La Universitat no ¨¦s gratis

Qui ha de pagar la universitat? Hi ha pa?sos, com els n¨°rdics, en els quals ho fa tota la societat, amb sistemes gratu?ts per als estudiants. N'hi ha d'altres, com els Estats Units, on l'alumne es paga bona part dels estudis, entenent que ¨¦s el titulat qui obtindr¨¤ la major part del benefici si es treu una carrera, mentre que l'Estat nom¨¦s hi posa una petita porci¨®. Entre un?extrem i l'altre van fent voltes molts pa?sos des de fa anys. Inclosa Espanya, on els que proposen matr¨ªcules m¨¦s cares solen insistir que fa falta compensar-ho amb un sistema d'ajudes potent. Durant els ¨²ltims tres anys de crisi el primer pas s'ha fet (l'encariment), per¨° no el segon (m¨¦s diners per a beques). S'ha deixat un sistema m¨¦s mal dotat per les retallades per¨° s'ha avan?at molt poc en la recerca de noves formes de finan?ament. Les reformes per modernitzar el sistema i resoldre les seves inefici¨¨ncies han quedat a mig fer.?

El debat recorre tota la vella Europa des de finals dels anys noranta, ja que aix¨° que anomenen la societat del coneixement empeny a mantenir bona part de la poblaci¨® amb formaci¨® universit¨¤ria i alhora trepitjar l'accelerador de la investigaci¨® (que exigeix tamb¨¦ m¨¦s diners), segons explica un treball de la Unesco del 2009. I l'arribada de la crisi econ¨°mica no va fer m¨¦s que donar arguments a qui assegurava que el sistema majoritari al continent era insostenible: un finan?ament dels campus eminentment p¨²blic (de mitjana, un 75%), m¨¦s o menys completada en alguns casos amb les moderades matr¨ªcules que paguen els estudiants. El ministre d'Educaci¨® espanyol, Jos¨¦ Ignacio Wert, va opinar l'estiu passat que aquest model ¡°es porta malament amb les exig¨¨ncies de consolidaci¨® fiscal¡±.

Els pressupostos han minvat, les taxes han pujat i les beques, no

La inversi¨® p¨²blica en universitats va caure a Espanya un 11% entre el 2008 i el 2012 ¨C1.168 milions¨C, que seran molts m¨¦s, ja que els ajustos han continuat fins aquest any. Es tracta, en tot cas, d'una decisi¨® pol¨ªtica. A Europa, 11 pa?sos m¨¦s han fet retallades per sobre del 5%, per¨° cinc m¨¦s s'han quedat m¨¦s o menys com estaven i set (inclosos Alemanya i Pol¨°nia) l'han augmentat, segons les dades de l'Associaci¨® Europea d'Universitats (EUA, en les seves sigles en angl¨¨s).

¡°El model majoritari a Europa ¨¦s el finan?ament p¨²blic ¨Cmatr¨ªcules gratu?tes o simb¨°liques, i ajudes en forma de beques-salari, desgravaments fiscals i subsidis¨C perqu¨¨ promou la igualtat d'oportunitats en l'acc¨¦s a la universitat¡±, escriu la professora de la Polit¨¨cnica de Catalunya Vera Sacrist¨¢n en una de les tribunes que acompanyen aquesta s¨¨rie de reportatges. ¡°I la igualtat no ¨¦s nom¨¦s una q¨¹esti¨® de just¨ªcia social sin¨® tamb¨¦ d'efic¨¤cia, ja que permet que els millors accedeixin als estudis i que el pa¨ªs no malgasti el seu talent per causes econ¨°miques¡±.

El paradigma d'aquest model ¨¦s als pa?sos n¨°rdics. Per exemple, Dinamarca, on la universitat no nom¨¦s ¨¦s gratu?ta sin¨® que l'Estat d¨®na una petita quantitat econ¨°mica a l'alumne: entre 390 i 785 euros al mes. Encara que en aquest cas tamb¨¦ afloren disfuncions que encareixen la factura de tots i compliquen les coses quan arriben les crisis, com els estudiants eterns: ¡°Hi havia alumnes que no es llicenciaven fins als 35 anys¡±, diu Nieves Hern¨¢ndez-Flores, professora titular de Lleng¨¹es Rom¨¤niques a la Universitat de Copenhaguen (n¨²mero 69 del m¨®n, segons el r¨¤nquing de Xangai). ¡°Com que les condicions per percebre el subsidi d'estudiant s'estan endurint, aquesta situaci¨® ara est¨¤ millorant¡±.

