Una nova era

Fins ahir, la guerra freda no havia concl¨°s al Carib. L'hist¨°ric anunci de l'obertura del proc¨¦s de normalitzaci¨® de relacions entre els EUA i Cuba va ser fet en paral¡¤lel pel president nord-americ¨¤, Barack Obama, des de Washington, i el cub¨¤ Ra¨²l Castro des de l'Havana. Despr¨¦s de mig segle llarg de desacord, Obama va parlar de ¡°tallar l'¨¤ncora del passat, perqu¨¨ ¨¦s completament necessari per aconseguir un futur millor¡±. L'inquil¨ª de la Casa Blanca, en la recta final del seu mandat, vol que aquesta decisi¨® formi part del seu llegat per a la hist¨°ria.

Era conegut que un hipot¨¨tic alliberament d'Alan Gross ¡ªempresonat a Cuba des del 2009 sota l'acusaci¨® d'activitats contra el r¨¨gim¡ª significaria un canvi en la relaci¨® entre Cuba i els Estats Units. Per¨° no estava clara la magnitud d'aquest canvi; i molt menys que el seu alliberament estigu¨¦s incl¨°s en un paquet negociador que cubans i nord-americans discutien des de fa un any i mig, amb una ¨²ltima etapa en la qual hi ha hagut un mediador que s'ha revelat fonamental per a l'acord: el papa Francesc. A m¨¦s de Gross, un nacional cub¨¤ ¡ª¡°l'agent d'intel¡¤lig¨¨ncia m¨¦s important que hem tingut a Cuba¡±, en paraules d'Obama¡ª ha estat retornat a Washington, que al seu torn ha lliurat a l'Havana tres cubans detinguts als EUA.

Aix¨ª s'inicia un nou cap¨ªtol entre les dues nacions, per¨° la decisi¨® no nom¨¦s canvia la hist¨°ria de l'¨²ltim mig segle. Potser canvi? la del mig segle que ve. Obama va anticipar que la societat civil cubana ha de participar en la cimera de les Am¨¨riques l'abril vinent a Panam¨¤, de la mateixa manera que hi contribueixen els grups de les altres nacions de l'hemisferi. La possibilitat que aix¨° desencadeni canvis pol¨ªtics transcendents a Cuba ¨¦s dif¨ªcil de predir. Per¨° sens dubte es tracta d'un anunci que els dissidents cubans hauran rebut amb esperan?a.

Hi ha, a m¨¦s, una important derivada continental: els canvis no nom¨¦s tindran repercussi¨® a l'illa del Carib. El Govern del vene?ol¨¤ Nicol¨¢s Maduro ¡ªel principal suport del qual internacional ¨¦s, precisament, Cuba¡ª ja deu haver avaluat les implicacions per a la seva pr¨°pia ¡ªdif¨ªcil¡ªsostenibilitat. El context que podia suposar per a Cuba el suport al chavisme acaba de canviar dr¨¤sticament. D'altra banda, els qui al Congr¨¦s dels EUA demanen sancions contra funcionaris vene?olans seran escoltats m¨¦s atentament a la Casa Blanca. El resultat pot desembocar en un augment de l'a?llament internacional de Maduro i el seu Govern.

La porta s'ha obert; ara arrenca un recorregut de resultats incerts. L'aixecament de l'embargament, per exemple, necessita un vot al Congr¨¦s dels EUA, on l'oposici¨® republicana ¨¦s majorit¨¤ria. Mentrestant, ja es posen en marxa mesures com l'increment de la cooperaci¨® econ¨°mica, el turisme, el comer? i les telecomunicacions i l'enviament de remeses a la illa. En un gir de cent vuitanta graus en la seva pol¨ªtica des del 1961, la Casa Blanca tamb¨¦ proposar¨¤ la revisi¨® de l'estatus de Cuba com a naci¨® que afavoreix el terrorisme. El que Obama ha proposat al Congr¨¦s ¨¦s comen?ar a avan?ar cap a l'aixecament de l'embargament, al qual es va referir de manera autocr¨ªtica i evocant la frase d'Albert Eisntein, quan va dir: ¡°No podem esperar que, fent sempre el mateix, el resultat sigui diferent¡±.

Al comen?ament de la seva Administraci¨®, el 2009, Obama va dir que el seu Govern no donaria lli?ons als altres estats americans i va assegurar que volia escoltar i dialogar d'igual a igual. Probablement, la seva decisi¨® sobre Cuba sigui un gest fonamental per fer aquestes paraules plenament cre?bles al sud de Rio Grande i a la resta del m¨®n.