¡°... i vol ser catal¨¤?¡±

D'un temps en?¨¤, una de les afirmacions que m¨¦s reiteren els independentistes ¨¦s que el que est¨¤ passant a Catalunya no t¨¦ res d'identitari, que el proc¨¦s cap a la sobirania plena del poble catal¨¤ ha aconseguit reunir persones d'or¨ªgens diversos, amb els? sentiments m¨¦s variats cap als seus llocs de proced¨¨ncia, i fins i tot que el mateix nacionalisme sembla haver-se convertit en una posici¨® pol¨ªtica creixentment irrellevant, encara massa carregada d'adhesions emotives i sentiments nacionals, que finalment s'hauria dissolt en un independentisme expl¨ªcit i carregat de contingut netament pol¨ªtic.

No obstant aix¨°, algunes afirmacions tan rotundes ens desconcerten una miqueta. Moltes de les coses que llegim i escoltem, de vegades de les mateixes plomes que acaben de rebutjar all¨° identitari, semblen persistir tot seguit en all¨° que han rebutjat. Creguin-me que no ¨¦s un exemple malintencionat, ni amb segones intencions, per¨° encara el 5 de juny d'aquest mateix any ¡ªaix¨° ¨¦s, quan obertament ja s'havia declarat independentista¡ª, Jordi Pujol escrivia un article al diari El Punt Avui titulat Diners o identitat?, en el qual, entre altres coses, afirmava:

¡°La base de la nostra naci¨® ¨¦s identit¨¤ria. S¨®n la llengua, la cultura, la nostra mem¨°ria hist¨°rica, el nostre relat. Que inclou la vocaci¨® d'integraci¨® de la gent que viu a Catalunya. O sigui que la llengua, la cultura i la capacitat d'integraci¨® ¡ªi per tant, tamb¨¦ un bon funcionament de l'ascensor social¡ª s¨®n elements b¨¤sics i principals del nacionalisme catal¨¤¡±. Per si, arribats a hores d'ara, algun lector troba a faltar una definici¨® d'identitat col¡¤lectiva dir¨¦ que, al meu entendre, no existeix tal tipus d'identitat (una de les variants de la qual vindria a ser la identitat nacional) si per identitat n'entenem una que tingui la seva pr¨°pia realitat i exist¨¨ncia aut¨°nomes, diferent i al marge de la identitat personal dels individus. L'anomenada identitat col¡¤lectiva no ¨¦s en el fons una altra cosa que una dimensi¨® de la identitat individual, la que fa refer¨¨ncia al sentit de pertinen?a a una comunitat que posseeix cada persona. Des d'aquesta perspectiva, els trets d'aquesta identitat col¡¤lectiva estaran directament relacionats amb els de la comunitat a la qual pertany.

En una societat oberta, plural, laica, heterog¨¨nia, diversa i mestissa resulta inconcebible pensar que els individus es relacionin d'una ¨²nica manera ¡ªaix¨° ¨¦s, que puguin compartir una sola i mateixa identitat¡ª amb una realitat tan complexa. Per contra, en una societat fortament empastada per unes creences religioses compartides per tots, o que ha fet de la llengua la seva bandera emotiva unificadora, aix¨° ¨¦s, amb un imaginari col¡¤lectiu que no admet les difer¨¨ncies, el vincle identitari pot acabar resultant intensament cohesionador. D'aqu¨ª la necessitat que tots els nacionalismes han tingut d'un poder¨®s enemic exterior. Perqu¨¨ com m¨¦s exterior ¡ªcom m¨¦s allunyat estigui del nosaltres¡ª i m¨¦s poder¨®s, m¨¦s aboca els individus a relacionar-se amb la seva comunitat presumptament en perill d'una sola i mateixa manera.

Per¨° si tot aix¨° ens sembla que ja est¨¤ superat, el que toca ¨¦s actuar en conseq¨¹¨¨ncia. Haur¨ªem de recuperar l'antiga definici¨®, evocada no sense certa nost¨¤lgia dimecres passat en aquestes mateixes p¨¤gines per Francesc de Carreras, segons la qual ¡°catal¨¤ ¨¦s tot aquell que viu i treballa a Catalunya¡±, afegint-li, si s'escau, noves determinacions, sempre que pertanyin inequ¨ªvocament a l'¨¤mbit material, com, per exemple: ¡°...i est¨¤ empadronat¡± o ¡°...i t¨¦ la targeta sanit¨¤ria¡±, o qualsevol altra que pogu¨¦ssim consensuar. Per¨° el que sense cap mena de dubte hauria de ser eliminat ¨¦s aquest ¡°...i vol ser catal¨¤¡±, de perfum inexcusablement identitari, que li va afegir en el seu moment Jordi Pujol. ?s que hi ha una manera inequ¨ªvoca de ¡°ser catal¨¤¡± de manera que de l'adhesi¨® en pugui dependre el ser reconegut com a tal? Si de deb¨° ens creiem les identitats m¨²ltiples i heterog¨¨nies, el requisit de ¡°voler ser catal¨¤¡± est¨¤ fora de lloc.

Que alg¨² pugui mantenir un intens vincle emotiu amb determinades realitats del seu entorn (amb el paisatge, la gent, la llengua i la cultura, el passat compartit, amb determinats s¨ªmbols, etc¨¨tera) gaireb¨¦ podr¨ªem dir que ¨¦s antropol¨°gicament inevitable. Per¨° la dist¨¤ncia que separa aix¨° de l'amor a la p¨¤tria i altres registres identitaris habituals en el discurs pol¨ªtic s¨®n, amb massa freq¨¹¨¨ncia, el territori de la manipulaci¨®. Alg¨² em comentava una vegada que un tan per cent enorme ¡ªper sobre del vuitanta¡ª de kenyans ignoren que viuen a Kenya, ¨¦s a dir, desconeixen que viuen dins d'un Estat que porta aquest nom. Aix¨° no treu que probablement aquest mateix percentatge mantingui un fort vincle sentimental amb les seves realitats m¨¦s properes. L'exemple pretenia avalar una recomanaci¨®:?desconfi?n vost¨¨s dels qui, des del poder, s'obstinen que els nostres sentiments discorrin exclusivament pels canals politicoadministratius que ells consideren convenients, intentant convertir aix¨ª les nostres emocions en preceptes.

Manuel Cruz ¨¦s catedr¨¤tic de filosofia contempor¨¤nia a la UB.