En tot cas, seria possible un model aix¨ª a Espanya? All¨¤ es gasta per alumne universitari 17.120 euros l'any; a Espanya, 10.600 (incloent el que posen les fam¨ªlies); all¨¤ es destinava el 2011 l'1,9% del PIB a universitats; a Espanya, l'1,1%; all¨¤, la pressi¨® fiscal ¨¦s del 48% del PIB; a Espanya, del 32,5%. ¡°Crec que no ¨¦s possible aquest sistema en les circumst¨¤ncies econ¨°miques actuals del pa¨ªs¡±, resol el professor de la Polit¨¨cnica de Val¨¨ncia Jos¨¦ Antonio P¨¦rez.

Anem a l'extrem contrari: els Estats Units, on nom¨¦s el 35% de diners dels campus procedeix de les arques p¨²bliques. Un altre 47% el posen els estudiants i la resta, tota mena d'empreses, entitats i filantrops. Aquest sistema ¨¦s paradigma d'excel¡¤l¨¨ncia, en copar els primers llocs dels r¨¤nquing internacionals, per¨° tamb¨¦ t¨¦ seriosos problemes d'equitat, malgrat que es gasta molt en beques i ajudes. A m¨¦s, l'augment continuat de preus de les matr¨ªcules ha causat un imparable endeutament dels titulats (amb una suma total de 882.000 milions d'euros), i molts no poden retornar els pr¨¦stecs perqu¨¨ el diploma no els ofereix les feines promeses.

El model d'Espanya est¨¤ entre els dos extrems, potser m¨¦s a prop del n¨°rdic, amb un 77,5% del finan?ament d'origen p¨²blic, per¨° un sistema de beques i ajudes m¨¦s aviat pobre: els dedica el 0,11% del PIB davant del 0,31% de mitjana de l'OCDE o el 0,39% dels EUA. Per¨° mitja dotzena d'informes elaborats o encarregats per organismes p¨²blics des de fa gaireb¨¦ dues d¨¨cades han dit que els comptes no surten malgrat que el pressupost p¨²blic per a universitats anava augmentant considerablement (encara que mai prou per apropar-lo als grans pa?sos). El que proposaven aquests informes eren augments substancials del preu de les matr¨ªcules, que cobrien nom¨¦s entre el 10% i el 20% del que costen els estudis ¨Cla resta ho posa l'Estat, ¨¦s a dir, tothom qui paga impostos¨C. Amb una part d'aquests diners extres s'augmentarien les beques i ajudes.

Durant els ¨²ltims tres anys s¨ª que s'han augmentat, de mitjana, considerablement les taxes, per¨° no les ajudes. A m¨¦s, aquestes pujades no han compensat m¨¦s que parcialment les retallades pressupost¨¤ries fetes entre el 2008 i el 2012, ¡°quedant un saldo negatiu de 501 milions¡± per a la universitat p¨²blica, segons les dades de la Confer¨¨ncia de Rectors (CRUE).

¡°El preu hauria de pujar m¨¦s per als que s¡¯ho poden permetre¡±, diu un catedr¨¤tic d¡¯Economia

I aquesta imatge general amaga, en realitat, situacions molt diferents, fruit de decisions pol¨ªtiques, des de congelacions o lleus pujades de preus (a Gal¨ªcia, Andalusia, Ast¨²ries o Castella-la Manxa), fins a aquelles que superen el 70% des del 2010 (Madrid, Catalunya o Castella i Lle¨®). Les difer¨¨ncies s'han disparat de tal manera que pel preu d'una carrera a Madrid (1.820 euros de mitjana el curs) se'n poden estudiar dues a Gal¨ªcia (713).

¡°Els preus p¨²blics haurien de pujar molt m¨¦s per als estudiants les fam¨ªlies dels quals s'ho poden permetre i les beques haurien de garantir l'acc¨¦s a la universitat a tots aquells joves amb capacitat que no hi podrien anar en cas de no rebre aquesta ajuda¡±, opina el catedr¨¤tic d'Economia de la Pompeu Fabra Jos¨¦ Garc¨ªa Montalvo. ¡°No sembla raonable que fam¨ªlies que han pagat per un col¡¤legi privat o concertat entre 2.000 i 6.000 euros pensin que pagar-ne 1.100 a la universitat p¨²blica ¨¦s car¡±, afegeix.

No obstant aix¨°, segons experts com el catedr¨¤tic de la Complutense Julio Caraba?a, els m¨¦s perjudicats per les pujades s¨®n les classes mitjanes, que ni accedeixen a les ajudes ni tenen economies benestants. Aquest va ser l'argument amb el qual el Govern conservador de Nicolas Sarkozy a Fran?a es va negar fa uns anys a apujar les taxes.

