Q¨¹esti¨® d¡¯ideologia

A la universitat acumulem tants vicis com en gaireb¨¦ tots els altres ¨¤mbits de l'Estat. Per¨° tenen poc a veure amb el compliment d'horaris de despatx. El rebombori que ha suscitat el cas Errej¨®n va d'all¨° m¨¦s b¨¦ per incrementar una mica m¨¦s el descr¨¨dit de la funci¨® p¨²blica, com si no n'hi hagu¨¦s prou amb el missatge repetit a tothora, a tort i a dret, per a major esglai, que la universitat p¨²blica a Espanya ¨¦s un llast per a la modernitzaci¨® i l'exquisida excel¡¤l¨¨ncia del pa¨ªs. Segons sembla, el problema continua estant en uns plans de reformes que milloraran la competitivitat, la doc¨¨ncia i la investigaci¨® perqu¨¨ finalment siguem institucions de primer nivell, entrem en els r¨¤nquings on ens ronsegen m¨¨rits i fins i tot puguem comen?ar a recollir premis Nobel. Tots tenim grand¨ªssimes idees per millorar-la i quan ens deixen endossem els deu manaments de la bona universitat perqu¨¨ perdi la pell deshidratada i desnodrida, a la vora la ru?na, que ¨¦s avui.

Si alguna vegada s'ha sentit la temptaci¨® d'ocupar el temps a llegir les ja abundants an¨¤lisis de les mancances i possibilitats de la instituci¨®, alguns ens hem abandonat al descoratjament. Requereix un nivell de professionalitzaci¨® molt alt per entendre b¨¦ qu¨¨ necessita un sistema tan enrevessat i amb tantes variants interiors, amb tantes necessitats diverses, amb modalitats de doc¨¨ncia i investigaci¨® tan escassament reductibles a qualsevol uniformitat: qu¨¨ t¨¦ a veure el que fa un bioqu¨ªmic amb el que fa un jurista o el que fa un int¨¨rpret de Plat¨®.

El problema continua estant en uns plans de reformes que milloraran la competitivitat, la doc¨¨ncia i la investigaci¨® perqu¨¨ finalment siguem institucions de primer nivell

Els estudis human¨ªstics avui requereixen menys ajuda econ¨°mica que abans perqu¨¨ la disponibilitat f¨ªsica o digital de gran part dels nostres instruments de treball ¨¦s infinitament m¨¦s alta que abans, quan era necessari pagar bitllets i estades i dietes en arxius o biblioteques, i sovint excursions perllongades a altres pa?sos, no ja per aprendre la manera de fer les coses all¨¤, sin¨® per accedir a una bibliografia b¨¤sica que era all¨¤ i no pas aqu¨ª. Per¨°, al mateix temps, la investigaci¨® human¨ªstica que aprofita intel¡¤ligentment les noves tecnologies necessita un considerable finan?ament si vol treure profit del potencial que ofereixen per a projectes o enfocaments que abans eren inimaginables: enquestes de lectura sofisticades, selectives o gen¨¨riques, ¨²tils no per a prospeccions de mercat sin¨® per entendre la cultura liter¨¤ria d'una societat, per exemple, o l'¨²s que es fa de les biblioteques p¨²bliques, o la circulaci¨® real dels llibres o la incid¨¨ncia de la cr¨ªtica liter¨¤ria en els gustos dels lectors.

La paradoxa desconcertant ¨¦s que l'etapa m¨¦s lluminosa de l'Espanya contempor¨¤nia (fins a la guerra civil) va identificar en la universitat un agent actiu de modernitzaci¨®, respectat i protegit p¨²blicament, mentre que en la nostra democr¨¤cia amb prou feines ha aconseguit generar una altra imatge que la de la desestabilitzaci¨® pol¨ªtica, la mobilitzaci¨® ideol¨°gica i ara ja, directament, la font culpable dels dinamiters del sistema de la Transici¨®. Precisament per aix¨°, el debat p¨²blic s¨ª que pot apel¡¤lar a alguns elements de car¨¤cter ideol¨°gic, entre els quals n'hi ha dos.

Per sota de les avaries t¨¨cniques del sistema, el substrat m¨¦s danyat ¨¦s ¨¨tic i, per tant, tamb¨¦ ideol¨°gic

Un pa¨ªs raqu¨ªtic en tradici¨® cient¨ªfica necessita col¡¤locar com a objectiu vital la compensaci¨® del desfasament hist¨°ric i fomentar sense reserves la mentalitat contr¨¤ria: l'enfortiment sostingut i prioritari de la universitat p¨²blica. I dic p¨²blica amb plenitud de sentit: perqu¨¨ ¨¦s Estat i l'Estat avui, encara, ¨¦s la millor garantia perqu¨¨ a les cases on els llibres s¨®n escassos i on les converses no giren entorn de Bach i Mozart, o on ning¨² no ha sentit mai el nom de Jackson Pollock, tinguin la possibilitat de saber que existeixen i fins i tot poder buscar-los a Google espont¨¤niament en estones ximples. ?s un principi purament ideol¨°gic i una exig¨¨ncia pol¨ªtica perqu¨¨ constitueix el cor d'una socialdemocr¨¤cia efectiva.

Per sota de les avaries t¨¨cniques del sistema, el substrat m¨¦s danyat ¨¦s ¨¨tic i, per tant, tamb¨¦ ideol¨°gic. Flaqueja la convicci¨® que l'¨²nica manera d'augmentar la qualitat i la solv¨¨ncia d'aquest aparell de l'Estat ¨¦s el combat contra la mentalitat funcionarial, contra la rebaixa de l'exig¨¨ncia, contra la passivitat davant l'exc¨¦s consentit, contra el cinisme com a refugi excels, contra la derogaci¨® gen¨¨rica com a sortida brillant i jocosa, contra la indol¨¨ncia com a rutina intel¡¤lectual, contra la prepot¨¨ncia professoral com a blindatge defensiu davant la imaginaci¨® i l'heterod¨°xia dels nois que estudien (i pensen).

Per¨° la temptaci¨® de dir que aquesta ¨¦s la veritable clau ens posa tamb¨¦ en un atzucac i, a m¨¦s, en un parany: fingeix que fins que no arribi la nova reforma no hi ha res a fer. No ¨¦s veritat. Per¨° tampoc ¨¦s veritat el contrari. Sense un Estat que cregui en la universitat p¨²blica com a eina de la seva dignitat civil, la universitat continuar¨¤ massa poblada de rondinaires espuris i funcionaris castissos, tots dos fonts poderoses i molt p¨²bliques d'un descr¨¨dit directament destinat a beneficiar la universitat privada, per descomptat neta de tota ideologia.

Jordi Gr¨¤cia ¨¦s professor i assagista.