Discutida querella

El Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya ha adm¨¨s a tr¨¤mit la querella de la Fiscalia (entre d'altres) contra el president de la Generalitat, Artur Mas, per la convocat¨°ria de l'informal refer¨¨ndum independentista del 9-N. En la querella s'acusa Mas de diversos delictes, especialment del de desobedi¨¨ncia a la resoluci¨® del Tribunal Constitucional que va suspendre la consulta.

Els primers passos judicials de la querella han estat tan discutits com la seva formulaci¨® fiscal: el tribunal va trigar quatre hores a decidir-ne l'admissi¨® (quan acostuma a ser autom¨¤tica si la presentaci¨® cobreix les formalitats b¨¤siques), ho va fer per majoria i ni tan sols va evacuar citaci¨® al querellat per a una data concreta.

Si l'admissi¨® de la querella ha estat discutida ¨¦s perqu¨¨ era discutible. Perqu¨¨ una desobedi¨¨ncia sigui perseguible com a delicte ha de complir una s¨¨rie de requisits. Mentre l'ampli desplegament jurisprudencial del primer escrit dels fiscals catalans sostenia que entre aquestes condicions hi ha de figurar un requeriment expr¨¦s i personal, altres resolucions judicials enarborades en l'acusaci¨® final acrediten el contrari. Es tracta, aix¨ª doncs, d'un tema litigi¨®s. I cal recordar que el garantisme penal prescriu que, en cas de dubte, s'ha d'afavorir l'acusat.

Per¨° si el plantejament jur¨ªdic admet, per la complexitat del cas, diferents posicions igualment leg¨ªtimes, el factor pol¨ªtic d'aquesta q¨¹esti¨® sembla clar¨ªssim. La judicialitzaci¨® del 9-N ¨¦s la pitjor resposta a les ¨Cd'altra banda, p¨¨ssimament plantejades per les institucions auton¨°miques¨C reivindicacions d'una part de la societat catalana.

Quan no se sap canalitzar un problema pol¨ªtic i s'utilitza l'entramat institucional per donar carpetada a l'¨¤rea judicial, es duplica el problema pol¨ªtic: al desafiament original se li afegeix l'evid¨¨ncia de la incapacitat per canalitzar-lo assenyadament. Pitjor: es triplica, perqu¨¨ d¨®na ales al victimisme nacionalista. Lamentable.