Pel cost d¡¯una carrera a Madrid se¡¯n poden estudiar dues a Gal¨ªcia

Un punt intermedi entre les dues idees l'ha desenvolupat Catalunya. En aquesta comunitat s'ha produ?t una de les pujades mitjanes de taxes m¨¦s dr¨¤stiques. No obstant aix¨°, des de fa tres cursos els alumnes paguen un preu diferent en funci¨® de la renda familiar: des de la gratu?tat fins al 50% del que valen els estudis.

Jos¨¦ Antonio P¨¦rez aposta per preus progressius, insisteix que caldria fer un ¡°gran esfor? en la part de les beques¡± i defensa un finan?ament p¨²blic en el qual una part important depengu¨¦s de resultats docents (per exemple, per nombre de graduats) o d'investigaci¨® (articles publicats, el seu impacte...), cosa que donaria incentius per millorar i penalitzaria els que no ho fessin. A Dinamarca, un ter? dels diners p¨²blics que reben els campus ¨¦s finan?ament b¨¤sic i la resta ¨¦s variable. Algunes comunitats han intentat aquesta reforma per anar substituint el model cl¨¤ssic ¨Cque consisteix a dotar cada universitat segons els seus alumnes, arribant a acords amb els rectors o, simplement, incrementant una miqueta el pressupost de l'any anterior¨C. Per¨° la crisi va frustrar la majoria dels intents.

¡°Hi ha molts models. A Espanya, i a qualsevol altre pa¨ªs, l'important ¨¦s que el Govern i la comunitat universit¨¤ria comparteixin una visi¨® i uns objectius clars per dissenyar un sistema sostenible¡±, diu Thomas Estermann, responsable de finan?ament de l'Associaci¨® Europea d'Universitats. Aquest organisme defensa que els campus europeus necessiten mantenir ¡°un finan?ament p¨²blic suficient¡±, per¨° tamb¨¦ han de fer un esfor? per augmentar els ingressos per la part privada a trav¨¦s de noves fonts: spin offs (empreses creades per la universitat a trav¨¦s de resultats de la investigaci¨®), diferents serveis (des d'ensenyament continu fins a vestits formatius a mida de les companyies) o buscant donacions d'antics alumnes o filantrops, patrocinis de c¨¤tedres o estudis per part d'empreses. A Espanya s'avan?a molt lentament (nom¨¦s arriba al 3,8%, segons les dades de l'OCDE), per¨° les universitats estan fent esfor?os, encara que el context de crisi fa que les empreses i els filantrops no siguin gaire receptius.

Els campus estan abocats a buscar noves fonts de finan?ament

L'altra gran pregunta que queda oberta ¨Cdespr¨¦s de quants diners, d'on surten i com es distribueixen¨C ¨¦s entre qui es reparteixen. Durant l'¨²ltima d¨¨cada s'ha est¨¨s la idea que a Espanya hi ha m¨¦s universitats p¨²bliques i m¨¦s universitaris dels que el pa¨ªs pot mantenir. Aquesta ¨¦s una altra decisi¨® pol¨ªtica i social, per¨° en la comparativa internacional, Espanya est¨¤ en la mitjana: hi ha 1,03 universitats per cada mili¨® d'habitants, mentre que a It¨¤lia en s¨®n 1,02, a Alemanya 1,07, i a Fran?a 1,24. Amb els titulats, el mateix: un 27% de joves davant del 31% de l'OCDE (a Alemanya ¨¦s un 22%, un 35% als EUA o un 47% a Dinamarca).

Una altra cosa ¨¦s si totes les universitats han d'oferir gaireb¨¦ totes les titulacions. A Espanya no hi ha gaire especialitzaci¨® als campus. El model de ¡°proximitat¡± (poder estudiar el m¨¦s a prop de casa possible) va servir durant els anys vuitanta i noranta per augmentar l'acc¨¦s, per¨° fa anys que va comen?ar a presentar s¨ªmptomes de col¡¤lapse, amb titulacions gaireb¨¦ buides els n¨²meros de les quals no justificaven la quantitat de recursos requerits. Per exemple, el 2007-2008, entre les universitats de Saragossa, Salamanca i Valladolid sumaven 30 estudiants nous a la carrera d'Estad¨ªstica.

P¨¦rez diu que la xifra de duplicitats s'ha anat reduint (el 2008-2009 hi havia un 18% de t¨ªtols amb menys de 20 alumnes nous i ara ¨¦s el 7,45%) i que es milloraria encara m¨¦s amb aquest finan?ament per resultats. ¡°Si una universitat decideix obrir una titulaci¨® amb molt pocs alumnes, ella s'espavilar¨¤ per sostenir-la¡±, diu. Passa el mateix, afegeix, amb el rendiment: el 2008 s'aprovaven al 64% d'assignatures matriculades; quatre anys despr¨¦s, el 77%.