Vi vell en bots nous

Hist¨°ricament, sota r¨¨gims parlamentaris i pluripartidistes, mai una mateixa for?a pol¨ªtica, amb un ¨²nic discurs, havia aconseguit ser hegem¨°nica alhora a Catalunya i a Espanya, a Barcelona i a Madrid. Aix¨°, no nom¨¦s a causa de la q¨¹esti¨® nacional, sin¨® tamb¨¦ ¨Ci, de vegades, sobretot¨C a causa de les diferents estructures econ¨°miques, socials, culturals i mentals. A causa, per exemple, del predomini que aqu¨ª va mantenir fins al 1939 un moviment obrer de tradici¨® llibert¨¤ria que oscil¡¤lava entre apol¨ªtic i antipol¨ªtic.

Aix¨ª, el populisme lerrouxista barcelon¨ª dels primers lustres del segle XX, republic¨¤, obrerista i anticlerical, no va tenir equivalent a la resta de l'Estat malgrat que era una for?a de vocaci¨® espanyol¨ªssima. I quan, ja als anys 1920 i 1930, Lerroux va aconseguir aixecar un Partit Republic¨¤ Radical implantat a Espanya, el seu anterior predicament a Catalunya s'havia evaporat. Aix¨ª, la Lliga no es va poder estendre m¨¦s enll¨¤ de l'Ebre perqu¨¨ era un partit catalanista, esclar; per¨°, m¨¦s encara, perqu¨¨ era un partit burg¨¨s i mesocr¨¤tic massa modern per a alguns estrats de la societat espanyola de l'¨¨poca. De fet, hi va haver dos intents d'exportar el model (1918 i 1930) que van fracassar estrepitosament.

Durant la Segona Rep¨²blica, els dos grans blocs pol¨ªtics a Espanya van ser el PSOE amb l'aza?isme, i la CEDA. Doncs b¨¦, cap d'aquestes opcions va passar, a la Catalunya republicana, de marginal, irrellevant davant la diarquia formada per Esquerra amb els seus sat¨¨l¡¤lits i, enfront, una Lliga m¨¦s o menys renovada, per¨° sempre intractable en l'espai conservador.

Durant la Segona Rep¨²blica, els dos grans blocs pol¨ªtics a Espanya van ser el PSOE i la CEDA. Cap d¡¯aquestes opcions va passar, a la Catalunya republicana, de marginal

A partir del 1977-1978, el PSC-PSOE va trencar aquesta ja vella pauta i es va erigir durant tres d¨¨cades llargues en l'¨²nica oferta partid¨¤ria capa? d'exercir una hegemonia estable i simult¨¤nia en la pol¨ªtica catalana i en l'espanyola. Van contribuir a fer-ho possible els canvis sociodemogr¨¤fics i econ¨°mics produ?ts durant el franquisme, l'oc¨¤s anarcosindicalista per¨°, sobretot, l'habilitat dels l¨ªders socialistes per trenar les famoses ¡°dues ¨¤nimes¡± del partit, de navegar entre la Pineda de Gav¨¤ i Girona o Igualada, de combinar l'¡°efecte Felipe¡± o l'¡°efecte Zapatero¡± amb l'¡°efecte Quim Nadal¡± i tants d'altres de perfil semblant a escala local.

Per descomptat, l'¨¨xit de la f¨®rmula comportava altes dosis d'ambig¨¹itat i malabarisme: l'etern ajornament del grup propi al Congr¨¦s, els vots parlamentaris de signe contradictori a Barcelona i a Madrid, el poc glori¨®s paper davant la LOAPA, les contorsions per esquivar tantes envestides espanyolistes dels Bono, Guerra, Rodr¨ªguez Ibarra, Leguina, etc¨¨tera. Amb tot, l'invent va funcionar de meravella durant molt temps. Molt millor que l'articulaci¨® PSUC-PCE i, despr¨¦s, ICV-IU; infinitament millor que la servil delegaci¨® catalana del PP o que el funest intent de Converg¨¨ncia de tenir un bra? espanyol sota el r¨¨tol de Partit Reformista Democr¨¤tic.

I b¨¦, ara que la f¨®rmula PSC-PSOE est¨¤ en caiguda lliure, sembla que n'hi ha uns altres que volen apropiar-se del seu espai i el seu discurs, encara que amb maneres i cares diferents. Em refereixo a Podem-Podemos, i ho dic tenint en compte les paraules de Pablo Iglesias Turri¨®n, diumenge passat, al poliesportiu Vall d'Hebron de Barcelona.

El Partit dels Socialistes va n¨¦ixer com una for?a te¨°ricament sobirana i, almenys al principi, plena de plantejaments federalistes, fins i tot autodeterministes

Ni unionistes ni independentistes, va clamar Iglesias: ¨¦s el mateix que diu Miquel Iceta, per¨° amb la frescor i l'atractiu de la novetat. ¡°La casta espanyola ha insultat els catalans¡±, va afirmar tamb¨¦ el l¨ªder de Podem. Substitu?u casta per dreta, i tindreu la idea matriu de tantes campanyes i tants ¨¨xits electorals del PSC contra Aznar i Rajoy. Aix¨°, per no parlar de les constants apel¡¤lacions al ¡°canvi¡±, el mateix concepte talism¨¤ que va catapultar el PSOE de Gonz¨¢lez a la gran vict¨°ria del 1982.

El Partit dels Socialistes va n¨¦ixer com una for?a te¨°ricament sobirana i, almenys a l'inici, plena de plantejaments federalistes, fins i tot autodeterministes. Podem-Podemos, ni aix¨°. Despr¨¦s de deixar dit el seu ¡°no vull que Catalunya se'n vagi¡± ¨Cel que vol ¨¦s guanyar les eleccions a Espanya, i t¨¦ clar com podria perdre-les¨C, Iglesias Turri¨®n va admetre el principi del ¡°dret a decidir¡±, per diluir-ho de seguida mitjan?ant l'afegit¨® ¡°sobre totes les coses¡±. Qualsevol polit¨°leg sap perfectament que el refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨® ¨¦s una cosa, i una altra de diferent la possibilitat que els ciutadans de qualsevol Estat democr¨¤tic tenen, en cada elecci¨®, d'escollir quina fiscalitat, quina educaci¨® o quina pol¨ªtica d'habitatge prefereixen i estan disposats a pagar. Barrejar els dos nivells de decisi¨® ¨¦s pura demag¨°gia.

En definitiva, la primera impressi¨® despr¨¦s del desembarcament de Podem a Barcelona ¨¦s que els d'Iglesias volen ser una versi¨® rejovenida i llanguda del PSC-PSOE anterior a la deriva nacionalista (com s'interpreten, si no, les esbroncades a l'expresident Pasqual Maragall?), i somien reproduir el seu doble ¨¨xit a Catalunya i a Espanya. Que ho aconsegueixin o no dependr¨¤ de quants catalans creguin que l'arribada d'Iglesias a la Moncloa aconseguiria el miracle que Felipe o Zapatero van deixar per impossible: canviar el concepte que la gran majoria dels espanyols tenen d'Espanya.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.