Dimonis amb barretina

Malgrat que viatja a una velocitat, m¨¦s o menys, de 25,5 milions de quil¨°metres per hora despr¨¦s de ser expulsat del Cel, com que la caiguda dura nou dies (el Parad¨ªs dista de l¡¯Infern uns quants quil¨°metres: 5.516.280.000), l¡¯ara Satan¨¤s o Llucifer (fins fa poc Lucibell, el m¨¦s bell dels ¨¤ngels de la Creaci¨®) t¨¦ temps per rumiar per on entrar¨¤ en el seu nou regne al centre de la Terra; finalment es decideix per un petit territori entre la mar Mediterr¨¤nia, el riu Ebre i els Pirineus...

S¨ª, l¡¯Infern est¨¤ a sota de Catalunya, i aix¨° explica moltes coses. Una altra prova menys interestel¡¤lar, si es vol: la forma del Pedraforca ¨¦s resultat de la batalla celestial entre l¡¯arc¨¤ngel Miquel i el futur dimoni, que en una nit hi constru¨ª all¨¤ la seva fortalesa. Amb la derrota, l¡¯?ngel Caigut es va escapar sota terra pel forat que en qued¨¤. O sigui que la muntanya del Bergued¨¤ ¨¦s una entrada natural a l¡¯Infern. Si tampoc agrada aquesta versi¨®, no hi ha problema perqu¨¨, com a m¨ªnim, a Catalunya hi ha 65 accessos directes a l¡¯avern, de la mateixa manera que hi ha una vuitantena de ponts del diable, 29 muntanyes del Renoc de l¡¯Infern, 26 castells i sis esgl¨¦sies constru?des per Satan¨¤s, entre d¡¯altres coses muntades per ell...

Amb esperit gaireb¨¦ de demon¨°loga, la barcelonina Sylvia Lagarda-Mata ha resseguit l¡¯olor de sofre d¡¯en Pere Boter (o d¡¯en Banyeta, el Gran Rostidor, Barrab¨¤s, Barrufet, Foguet, Millet!... i aix¨ª fins a 72 noms que ella t¨¦ controlats amb els quals s¡¯ha batejat la Mala B¨¨stia aqu¨ª) per la geografia, el costumari i les llegendes de Catalunya, que ha liofilitzat cartesianament a El diable ¨¦s catal¨¤ (Angle Editorial).

Al text catal¨¤ m¨¦s antic, les Homilies d¡¯Organy¨¤, del segle XII, ja hi treu la cua aquest ¨¦sser en principi incorpori per¨° que la iconografia cat¨°lica ha dibuixat molt prim, de pell vermella o negra (els aut¨°ctons poden ser blaus), amb diversos caps (un, gaireb¨¦ sempre a la boca de l¡¯est¨®mac), de boca grossa, cabells negres o p¨¨l-rojos i amb ales tipus ratpenat per influ¨¨ncia dels dimonis xinesos. Fins fa relativament poc, al carrer¨® d¡¯en Sellent de Barcelona es podia veure la cua del diable que amb les corredisses, despr¨¦s de ser descobert en ple Carnestoltes, va perdre. Avui no es pot contemplar perqu¨¨ el petit carrer va desapar¨¨ixer en construir-se l¡¯avinguda de la Catedral, precisament.

Si fem cas de la saviesa popular, ¨¦s f¨¤cil que ens trobem amb el dimoni, perqu¨¨, a banda que n¡¯hi hagi molts (6.666 legions, amb 6.666 individus, o sigui 44.235.556 de poblaci¨® estable perqu¨¨ cada dia en mor un de vell per¨° en neix un altre, segons el folklorista Joan Amades), adopten, a m¨¦s de la forma humana, la de molts animals: ratpenats, dracs, serps, bocs...

