Les eleccions disparen les rebaixes fiscals que prometen les autonomies
La majoria de comunitats eleven la despesa p¨²blica despr¨¦s d'anys de retallades
Queden 150 dies per a les properes eleccions locals i auton¨°miques i les comunitats ja han comen?at a dissenyar les l¨ªnies generals de l'estrat¨¨gia electoral. Els Governs auton¨°mics han enterrat les pol¨ªtiques d'austeritat que van abanderar durant bona part de la legislatura i han desplegat les veles de les rebaixes fiscals.
En aquest escenari, els pressupostos regionals per 2015, acabats d'aprovar, recullen un augment de la despesa no financera per primera vegada en els ¨²ltims cinc anys. Tamb¨¦ projecten incrementar la inversi¨® p¨²blica, cosa que no feien des de 2010. Els diners que les comunitats destinen a obres i infraestructures s'ha redu?t gaireb¨¦ a la meitat: Des dels 9.781 milions gastats el 2010 als 5.640 de 2013, ¨²ltim exercici tancat.
Per¨° l'escenari, com en fan gala al Govern, ha canviat. Les comunitats comencen a llan?ar picades d'ullet electorals. Algunes ja han anunciat la devoluci¨® de la paga extra als funcionaris que l'Executiu central va suprimir el 2012, la decisi¨® del qual llavors van emular. Tamb¨¦ han comen?at a pujar les despeses de personal a causa de la millora de les condicions laborals dels funcionaris. Per¨° les estretors econ¨°miques persisteixen aix¨ª que la gran promesa consistir¨¤ a rebaixar la pesada factura fiscal dels ciutadans. La tradici¨® diu que cada cita amb les urnes sempre va acompanyada de rebaixes d'impostos. I en aquesta ocasi¨® no ser¨¤ diferent.
La reforma fiscal aprovada pel Govern obre la possibilitat que les comunitats acompanyin la rebaixa en l'impost sobre la renda (IRPF) amb reduccions addicionals i ampli?n les deduccions. Gaireb¨¦ tots els Executius regionals ja han avan?at rebaixes tribut¨¤ries de cara a l'any vinent, que tindr¨¤ lloc la batalla electoral.
Rajoy inicia la precampanya amb una picada d'ullet a les fam¨ªlies
El president de el Govern, Mariano Rajoy, afronta el 2015 amb el repte de reflotar la seva atrotinada imatge p¨²blica, despr¨¦s d'anys de retallades en la despesa i posant-se de perfil davant d'alguns casos de corrupci¨® que afecten el seu partit.
Rajoy intentar¨¤ vendre la seva gesti¨® davant de la Gran Recessi¨®. Considera que ha estat capa? de doblegar el ¡°cap d'Hornos¡± de la crisi. Per aix¨°, la prioritat per als propers mesos ¨¦s rellan?ar la pol¨ªtica social, que va passar a l'¨²ltim terme de l'agenda pol¨ªtica durant bona part de la legislatura. Aix¨ª s'ent¨¦n el pacte social? signat recentment amb els sindicats i la patronal per garantir un subsidi de 420 euros mensuals als aturats de llarga durada i amb c¨¤rregues familiars. Es calcula que uns 400.000 treballadors es podrien beneficiar de la mesura que costar¨¤ uns 1.200 milions d'euros.
Una altra de les potes d'aquest projecte per rentar la imatge social de l'Executiu popular consisteix en un ambici¨®s pla de fam¨ªlia amb el qual tamb¨¦ aspiren a reconciliar-se amb una facci¨® del seu partit especialment sensible en aquesta q¨¹esti¨®. Per aquest motiu, la reforma fiscal inclou diverses picades d'ullet a les fam¨ªlies nombroses, i a aquells amb ascendents o descendents amb dependents. La reforma inclou uns impostos negatius per a aquesta situaci¨®: consisteix que les fam¨ªlies podran demanar anticipadament l'avan?ament d'aquestes ajudes mitjan?ant una paga de 100 euros al mes. Aquestes ajudes suposen una despesa de 600 milions d'euros. Rajoy ha encarregat als ministres que busquin m¨¦s mesures amb les quals impulsar la pol¨ªtica social.
Les comunitats governades pel PP han liderat la baixada d'impostos per acompanyar el projecte fiscal del Govern. Madrid (PP), Castella-la Manxa (PP) i Cant¨¤bria (PP) lideren el grup d'administracions que han prom¨¨s tenir els impostos m¨¦s baixos. Unes altres com Andalusia (PSOE), Catalunya (CiU) o Gal¨ªcia (PP) han evitat llan?ar rebaixes d'impostos com si fossin regals electorals. Pa¨ªs Basc i Navarra, per la seva banda, tenen el seu propi r¨¨gim tributari. El balan? ¨¦s que 12 comunitats han prom¨¨s abaixar els impostos el 2015 [Madrid, Castella-la Manxa, Castella i Lle¨®, Extremadura, M¨²rcia, les Balears, la Comunitat Valenciana, Ast¨²ries, les Can¨¤ries, Arag¨®, La Rioja, Cant¨¤bria, ]i nom¨¦s cinc s'han resistit a fer-ho [Catalunya, Andalusia, Gal¨ªcia, el Pa¨ªs Basc i Navarra]. Casualment en moltes d'aquestes comunitats no hi haur¨¤ eleccions l'any vinent.
