Dies tristos de l¡¯hivern

A vegades, hi ha exposicions irrellevants que prenen volada gr¨¤cies a les circumst¨¤ncies o l¡¯oportunitat. Modest Urgell (1839-1919). Fons del Museu d¡¯Art de Gironan¡¯¨¦s una. El t¨ªtol no enganya: ¨¦s el que t¨¦ el museu penjat de forma habitual a la secci¨® d¡¯art del XIX, m¨¦s el que guarda al magatzem. A les reserves, de tant en tant, hi rauen sorpreses, per¨° tamb¨¦ moltes coses de poca volada, i aix¨° ¨¦s el que passa en aquesta ocasi¨®, potser just per aix¨° no s¡¯exposaven. Si no fos perqu¨¨ la majoria ja estan documentades des de l¡¯¨¨poca, ni tan sols es podria dir que fossin seves. ?s el gran Urgell en la seva esplendor... i tamb¨¦ en els seus pitjors moments.

L¡¯esplendor es manifesta en teles com Costa de Catalunya, de 1864, menci¨® honor¨ªfica a l¡¯Exposici¨®n Nacional de Bellas Artes, celebrada a Madrid aquell any, i que va ser adquirida per l¡¯Estat i dipositada al Museu d¡¯Art de Girona per reial ordre el 1874 ¡ªtot i que pertany, per inventari, al Museo del Prado. ?s una marina de factura excel¡¤lent que comen?a a definir el peculiar estil de l¡¯artista: formats allargassats, dividits en dues o tres bandes amples: la terra, el mar i el cel, que ¨¦s el que predomina en la composici¨®, d¡¯altra banda est¨¤tica i serena.

Platja de la Rabassada (circa 1870) se situa en la mateixa l¨ªnia, i ja hi apareix el leitmotivde la mort, un dels temes constants d¡¯Urgell, representat per una barca varada en quasi totes les marines i un cementiri o una runa en bona part dels paisatges, refor?ats quasi sempre pel sol ponent dels celatges. Marina (circa 1882) ¨¦s una altra de les magn¨ªfiques obres exposades, un quadre monocrom a base de grisos, que posa de manifest el seu bon ofici. Acompanya la tria Muralles de Girona (circa 1880), versi¨® m¨¦s petita de l¡¯obra que va presentar a Madrid el 1881 ¡ªfora de concurs¡ª a l¡¯Exposici¨®n Nacional de Bellas Artes, i que adquir¨ª Alfons XII. Juntament amb aquestes teles destacades, tamb¨¦ hi figuren un parell o tres de notes que tamb¨¦ responen a temes t¨ªpicament urgellians, com les vistes dels afores de poble amb alguna figura an¨°nima perduda en la llunyania, acusant la solitud.

Per contra, la resta de notes i alguna tela de format mitj¨¤ no aporten gran cosa en l¡¯apreciaci¨® de l¡¯artista. Com tampoc el Paisatge, de 1878, que no deixa de ser una mala c¨°pia ¡ªni que sigui pr¨°pia¡ª del celebrat Toc d¡¯Oraci¨® (circa 1876) ¡ªtamb¨¦ premiat i adquirit a l¡¯¨¨poca per l¡¯Estat¡ª que tenia penjat fins fa poc el Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC) i que ara ¨¦s als magatzems del Palau Nacional.

La iniciativa gironina tindria poca rellev¨¤ncia si no fos perqu¨¨ el magn¨ªfic pintor del capvespre ¨¦s un dels grans oblidats de la nova remodelaci¨® del MNAC; nom¨¦s hi t¨¦ un quadre petitet que es confon entre altres paisatges del XIX. I ¨¦s que ni Urgell, ni Joaquim Vancells, ni Enric Galwey, ni la resta de crepusculars catalans t¨¦ gaire cabuda en el nou discurs del museu. Certament, eren dif¨ªcils d¡¯encaixar en l¡¯ordre tem¨¤tic amb qu¨¨ s¡¯ha muntat l¡¯exposici¨® permanent. S¨®n obres que necessiten molt espai i un aire m¨¦s contemplatiu i pausat. La revisi¨® i la integraci¨® d¡¯aquests autors ¨¦s un dels temes pendents del Museu Nacional, tot i que cal aplaudir que hagi sabut recuperar amb encert artistes male?ts i menystinguts injustament fins ara, com Ismael Smith, Antoni Fabr¨¦s o l¡¯inclassificable Aleix Clap¨¦s.

Urgell va ser un pintor de gran transcend¨¨ncia, imitat i falsejat fins al moll de l¡¯os. Amb les impactants i enormes teles va obtenir medalles d¡¯or i d¡¯argent a les exposicions internacionals, a Europa i als Estats Units. Va escandalitzar amb els seus desolats cementiris, i, quan ja eren acceptats, es va escandalitzar davant la pintura dels joves. Que al final es convert¨ªs en un ¨¦sser recalcitrant que pintava ¡°el mateix de sempre¡±, tal com ell deia, no vol dir que no incid¨ªs en la modernitat. Joan Mir¨® no seria el mateix sense el contacte que va hi tenir; els cels blaus i les nits estrellades li v¨¦nen del seu mestre de Llotja. Els fons de Salvador Dal¨ª s¨®n un homenatge constant al pintor crepuscular per excel¡¤l¨¨ncia, igual que els d¡¯Antoni Garcia Lamolla. Fins i tot Antoni T¨¤pies, Joan Pon? i Modest Cuixart li deuen part del per¨ªode Dau al Set, immersos, com estaven, en el capvespre i la nit.

L¡¯exposici¨® de Girona ¨¦s un goig sense alegria, per¨° posa damunt la taula un tema pendent. Justifica un viatge d¡¯hivern: contemplar de forma pausada els cinc o sis bons urgells i passar de pressa per la resta; i, despr¨¦s, sortir i perdre¡¯s per les muralles, en un dia gris, amb la ciutat al fons presidida pels campanars de la catedral i Sant F¨¨lix i la l¨ªnia de l¡¯horitz¨® poblada d¡¯arbres retallats per un cel gaireb¨¦ opac, i ¨¦s llavors quan Urgell, que ho pint¨¤ tantes vegades, apareix amb tota la seva grandiosa melangia.