Si es tracta d¡¯un home llop catal¨¤, es pot saber perqu¨¨, a difer¨¨ncia dels de Hollywood, el d¡¯aqu¨ª ¨¦s immune a les bales de plata. La seva disfressa predilecta ¨¦s com a gat negre. A Barcelona, les nits dels divendres sense lluna els gats eren els encarregats de guiar les seves mestresses a les classes de bruixeria que es feien a Montju?c, presidides per un d¡¯ells, un gat negre molt gros, tant que va donar nom al lloc: la Font del Gat.

Astut i intel¡¤ligent (el gas i l¡¯electricitat es van considerar molt de temps ¡°arts del diable¡±, i una manera que entressin a les cases per les canonades), el Gran Boc juga amb l¡¯engany, com fins i tot els valents almog¨¤vers catalans saben per una falsa alarma que cre¨¤ al campament i que recull Ramon Muntaner a la seva Cr¨°nica. Es tracta, mitjan?ant temptacions habituals de sexe i diners, de dur el personal a l¡¯Infern, espai que alguns s¡¯han pres seriosament (¡°Hi ha voltors, mussols, corbs i molts altres ocells gemegant agrament...¡±, diu Bernat Metge, a Lo somni) i d¡¯altres m¨¦s en conya, identificant-ho no sense ra¨® amb la Barcelona dels carrers bruts i claveguerams pudents i la muni¨® de cotxes, com Pitarra: ¡°cal tenir, essent persona / bon comportament etern, / no per no baixar a l¡¯Infern: / per no caure a Barcelona!¡± (El bressol de Jes¨²s o en Garrofa i en Pallanga).

L¡¯avern de deb¨° ¨¦s un lloc atape?t, amb un foc que crema per¨° no il¡¤lumina i que explica les tenebres; espai a vessar de foc per¨° on hi ha fred, for?a pudor i un soroll notable (cadenes, xiscles, plors, blasf¨¨mies...). D¡¯entrades, ja s¡¯ha dit, n¡¯hi ha un fotimer. ¡°Per un forat tenebr¨®s / que hi ha al peu de la muntanya, / sortia un jorn Llucifer / a l¡¯hora en qu¨¨ el sol s¡¯amaga¡±, versifica Jacint Verdaguer a la Llegenda de Montserrat, perqu¨¨ pel voltant de la muntanya sagrada ¨¦s on n¡¯hi ha m¨¦s. Els accessos naturals que hi t¨¦ el Bisbe dels Dissabtes s¨®n arreu: coves del Salnitre de Collbat¨®, alguns dels 39 volcans de la Garrotxa (sobretot quan t¨¦ pressa), Vaqu¨¨ira, l¡¯estany de Sils... Tamb¨¦ hi ha dimonis marins, aquells de color blau, que s¡¯entretenen organitzant guerres entre peixos i tempestes: quan el Diantre s¡¯enfada treu per la boca una bromera de la qual surten les sardines, veritables filles del diable, segons creuen a Matar¨®. Tothom sap que als Gorgs de Gualba s¡¯hi veuen al fons rostres i altres visions espantoses, i que si s¡¯hi llencen creus l¡¯aigua comen?a a bullir... Tamb¨¦ comanda l¡¯?liba de l¡¯Infern un vaixell, amb tripulaci¨® d¡¯homes barbuts amb cara de boc, a prop del port de Barcelona, on hi fa naufragar embarcacions...

No s¡¯oblida l¡¯autora de les ¡°lleones de Satan¡±, les bruixes, que fins al 1280 no trobem pujades a dalt d¡¯una escombra, la qual, fins que el Pap¨® no arregl¨¤ la humiliaci¨®, servia justament per espantar-les. Podien adquirir els atributs per her¨¨ncia nom¨¦s per haver nascut en un poble determinat (Altafulla, Arb¨²cies, Llers...) o per cessi¨® de poder si, per exemple, un es posa una camisa d¡¯alg¨² que ho ¨¦s, i com m¨¦s bruta millor, segons creuen a Reus. O anant a escola a aprendre¡¯n, com feien a Barcelona, al carrer Neu de Sant Cugat, en un centre regentat per la Seca, la reina de les bruixes de la capital, que cobrava entre tres i cinc unces d¡¯or.

