El mapa catal¨¤ ¨¦s molt atape?t

Com que la seva c¨²pula la formen polit¨°legs, Podem sap que l'espai que li queda lliure a Catalunya ¨¦s m¨¦s estret i atape?t que en el conjunt d'Espanya. Aqu¨ª ha de tractar bra? a bra? amb set partits parlamentaris, gaireb¨¦ tots molt representatius, mentre que els seus rivals al Congr¨¦s s¨®n les dues grans formacions de govern (PP, PSOE) i els dos grups mitjans (IU, UPyD). Per aix¨°, per engrandir l'espai, Pablo Iglesias i els seus van enviar durant la seva estrena a Barcelona tot de senyals, o cops de colze, als set competidors.

Aix¨ª, a Converg¨¨ncia i Esquerra els va soscavar amb l'ingenuista s¨ªndrome de Heidi, tan pr¨°pia de les seves mobilitzacions: il¡¤lusi¨®, il¡¤lusi¨®, il¡¤lusi¨®; ¡°el seu odi, el nostre somriure¡±; aquest ¨¦s un dia hist¨°ric i els rebels socials som el veritable ¡°subjecte hist¨°ric¡±, molt m¨¦s que cap naci¨®. Es va postular per ocupar la funci¨® t¨ªpica del PSC, la de ¡°pont de di¨¤leg¡±. Va atacar la casta i la partitocr¨¤cia amb la mateixa vehem¨¨ncia que Ciutadans. Va referir-se a la causa dels desnonats i en general de la q¨¹esti¨® social amb l'¨ªmpetu d'Iniciativa. Va apel¡¤lar fins i tot a la ¡°sobirania¡± i a la ¡°p¨¤tria¡± i en va debel¡¤lar els ¡°tra?dors¡± amb la convicci¨® del Partit Popular. I va etzibar una puntada de peu a la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), en prometre que no s'abra?aran mai ni amb Rajoy ni amb Mas, tal com va fer el l¨ªder de la CUP, David Fern¨¤ndez, el 9-N.

Per¨° en canvi seria normal reclamar, en una ciutat com la Barcelona d'avui, una idea-for?a sobre la q¨¹esti¨® catalana. Ni Pablo Iglesias ni Gemma Ubasart van voler anar m¨¦s enll¨¤ d'unes inconcretes refer¨¨ncies a la seva dist¨¤ncia tant pel que fa a l'¡°unionisme¡± com a l'¡°independentisme¡± ¡ªsense referir-se a les propostes federals o d'aprofundiment auton¨°mic¡ª i de la seva postura favorable a un ¡°dret a decidir¡± que no es limita a la q¨¹esti¨® territorial, sin¨® que ha d'aplicar-se a tot. Anomeneu-ho democr¨¤cia.

L'ambig¨¹itat d'aquest plantejament, no obstant aix¨°, no exclou algunes pistes d'inter¨¨s. A Catalunya, Podemos, o sigui, Podem, ha assentat la seva intenci¨® de desmarcar-se del moviment antisistema representat per la CUP, radicalment independentista. Aparentment equidistant entre unionisme i secessi¨®, per la qual cosa ha subratllat la seva desafecci¨® cap a les banderes ¡ªespanyola o catalana--, ha atacat sobretot qualsevol acostament o complicitat amb el nacionalisme que aquests dies enreda encara m¨¦s la troca d'unes improbables eleccions plebiscit¨¤ries.

En tindr¨¤ prou amb aquesta aproximaci¨® gen¨¨rica davant els propers reptes que plantejar¨¤ aviat el secessionisme d'Artur Mas i Oriol Junqueras? ?s molt complicat marcar perfil propi amb apel¡¤lacions tan poc concretes. I si el temps s'encarrega de diluir les seves grans propostes (del rebuig al deute a una mera auditoria; de la renda b¨¤sica universal a la renda m¨ªnima selectiva; de les nacionalitzacions generalitzades a nom¨¦s unes quantes), en qu¨¨ quedar¨¤ el dret a decidir sobre totes les coses?