La maternitat, un obstacle

Qu¨¨ cal fer amb la maternitat ¨¦s un dels problemes que inquieten les joves del nostre temps. Cada vegada hi ha m¨¦s mitjans tecnol¨°gics per superar l'edat biol¨°gica id¨°nia per ser mare. La preocupaci¨® de les dones per no perdre oportunitats al mercat laboral, unida als molts incentius de llibertat que avui estan a l'abast tamb¨¦ de les dones, afortunadament, fa que es vagi posposant una decisi¨® d'una forma una miqueta irreflexiva. Ni des del feminisme ni des de les pol¨ªtiques p¨²bliques que, espor¨¤dicament, es limiten a lamentar el descens de la natalitat, es considera que la q¨¹esti¨® sigui un problema que exigeixi ser abordat amb voluntat almenys d'orientar i fins i tot corregir tend¨¨ncies que no semblen gaire recomanables. Tampoc la bio¨¨tica, que ha fet de la reproducci¨® assistida un dels seus temes preferits, ha dedicat gaire temps a la manera en qu¨¨ s'utilitzen les t¨¨cniques.

L'abs¨¨ncia d'idees en aquest camp la van aprofitar no fa gaire dues empreses tecnol¨°giques capdavanteres, Apple i Facebook, amb una proposta xocant: oferien a les treballadores la possibilitat de finan?ar-los la congelaci¨® dels ¨°vuls amb la finalitat que poguessin dedicar els anys f¨¨rtils ¨Cal seu judici, els m¨¦s productius¨C a treballar per a l'empresa. Diguem de pas que aquesta mesura, oferta per ambdues companyies com un benefici per a les seves empleades i les seves fam¨ªlies, la recomanen aqu¨ª tamb¨¦ els centres que es dediquen a la reproducci¨® assistida com la f¨®rmula per aconseguir m¨¦s ¨¨xit i seguretat en les t¨¨cniques reproductives.

Gaireb¨¦ simult¨¤niament, una altra not¨ªcia retia compte d'un exabrupte del president de Turquia que es dirigia a les dones del seu pa¨ªs amb el missatge que el seu lloc natural era a casa i no competint al mercat de treball. En realitat, no s¨®n dos punts de vista oposats, sin¨® dues ¡°solucions¡± a una cosa que nom¨¦s es vol veure com un problema que cal esquivar. Mariano Barbacid ho comentava en una entrevista tamb¨¦ recent fent notar l'escassetat de dones en l'¨¤mbit cient¨ªfic: ¡°Si la natalitat no els tall¨¦s les ales, hi hauria tantes dones cient¨ªfiques com homes¡±. Elles volen ocupar-se m¨¦s dels fills que ells, cosa que potser les porta a no optar per carreres que encara s¨®n percebudes com a molt masculines. Per una ra¨® o per una altra, les carreres t¨¨cniques s¨®n les que tenen m¨¦s d¨¨ficit de dones.

El mercat laboral no est¨¤ disposat a fer-se c¨¤rrec de les interrupcions a la feina per causa de la maternitat sense exigir una pe?a a canvi

El que cal posar en relleu ¨¦s que el missatge no canvia. Es continua entenent que el dest¨ª o la voluntat de ser mare ¨¦s incompatible amb escalar els esglaons de qualsevol professi¨® i per a la qual una s'ha preparat. Aix¨° ¨¦s el que l'entorn posa de manifest, amb formes m¨¦s masclistes o m¨¦s sofisticades. Dit d'una altra manera, el mercat laboral no est¨¤ disposat a fer-se c¨¤rrec de les interrupcions a la feina per causa de la maternitat sense exigir res a canvi. Si ser mare ¨¦s una opci¨® m¨¦s, les dones hauran de decidir qu¨¨ prefereixen: ser bones professionals o tenir fills.

Com passa amb gaireb¨¦ tots els estils de vida, tenen a veure tant amb la voluntat de les persones per escollir entre diverses formes de viure, com amb el reconeixement social que tenen les diferents opcions de vida. Una de les tasques pendents de l'emancipaci¨® de la dona ¨¦s donar a la funci¨® reproductiva el valor que es mereix. Les societats que han comen?at a fer-ho ¨Ca Europa, com sempre, els pa?sos n¨°rdics¨C han aconseguit nivells de natalitat raonables, no donant premis a les fam¨ªlies nombroses com feia Franco, sin¨® reconeixent efectivament el valor de la maternitat. Aix¨° consisteix, abans de res, a atorgar permisos per ser mare (o pare, si aix¨ª es prefereix o conv¨¦) m¨¦s llargs que la mis¨¨ria de quatre mesos que les mares tenen en aquests pagaments, a m¨¦s de guarderies a l'abast de totes les butxaques. No s¨®n privilegis, s¨®n maneres de fer entendre que la maternitat t¨¦ un valor no nom¨¦s per a les dones, sin¨® per a la societat en general.

No ¨¦s estrany que, des d'aquesta perspectiva, les dones siguin les m¨¦s castigades per l'atur. Tampoc ho ¨¦s que la feina a temps parcial es pensi sobretot per a elles i no per al conjunt dels treballadors que, si treballessin menys hores, podrien repartir-se millor altres tasques. Acaba de ser nomenada fiscal general de l'Estat una dona. El sostre de cristall ha comen?at a trencar-se. Per¨° hi ha un altre sostre menys cristal¡¤l¨ª: el que impedeix a les candidates en situacions professionals interm¨¨dies conciliar la vida familiar i la laboral.

Ara que s'acosten eleccions de tot tipus, i que, gr¨¤cies a l'ascens de Podem, els partits que es diuen d'esquerres competeixen per proposar beneficis socials amb vista al b¨¦ com¨², aqu¨ª tenen un fil¨® per explotar. Si no ho fan, ser¨¤ aquesta abstracci¨® a la qual anomenem mercat la que far¨¤ propostes que coincideixin amb els seus interessos particulars. O rebrotaran actituds masclistes que convencin les dones que els seus deures s¨®n on secularment van ser.