La inversi¨®, pels guanys futurs, s¡¯ho valia, ni que fos per assistir a un dels seus aquelarres (a Catalunya se¡¯n fan nou pel cap baix; el de Vallgorguina ¨¦s el m¨¦s reputat), on el sexe m¨¦s aberrant est¨¤ garantit. La ¡°fembre¡± (¡°porta del diable per entrar en l¡¯home a fer-lo gran pecador¡±, segons Francesc Eiximenis) que ha cardat amb L¡¯Ensofrat acaba confessant davant la Inquisici¨® que aquell t¨¦ un penis amb escames i alguns amb forma d¡¯i grega (per satisfer-les per davant i per darrere), i que el l¨ªquid seminal ¨¦s ben fred.

No caure sota l¡¯influx del Patunyetes ¨¦s molt dif¨ªcil: hi ha poblacions clarament demon¨ªaques des del seu nom ¡ªLavern (Pened¨¨s), la Pobla de Mafumet (Camp de Tarragona)¡ª, apareix en totes les cru?lles, on es reuneixen les bruixes, i d¡¯aqu¨ª l¡¯exist¨¨ncia de creus en aquests indrets, com la de Bellver de Cerdanya, que inspir¨¤ a B¨¦cquer la llegenda La cruz del diablo. A m¨¦s, poden entrar al cos per qualsevol orifici, aprofitant fins i tot quan es badalla. Amb aquests condicionants, no ha de sorprendre que mitja dotzena de Papes hagin estat satanistes i, ¨¦s clar, que un d¡¯ells, Silvestre II, estudi¨¦s al monestir de Ripoll, bressol de Catalunya i, per tant, capital del Diable, on hi deuria entrar en tractes.

Si un, malgrat tot, acaba essent posse?t, es nota de seguida: hi ha 31 s¨ªmptomes (arrossegar-se sobre la panxa, escopir agulles, vidres o insectes, es parlen i s¡¯entenen idiomes desconeguts...) per descobrir-ho. I, si m¨¦s no, amb el dimoni local (el putxinel¡¤li d¡¯en Banyeta ¨¦s genu¨ª d¡¯aqu¨ª, no existeix al teatre itali¨¤) s¡¯hi pot arribar a discutir i parlar-hi, amb un catal¨¤ amb accent de Lleida i, aix¨° s¨ª, ple de castellanismes (o aix¨ª passa en l¡¯obra de Joan Oliver). A les llegendes nostrades el Cabraboc ¨¦s una figura de mesura humana i amb qui es pot fer juguesques o ell mateix proposa pactes, per exemple quan des de dalt d¡¯un cim tempta un Jes¨²s que dejunava al desert, tot dient-li: ¡°Tot aix¨° et donar¨¦ si, postrant-te, m¡¯adores (Haec omnia Tibi dabo si cadens adoraberis me)¡±. No cal dir que el tur¨® era el Tibidabo. Potser per aquesta nacionalitat, es diu que l¡¯antic Gremi de Revenedors (botiguers) tenia com a patr¨® sant Miquel, per¨° tamb¨¦ a la rebotiga sant Dimoni, per no ser enxampats quan estafaven amb el pes.

En qualsevol cas, se¡¯ls ensuma de lluny per l¡¯olor que desprenen i, si se¡¯ls pregunta, no poden mentir i admeten que s¨®n Satan¨¤s per m¨¦s disfressats que vagin. I, com a mal menor, amb un dia com el Diumenge de Rams o com avui, Nadal, si s¡¯estrena alguna pe?a de vestir, se¡¯ls fa caure un dit o perdre un ull, o la cua tota si ¨¦s un vestit sencer. Exagerat? Ja ho deia Baudelaire: ¡°L¡¯engany m¨¦s sublim del dimoni ¨¦s persuadir-nos que no existeix¡±. Un de cada tres catalans creu avui en l¡¯exist¨¨ncia del Mestre Cabr¨®. Encara s¨®n pocs, vist com van les coses a Catalunya i sabent que igual viu aqu¨ª i porta barretina.