Trasfons i enigmes del nou tractat entre els Estats Units i Cuba
Tot indica que estem davant d'un esdeveniment fora del com¨²
Qu¨¨ hi ha darrere del sorprenent anunci del president Obama sobre una nova relaci¨® amb Cuba? Quines s¨®n les claus per creure que aquesta vegada l'assumpte va de deb¨° i despr¨¦s d'uns retocs (encara que importants) vindr¨¤ l'espectacular obertura diplom¨¤tica i econ¨°mica? Quins s¨®n els perills que poden fer perillar la impressionant agenda que s'ha anunciat? Aquestes s¨®n algunes de les preguntes que conv¨¦ tenir en compte en previsi¨® de l'evoluci¨® que prengui el projecte, tant si t¨¦ ¨¨xit com si topa amb obstacles insalvables.
En primer lloc conv¨¦ anotar que l'¨²nic precedent d'un missatge seri¨®s per corregir les males relacions entre Washington i l'Havana va ser durant el govern de Jimmy Carter, amb la intervenci¨® personal del president nord-americ¨¤. El resultat va ser notable per¨° va descarrilar despr¨¦s per ¡°causes alienes a la voluntat¡± de Carter. El fet que ara Obama hagi fet una declaraci¨® televisiva?ins¨°lita, que hagi parlat directament amb Ra¨²l Castro, que ha llegit una declaraci¨® clara i precisa, i que s'hagi revelat que ning¨² excepte el Papa Francesc ha intervingut en les negociacions, indica que estem davant d'un esdeveniment extraordinari.
En segon lloc, la decisi¨® d'Obama tira per terra la predicci¨®?generalitzada?que cap president nord-americ¨¤ volia passar a la hist¨°ria com el primer que havia claudicat davant de la tossuderia del r¨¨gim cub¨¤. S'esperava que amb Fidel i Ra¨²l vius no hi hauria reforma. Quin era ara l'escenari diferent? La clau est¨¤ en qu¨¨ Obama s'ha despr¨¨s del llast d'haver de negociar amb una estrat¨¨gia electoral, desembocant en l'ambig¨¹itat m¨¦s enll¨¤ de la seva cl¨¤ssica prud¨¨ncia. Vol passar a la hist¨°ria per motius diferents, ja en la recta final del seu mandat.
Cuba, des de fa m¨¦s de dues d¨¨cades, no suposava ja un perill com abans
Va donar senyals d'aquesta nova estrat¨¨gia en jugar-se la vida amb la reforma migrat¨°ria, salvant la deportaci¨® sum¨¤ria de m¨¦s de cinc milions d'indocumentats. S'havia mullat abans tamb¨¦ en un esfor??suprem amb l'asseguran?a de salut. Va mostrar penediment sobre la vergonya aliena de Guant¨¢namo. Tocava el torn de Cuba.
L'evid¨¨ncia mostrava que l'¨²nic beneficiat de l'embargament havia estat durant m¨¦s de mig segle el Govern cub¨¤, que havia fet servir l'excusa de la pol¨ªtica nord-americana d'assetjament i enderrocament per ocultar les mancances del sistema econ¨°mic i pol¨ªtic. L'embargament era el millor aliat dels Castro i la codificaci¨® del mateix, la llei Helms-Burton, representava un regalet de Nadal permanent, la millor?garantia?de la superviv¨¨ncia del r¨¨gim. L'aplaudiment anual de les Nacions Unides era la cirereta.
L'evoluci¨® del continent i de la resta del m¨®n va fer feina de sotam¨¤ en la tossuderia nord-americana. Cuba, des de ja fa m¨¦s de dues d¨¨cades, no suposava ja un perill com abans: no donava suport a revolucionaris d'altres pa?sos, no donava suport a terroristes, garantia paradoxalment la seguretat de Guant¨¢namo, no s'implicava en la criminalitat organitzada (com el tr¨¤fic de drogues) i fins i tot col¡¤laborava en tasques de mediaci¨® i pacificaci¨® (Col¨°mbia). Un a un, els l¨ªders de l'Am¨¨rica Llatina (i de la resta de m¨®n, des de la Xina a Moscou) visitaven l'Havana. Les Nacions Unides seguien sistem¨¤ticament, any rere any, condemnant l'embargament.
Mentrestant, a Washington el que li interessava?m¨¦s?¨¦s que Cuba no es convert¨ªs en un risc de seguretat per tenir m¨¦s problemes interns que provoquessin una emigraci¨® descontrolada (com un segon Mariel). Per aquest motiu els militars i els serveis d'intel¡¤lig¨¨ncia nord-americans confiaven en els cubans per mantenir l'ordre en futures ¨¨poques dif¨ªcils.
En aquest panorama, tenint en compte la prec¨¤ria?situaci¨®?econ¨°micosocial?de Cuba, havia arribat el moment de garantir l'estabilitat. Entre el vell dilema compost per dos arguments aparentment oposats, per¨° en realitat complementaris. D'una banda persistia l'obsessi¨® wilsoniana i una dosi de pudor¨®s intervencionisme, refor?at per la insist¨¨ncia en el respecte dels drets humans. D'altra banda, s'imposava el pragmatisme de l'alternativa pr¨¤ctica de l'estabilitat. Washington es decantava inexorablement per aquesta segona opci¨®. En un m¨®n en convulsi¨®, Obama necessita el flanc sud ben protegit. Davant de les incerteses de l'Am¨¨rica Llatina, Obama ha jugat aquesta carta. Corre un risc i ara dep¨¨n de la s¨¤via correspond¨¨ncia de Ra¨²l Castro.
No obstant aix¨°, encara hi ha perills. En altres cap¨ªtols de relativa calma en la relaci¨® entre els Estats Units i Cuba, quan un acomodament s'ha vist com a factible, un dels dos extrems (a Washington Miami i l'Havana) ha optat per la t¨¤ctica del descarrilament i ha format una coalici¨® amb el seu hom¨°nim a l'altre b¨¤ndol. A un o a l'altre, o tots dos units, els conv¨¦ la tensi¨®. Est¨¤ per veure si aquest perill es repetir¨¤.
Joaqu¨ªn Roy ¨¦s Catedr¨¤tic ¡®Jean Monnet¡¯ i Director del Centre de la Uni¨® Europea de la Universitat de Miami. jroy@Miami.edu
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
