Pols al Govern del Poder Judicial
La dimissi¨® de Torres-Dulce i la protesta del Suprem destapen les inger¨¨ncies de l'Executiu
El Govern central t¨¦ les principals institucions judicials del pa¨ªs a punt de revoltar-se. La sala clau del Tribunal Suprem ha fet p¨²blic el seu rebuig a l'intent d'inger¨¨ncia de l¡¯Executiu en decisions relacionades amb l'excarceraci¨® d'etarres; la dimissi¨® del fiscal general de l¡¯Estat, Eduardo Torres-Dulce, abans d¡¯acabar el seu mandat, ha dif¨®s la sospita sobre l'intent de manipulaci¨® per part del Govern en aquesta instituci¨®; el Consell General del Poder Judicial, en plena tempesta despr¨¦s de convocar el concurs per ocupar la pla?a del jutge que investiga la corrupci¨® del PP, ha hagut d'ajornar la renovaci¨® dels seus principals ¨°rgans per l'oposici¨® d'una part dels vocals.
El Suprem va viure dijous passat una jornada inquietant. Un grup de magistrats de la Sala Penal es van reunir a primera hora per recollir signatures de protesta contra les inger¨¨ncies del Govern. La iniciativa, ins¨°lita en la hist¨°ria del tribunal, va acabar al migdia amb un ¨¨xit notable per als promotors de la queixa: 13 dels 18 magistrats d'aquesta sala van signar un comunicat que posa de manifest el seu descontentament amb l¡¯Executiu.
La Sala Penal del Suprem s'encarrega de les causes de terrorisme i de les relacionades amb la corrupci¨® de la classe pol¨ªtica, entre altres. La recollida de signatures dels magistrats manifesta la seva indignaci¨® davant el suposat intent de manipulaci¨® per part del Govern en un tema, el terrorisme d¡¯ETA, especialment sensible per a l'opini¨® p¨²blica.
L'excarceraci¨® d'etarres decidida per la Secci¨® Primera Penal de l¡¯Audi¨¨ncia Nacional, en aplicaci¨® d'una decisi¨® marc europea, va destapar la indignaci¨® de l¡¯Executiu, que a trav¨¦s del seu ministre de Just¨ªcia, Rafael Catal¨¢, va anunciar que aquesta decisi¨® de l¡¯Audi¨¨ncia seria corregida pel Suprem.
El president de la sala penal d'aquest tribunal, Manuel Marchena, es va apressar a convocar un ple en qu¨¨ suposadament s¡¯havia de fixar el criteri per esmenar l¡¯Audi¨¨ncia. ¡°A trav¨¦s d'un recurs d'un altre pres etarra, a qui havien denegat l'acumulaci¨® de condemnes, pretenien establir criteri i, de passada, derogar l'excarceraci¨® de Santi Potros. Aquestes trampes no es poden admetre al Suprem¡±, explica un jutge. El ple convocat per Marchena no va resoldre res, va ajornar la decisi¨® fins al gener i va escenificar la fractura a la sala. Un dels magistrats va aprofitar l'ocasi¨® per expressar el profund malestar amb el Govern central.
Les declaracions del ministre de l¡¯Interior, Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz, en qu¨¨ suggeria que les decisions judicials d'acumulaci¨® de condemnes a etarres eren prevaricadores van acabar la paci¨¨ncia de magistrats del Suprem, poc acostumats a discrepar p¨²blicament de l¡¯Executiu.
¡°La nota de protesta ¨¦s el resultat del descontentament. El Govern est¨¤ legislant contra la doctrina del Suprem amb la idea que no passa res perqu¨¨ controla totes les institucions judicials. Ho va fer quan va introduir una esmena al Senat per evitar l'aplicaci¨® de la decisi¨® marc europea sobre acumulaci¨® de condemnes; ara ho intenta amb una reforma legal que permeti la intervenci¨® de comunicacions sense autoritzaci¨® judicial malgrat tota la jurisprud¨¨ncia que hem anat construint al llarg del temps contra aquesta possibilitat, i tamb¨¦ projecta canvis en relaci¨® amb les proves d¡¯ADN contra el criteri d'aquest tribunal¡±, assenyala un magistrat. Un altre lletrat resumeix aix¨ª la situaci¨®: ¡°La falta de respecte del Govern central a l'autonomia de les institucions judicials ha desencadenat aquesta reacci¨® en els principals ¨°rgans del Poder Judicial¡±.
