¦s el gol que volem veure a c¨¤mera lenta i, si pot ser, comentat per Crist¨®bal Martell.

Hem perdut la batalla de la imatge. ?s molt curiosa l'admiraci¨® que desperten pa?sos com la verda Su?ssa, que fan mil refer¨¨ndums en cadascuna de les seves lleng¨¹es oficials per¨° que mai no decideixen abolir el secret bancari. El paisatge dels paradisos par¨¤sits sol ser bonic, illes tropicals o muntanyes de conte molt m¨¦s teleg¨¨niques que les muntanyes de la Segarra. Non olet, els diners no fan pudor encara que vinguin de les latrines. Hem perdut la batalla de la imatge, per¨° no la del relat. Ha arribat el moment de declarar pa?sos no grats els que viuen de parasitar-nos.

Haur¨ªem de dedicar una marat¨® de TV3 a la investigaci¨® de les malalties fiscals. Estic segur que amb una marat¨® dedicada a un bon periodisme social, econ¨°mic i fins i tot esportiu no necessitar¨ªem les altres.

Per¨°, ¨¦s clar, aix¨° requereix una certa majoria d'edat pol¨ªtica i social i pensar que entre tots estem pagant les carreteres per les quals discorren els cotxes d'alta cilindrada, amb l'excusa de no s¨¦ quin balneari o regal de la mare, els nostres estimats evasors.

En aquests revolts ¨¦s on ens estavellem els altres.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.