Xifres que entren pels ulls

Sab¨ªeu que a Catalunya hi ha m¨¦s gent que es diu Juan que Joan? O que Jos¨¦ i Mar¨ªa s¨®n els noms d'home i dona m¨¦s abundants? O que Marc ¨¦s des de fa anys el nom de noi m¨¦s habitual en els nous naixements per¨° que entre les nenes hi ha m¨¦s alternan?a, des de Martina a J¨²lia/Julia o Paula?

Aquestes dades i molt¨ªssimes m¨¦s de tot tipus, des de pol¨ªtica a economia, geografia, hist¨°ria, gastronomia, esports, naturalesa i altres disciplines diverses es troben en un llibre que t¨¦ la virtut de combinar l'estad¨ªstica i la infografia: Algunes coses que (potser) no sabies de Catalunya en 70 gr¨¤fics.

¡°S'han publicat molts llibres, per¨° res en infografia¡±

Editat per Infographics Llibres a partir d'una campanya de micromecenatge?que ha captat 345 mecenes, ¨¦s un projecte de tres infografistes que van coincidir anys enrere al diari Sport: Carles Javierre Kohan, combina la doc¨¨ncia amb aventures empresarials sempre lligades a la infografia i l'entorn web i multim¨¨dia; Esther Utrilla, continua a la premsa i m¨¦s en concret al diari Ara; i Bwokaa Wandscher, brasiler de Santo ?ngelo (Rio Grande do Sul) que combina la infografia amb la pintura i l'escultura.

¡°En els dos ¨²ltims anys s'han publicat molts llibres sobre Catalunya, sobre tot tipus de temes, des de la independ¨¨ncia fins al 1714, per¨° no hi havia res gr¨¤fic, res en infografia. Hi ha molt de text, per¨° som al 2014, una ¨¨poca en qu¨¨ tot ¨¦s molt visual, i com infografistes pensem que feia falta un llibre com aquest, que parli de Catalunya amb infografia¡±, explica Carles Javierre Kohan.

Catalunya en 70 gr¨¤fics pot ser una divertida eina per jugar al trivial de manera improvisada, amb preguntes com quin ¨¦s el barri m¨¦s poblat de Barcelona o la comarca m¨¦s petita, quants quil¨°metres de frontera comparteix Catalunya amb Andorra o quins s¨®n els noms m¨¦s habituals a les vies urbanes catalanes (la resposta ¨¦s m¨¦s f¨¤cil del que sembla: 735 es diuen carrer Major, molt per davant de les 438 que es diuen Catalunya, les 383 que es diuen Font o les 278 que es denominen Montserrat).

No tot s¨®n xifres. Podem aprendre coses sobre l'arribada de l'escarabat assass¨ª.

Per¨° no tot s¨®n xifres. Podem aprendre coses sobre l'arribada de l'escarabat assass¨ª. O quines s¨®n les esp¨¨cies aut¨°ctones, des de l'ase catal¨¤ a l'ovella Xisqueta, la vaca de l'Albera o el gos d'atura. O con¨¨ixer les diferents varietats i composici¨® dels embotits. Per exemple, els bulls poden ser bisbes, bisbots, donegal, bisbessa, peltruc o botifarra gruixuda, se solen farcir amb pasta de botifarra blanca o negra i n'hi ha de fetge, de llengua, de pulmons, de ronyons, etc¨¨tera.

Hi ha coses subjectives, com a quin platet es pot cuinar amb cadascun dels bolets m¨¦s populars: canalons de ceps, estofat de vedella amb patates i carlets, calamars farcits amb llit-secs¡­ Altres, tan sorprenents com descobrir que entre la vintena de catalans campions del m¨®n en vehicles de motor a dues rodes nom¨¦s hi ha una dona, Laia Sanz, per¨° ¨¦s ella qui t¨¦ el millor palmar¨¨s: no nom¨¦s ha guanyat 20 t¨ªtols (quatre m¨¦s que Toni Bou i 13 m¨¦s que Jordi Tarr¨¦s) sin¨® que els ha guanyat en tres categories diferents i el 2013 va aconseguir el triplet.

Des del primer moment, els autors van decidir que el llibre seria independent, sense ajudes p¨²bliques ni influ¨¨ncies privades: ¡°No ens ha manat ning¨². Hem fet el que hem volgut. Temes que ens venien de gust, dels quals ens document¨¤vem i dibuix¨¤vem¡±.

¡°Vam fer una llista molt llarga de temes que podien interessar-nos a nosaltres com infografistes i als lectors. Uns donaven de si i els hem fet; uns altres no funcionaven gr¨¤ficament o no en ten¨ªem prou informaci¨®; i uns altres s'han quedat en cartera per falta de temps¡±, afegeix. Les fonts d'informaci¨® ha estat molt diverses, des de l'Idescat (Institut d'Estad¨ªstica de Catalunya) a gremis com el de pastissers, l'Incavi (Institut Catal¨¤ de la Vinya i el Vi), el Museu Nacional de Catalunya o Enciclop¨¨dia Catalana.

¡°El llibre li pot interessar a la gent del gremi, dissenyadors gr¨¤fics, evidentment als infografistes, i crec que a qualsevol persona que tingui inter¨¨s per saber coses sobre Catalunya. S¨®n temes molt mundans, molt de la gent del carrer, i en lloc d'haver de llegir un text molt llarg i potser pesat tens una forma pl¨¤stica de saber coses sobre Catalunya¡±, sintetitza Javierre.