La dimissi¨® d¡¯Eduardo Torres-Dulce com a fiscal general abans d'acabar el seu mandat est¨¦n la sospita de l'intent de control per part del Govern d¡¯una altra pe?a estrat¨¨gica en l'administraci¨® de just¨ªcia. ¡°L¡¯Executiu es va equivocar quan va nomenar Torres-Dulce i no va entendre que en una instituci¨® tan jer¨¤rquica el fiscal general no impos¨¦s el seu criteri en relaci¨® amb la querella contra el Govern catal¨¤ per la consulta il¡¤legal del 9-N. Si el Govern volia controlar aquesta inst¨¤ncia, va triar la persona equivocada. A m¨¦s, la dimissi¨® li ha esclatat a la cara quan ha creat la imatge que Torres-Dulce ha marxat per la falta d'independ¨¨ncia¡±, assenyala un ex-alt c¨¤rrec judicial.
El Govern dels jutges tamb¨¦ pateix la inestabilitat del joc pol¨ªtic. El president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, haur¨¤ de tramitar la queixa dels magistrats del Suprem quan a l'¨°rgan que presideix hi ha un altre incendi m¨¦s greu. Els vocals progressistes no volen que Lesmes imposi la continu?tat dels sis membres de la Comissi¨® Permanent, ¨°rgan clau de l'organisme que es renova cada any.
L'¨²ltima decisi¨® de la Comissi¨® Permanent de convocar la pla?a que ocupa Pablo Ruz, jutge instructor del cas G¨¹rtel i del cas B¨¢rcenas, ha refor?at la sospita de l'intent del Govern del PP de fer sortir de l¡¯Audi¨¨ncia Nacional el magistrat que m¨¦s mal pot fer a la seva imatge per les investigacions que dirigeix.
Divisi¨® total sobre l'excarceraci¨® d'etarres
Els 18 magistrats que componen les diferents seccions penals de l'Audi¨¨ncia Nacional es van reunir el mes passat en ple per deliberar sobre com resoldre els recursos d'etarres presos que demanaven, en aplicaci¨® d'una decisi¨® marc europea del 2008, que els computessin els anys passats en presons franceses perqu¨¨ es descomptessin del c¨¤lcul de compliment m¨¤xim de les seves penes a Espanya (30 anys).
Els jutges de l'Audi¨¨ncia Nacional que van debatre sobre la q¨¹esti¨® coneixien una sent¨¨ncia del Suprem (dictada al mar? amb la unanimitat dels cinc magistrats de la sala) favorable a l'acumulaci¨® de les penes complertes en altres pa?sos comunitaris, en abs¨¨ncia de legislaci¨® espanyola que recoll¨ªs la decisi¨® marc europea. La deliberaci¨® de l'Audi¨¨ncia Nacional es va produir el novembre passat, quan ja s'havia aprovat a les Corts la transposici¨® de la decisi¨® marc europea, tot i que la llei encara no havia entrat en vigor.
La nova norma estableix una condici¨® temporal en la seva disposici¨® addicional ¨²nica: "En cap cas seran tingudes en compte per a l'aplicaci¨® d'aquesta llei les condemnes dictades per un Tribunal d'un Estat membre de la Uni¨® Europea amb anterioritat al 15 d'agost de 2010".
Aquesta disposici¨® addicional deixava sense efecte la decisi¨® marc europea per als terroristes d'ETA presos que hi havien recorregut. La divisi¨® d'opinions entre els 18 jutges de l'Audi¨¨ncia Nacional va ser absoluta: nou de nou. La reuni¨® no va servir per fixar un criteri clar sobre com actuar. Uns dies despr¨¦s, a principis de desembre, van arribar les primeres actuacions judicials: la secci¨® primera de l'Audi¨¨ncia acceptava acumular condemnes i va excarcerar dos etarres; la secci¨® segona, amb un vot particular, rebutjava descomptar els anys complerts a Fran?a del compliment m¨¤xim de la pena a Espanya.
Al Suprem, la divisi¨® ¨¦s similar. Cinc magistrats es van pronunciar a favor d'acumular penes en el cas Urrusolo Sistiaga (mar? de 2014), per¨° el ple de la Sala penal (15 magistrats) va estudiar dimarts passat un recurs de Pedro Jos¨¦ Picabea per un motiu id¨¨ntic que va deixar pendent de resoldre despr¨¦s d'un llarg debat en el qual la fractura va ser evident.
Entre els terroristes afectats s'hi troben alguns dels m¨¦s sanguinaris.