La resta de presidents regionals venen les rebaixes fiscals a so de bombo i platerets encara que la veritat ¨¦s que les comunitats tenen limitada la seva capacitat tribut¨¤ria: S¨®n responsables de la meitat de la tarifa de l'IRPF i tenen capacitat per fixar deduccions i desgravaments. La difer¨¨ncia per a una renda mitjana d'uns 30.000 euros pot aconseguir els 270 euros a l'any entre un contribuent de Madrid, on es paguen menys impostos, i un altre d'Andalusia, on se'n paguen m¨¦s. Ignacio Gonz¨¢lez, president de la Comunitat de Madrid, es vana que a la capital ¨¦s on menys tributs es paguen. Fa unes setmanes va avan?ar una nova rebaixa fiscal per 2015, de cara a les eleccions. S'ha obstinat a vendre que abaixava l'IRPF m¨¦s del que ho feia el Govern. El tipus m¨ªnim de l'impost ¡ªper a trams de renda inferiors a 12.450 euros¡ª el va deixar en el 19,5%, per sota del 20% que havia previst el Ministeri d'Hisenda amb la reforma fiscal i molt m¨¦s baix que el 24,75%? actualment vigent. El grau m¨¤xim ¡ªper a porcions de renda superiors a 60.000 euros¡ª el redueix del 52% actual al 44,5%, el m¨¦s baix de tot Espanya. A m¨¦s, augmenta les ajudes fiscals per fam¨ªlies nombroses i despeses educatives.
La presidenta manxega, Mar¨ªa Dolores de Cospedal, va obrir la cursa d'abaixar els impostos de cara a les eleccions de 2015. Va ser la primera a anunciar la reducci¨® de trams de l'IRPF despr¨¦s de con¨¨ixer els detalls de la reforma fiscal del Govern l'estiu passat. La seva estrat¨¨gia, igual que despr¨¦s va fer Madrid, va ser vendre que rebaixa els impostos m¨¦s que l'Estat. A m¨¦s, anticipa a l'any vinent tota la rebaixa que el Govern far¨¤ en dues fases, 2015 i 2016. El president extremeny, Jos¨¦ Antonio Monago, tamb¨¦ s'ha sumat a la cascada de promeses fiscals. Rebaixar¨¤ l'IRPF per a les rendes m¨¦s baixes per¨° mant¨¦ la pressi¨® fiscal per a les rendes m¨¦s altes. Aquesta estrat¨¨gia fiscal li serveix a Monago per explotar el seu discurs populista.
Gal¨ªcia ¨¦s l'¨²nica comunitat governada pel PP que no tocar¨¤ els tipus d'IRPF el 2015. El president gallec, Alberto N¨²?ez Feijo¨®, explica que ja va rebaixar l'IRPF el 2014. A m¨¦s, Feijo¨® afronta l'any vinent amb la tranquil¡¤litat que no t¨¦ comicis auton¨°mics.
El Govern finan?a les promeses de les regions
L'estad¨ªstica de vegades ¨¦s obstinada. Hist¨°ricament les comunitats disparen la despesa p¨²blica durant els anys en els quals se celebren comicis auton¨°mics. Maig de 2015 est¨¤ assenyalat en vermell en l'agenda dels barons regionals per¨° albiren un obstacle pressupostari per llan?ar promeses amb les quals entabanar els electors: L'any proper han de reduir el d¨¨ficit en prop de 7.000 milions d'euros, fins al 0,7% del PIB. ?s a dir, han de continuar ajustant els seus comptes alhora que troben recursos amb els quals endolcir la seva gesti¨® de cara a la cita amb les urnes. El Ministeri d'Hisenda est¨¤ preparant una bateria de mesures per fer aquest trajecte m¨¦s suportable. Planeja injectar m¨¦s liquiditat a les comunitats, reduir-los els costos financers i alleujar-los el cam¨ª de consolidaci¨®.
El departament que dirigeix Crist¨®bal Montoro llan?ar¨¤ dimarts que ve un pla per oferir a les comunitats i als Ajuntaments una l¨ªnia de finan?ament amb un tipus d'inter¨¨s del 0% perqu¨¨ paguin els deutes que vagin vencent i els nous que subscriguin. Aix¨° els suposar¨¤ un estalvi d'uns 2.000 milions per la rebaixa dels costos financers.
Els Ajuntaments tamb¨¦ es beneficiaran d'aquest pla que permetr¨¤ que totes les administracions territorials tinguin prou liquiditat per abordar nous desafiaments electorals.
La majoria de les comunitats encara es guarden les seves sorpreses electorals sota la m¨¤niga. Per¨° Madrid, per exemple, ha anunciat que engegar¨¤ la Ciutat de la Just¨ªcia en la propera legislatura.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
