Jes¨²s, 5 aC-29 dC?

Jes¨²s de Natzaret ha estat, des d'aproximadament els anys vuitanta del segle I ¡ªdata de la possible redacci¨® del primer evangeli, el de Marc¡ª, motiu d'enormes amplificacions, com escau sempre a les persones que s¨®n elevades a una alta dignitat en funci¨® de les religions que han fundat, les gestes aconseguides, el poder que han ostentat, etc¨¨tera. Aix¨° ha passat amb grans figures de la hist¨°ria grega, com Alexandre; romana, com Octavi August (i molts d'altres, a Roma, proclius a l'exageraci¨® llegend¨¤ria i a l'aparici¨® d'astres el dia del seu naixement), i cristiana, com ¨¦s el cas de Carlemany ¡ªdeixo de banda, expressament, el cas dels grans personatges de ficci¨®, com els que es troben a les novel¡¤les del cicle de Bretanya, comen?ant per Art¨²s i molts dels seus cavallers.

Jes¨²s va n¨¦ixer, potser, a Betlem, com diuen els evangelis que parlen de la seva infantesa (nom¨¦s els de Mateu i de Lluc; ni Joan ni Marc no en parlen), pel fet que els seus pares hi havien viatjat, des de Natzaret, for?ats per un edicte que obligava tots els jueus de Palestina a censar-se per a coneixement de l'autoritat romana. Com ja hem comentat en altres articles pels volts de Nadal, si en aquell temps Herodes era rei de Judea ¡ªvegeu l'episodi de la matan?a dels innocents¡ª, llavors per for?a Jes¨²s havia de n¨¦ixer abans que Herodes mor¨ªs l'any 4 aC: potser l'any 5 o 6, fins i tot el 7 abans d'Ell mateix, que ja t¨¦ gr¨¤cia.

Hi ha savis que han volgut lligar el naixement de Jes¨²s a l'aparici¨® d'un cometa a la volta celeste, que hauria guiat els anomenats "tres reis" ¡ªsense dubte tres astr¨°legs, sense majestat¡ª fins a Jes¨²s, per¨° no a la cova o al pessebre: si els savis d'Orient van veure el cometa i el van interpretar com l'arribada del Messies, cosa que ja es predeia en textos de l'Antic Testament, llavors per for?a havien de trigar setmanes, si no mesos, a fer el cam¨ª, a cavall o en camell, des de S¨ªria, i m¨¦s probablement Ar¨¤bia, fins a Betlem o Natzaret. Si van anar-hi de deb¨°, o ¨¦s llegenda, no ho sabrem mai dels mais, per¨° a les criatures els agrada aquest mite, m¨¦s potent que el del barbut No?l.

El m¨®n ¨¦s ple a vessar de llegendes, i hom creu en el que creu

Com que el llibre d'Isa?es, relativament tard¨¤ a la B¨ªblia, havia anunciat l'arribada d'un Salvador ¡ªcosa tamb¨¦ tardana en les narracions b¨ªbliques, deguda potser a un anhel de restauraci¨® d'un ordre mosaic, primigeni i s¨°lid despr¨¦s dels avatars de la hist¨°ria del poble d'Israel als darrers segles de l'era antiga¡ª, ¨¦s l¨°gic que els Evangelis recordin que ja s'havia dit oficialment (filol¨°gicament, diguem-ne) que un Messies naixeria de mare verge i portaria el nom d'Emmanuel, ¨¦s a dir, "D¨¦u amb nosaltres" (mentre que Manel, com es fan dir els Emmanuels dels nostres dies, no vol dir res de res). "De mare verge", hem dit? Aix¨° ¨¦s el que es llegeix a Mateu i Lluc. Per¨° resulta que l'Antic Testament, quan profetitza l'arribada del Messies ¡ªque pels cristians va arribar, sens dubte¡ª, no parla d'una mare verge, sin¨® tan sols d'una "noia jove", o simplement d'una "jove". Com que els "Setanta", encarregats d'una versi¨® grega de l'Antic Testament al temps hel¡¤len¨ªstic, van traduir "noia" per "verge" (sentit que, en realitat, tamb¨¦ pot tenir la paraula parthenos, que ¨¦s la que empren els "Setanta" i despr¨¦s, en llat¨ª, Jeroni), el mite de Maria Verge va sobreafegir-se al de la unci¨® messi¨¤nica de Jes¨²s de Natzaret per sempre m¨¦s. Encara som aqu¨ª, i aix¨° no resulta cap problema: les religions, com les mitologies, tenen tot el dret a inventar les llegendes que siguin necess¨¤ries per a impressi¨® i devoci¨® dels seus fidels.

Un cop assentades aquestes llegendes entre els seguidors de Jes¨²s, nom¨¦s va caler que se n'inventessin d'altres, que s'amplifiquessin, que esdevinguessin literatura (i de la bona) i que es perfilessin els grans signes metaf¨°rics que acompanyen el seu nom i que han omplert la iconografia cristiana fins al dia d'avui: l'ocellet espiritual, el peix, el calze (el Grial, des del segle XII fins a Wagner), la corona d'espines, la t¨²nica sense costures, la creu, la mater dolorosa, la tomba deserta, etc¨¨tera.

Com passa amb totes les religions, cal tenir molt de respecte a les cristianes. Per¨° per les mateixes raons que les llegendes cristianes s¨®n respectades, han de ser-ho totes les relatives a qualsevol altra religi¨®: el m¨®n n'¨¦s ple a vessar, i hom creu en el que creu.