SANTIAGO URRUSOLO SISTIAGA (17 anys pres). Acusat de 16 assassinats. Membre del Comando Madrid. Detingut el 1997 a Fran?a, on va complir cinc anys de pres¨®. Lliurat a Espanya el 2002 i condemnat a 832 anys de pres¨®. El Suprem va acordar al mar? de 2014, per unanimitat dels seus cinc magistrats i en aplicaci¨® de la normativa marc europea, descomptar a Urrusolo els cinc anys que va passar pres a Fran?a del m¨¤xim de 30 anys de compliment a Espanya (segons la legislaci¨® aplicable a aquest terrorista). Encara continua a la pres¨®.
PEDRO JOS? PICABEA UGALDE. KEPA DE HERNANI (20 anys pres). Acusat de 24 assassinats i dos segrestos, condemnat en diferents causes a centenars d'anys de pres¨®. Detingut el 1994 a Fran?a, on va estar empresonat fins a 2001, any en qu¨¨ va ser extradit a Espanya per jutjar-lo per m¨²ltiples assassinats. L'Audi¨¨ncia Nacional (secci¨® tercera penal) li va denegar al setembre passat l'acumulaci¨® de condemnes i va rebutjar restar-li els set anys que va passar a Fran?a dels 30 anys de m¨¤xim compliment a Espanya. Picabea va rec¨®rrer al Suprem, que resoldr¨¤ suposadament al gener.
ALBERTO PLAZAOLA (Va complir 24 anys de pres¨®, en llibertat). Condemnat per dos assassinats frustrats i estralls a 46 anys de pres¨®. Detingut el 1990 a Fran?a, on va estar pres fins a 1996, any en qu¨¨ va ser lliurat a Espanya. La secci¨® primera penal de l'Audi¨¨ncia Nacional va acordar, per unanimitat, descomptar-li aquests sis anys del m¨¤xim de compliment de les seves penes a Espanya. Va ser excarcerat el 4 de desembre de 2014.
SANTIAGO ARR?SPIDE, SANTI POTROS (Va complir 27 anys de pres¨®, en llibertat). Condemnat a 790 anys de pres¨® per ordenar l'atemptat d'Hipercor, que va llevar la vida a 21 persones. Detingut el 1987 a Fran?a, on va passar 13 anys pres. Extraditat a Espanya el 2000. Ha passat 27 anys empresonat entre Fran?a i Espanya. La secci¨® primera de l'Audi¨¨ncia Nacional va acordar el passat 2 de desembre descomptar-li de la pena m¨¤xima a complir a Espanya (30 anys), el temps que va passar empresonat a Fran?a (13 anys). Va ser excarcerat el passat 4 de desembre.
RAFAEL CARIDE SIM?N (21 anys pres). Ide¨°leg de l'atemptat d'Hipercor (21 morts i 45 ferits), en el qual va participar. Condemnat a 790 anys de pres¨®. Detingut el 1993 a Fran?a, on va estar a la pres¨® fins a 2000, quan va ser lliurat a Espanya per ser jutjat pels seus crims en aquest pa¨ªs. La secci¨® primera de l'Audi¨¨ncia Nacional va acordar el 2 de desembre, acumular el temps de condemna a Fran?a (set anys), al c¨°mput sobre el m¨¤xim de compliment a Espanya (30 anys).
FRANCISCO M?GICA GARMENDIA, Pakito (22 anys pres). Condemnat a 2.354 anys de pres¨® per l'atemptat a la casa caserna de la Gu¨¤rdia Civil a Saragossa, amb 11 morts (cinc nens) i 88 ferits. Detingut el 1992 a Fran?a, on va passar vuit anys pres. Va ser extraditat el 2000 a Espanya, on continua a la pres¨®. La secci¨® primera de l'Audi¨¨ncia Nacional va acordar per unanimitat restar-li els vuit anys que va passar a la pres¨® francesa del m¨¤xim de compliment que li correspon a Espanya (30 anys). Continua a la pres¨®.
IGNACIO BILBAO BEASKOETXEA (22 anys pres). Condemnat a 109 anys de pres¨® per dos assassinats. Detingut el 1992 a Fran?a, on va estar pres fins a 1999, any en qu¨¨ va ser extradit a Espanya. La secci¨® segona de l'Audi¨¨ncia Nacional (per dos vots a favor i un en contra) li va denegar la possibilitat de restar del m¨¤xim de compliment de la seva pena a Espanya (30 anys) el temps que va passar a les presons franceses (set anys).
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
