Trucs per una conducci¨® eficient

Per obtenir els millors resultats, conv¨¦ treballar sobre tres grans eixos: preparar el cotxe abans de marxar, conduir respectant les regles d'or de l'efici¨¨ncia i fer un ¨²s racional de l'aire condicionat, el vidre t¨¨rmic posterior i altres accessoris. Feu un mateix trajecte conduint com sempre i repetiu-lo aplicant aquestes claus i comproveu les difer¨¨ncies.?

Abans de sortir

Pneum¨¤tics

Elevar la pressi¨® de l'inflat per sobre del que recomana el fabricant per a c¨¤rrega normal (unes tres d¨¨cimes) permet reduir el consum de l'ordre de 0,2 litres cada 100 quil¨°metres. En augmentar lleugerament la pressi¨®, la roda guanya curvatura i hi ha menys quantitat de goma en contacte amb el terra, fet que disminueix el fregament i les exig¨¨ncies al motor.

Si toca canviar els pneum¨¤tics del vehicle, es pot aprofitar per muntar cobertes ecol¨°giques o de baixa resist¨¨ncia al rodament, que, per la seva menor fricci¨®, a causa dels seus components especials, redueixen el consum davant dels convencionals entorn de 0,2 litres. Amb aquestes rodes, no obstant aix¨°, no ¨¦s recomanable aplicar una pressi¨® superior a la indicada, perqu¨¨, encara que es millorar¨¤ l'efici¨¨ncia, es pot empitjorar massa l'adher¨¨ncia.

Pes i aerodin¨¤mica

S¨®n dos dels grans factors que incideixen en la despesa de carburant de qualsevol cotxe. I cada detall compta. Per exemple, conv¨¦ no convertir el maleter en una mena de traster, ple de trastos innecessaris que amb prou feines es fan servir i eleven el pes. I ¨¦s que, de mitjana, cada 35 o 40 quilos extres incrementen el consum uns 0,10 litres.

Tamb¨¦ cal parar esment a les baques i cofres que es fixen al sostre. S¨®n molt ¨²tils per guanyar capacitat de transport, per¨° empitjoren l'aerodin¨¤mica del cotxe i, al mateix temps, tamb¨¦ augmenten el pes. Un cofre situat a dalt i carregat amb 30 quilos pot elevar el consum m¨¦s d'un litre cada 100 quil¨°metres en viatjar per autopista a 120 km/h. Obrir les finestretes en marxa tamb¨¦ frena molt i pot suposar un altre mig litre addicional.

Rentar la carrosseria posa aix¨ª mateix el seu granet de sorra perqu¨¨ el cotxe penetri en l'aire amb la m¨¤xima efic¨¤cia possible.

Manteniment

Canviar l'oli i els filtres quan toca mant¨¦ net el motor i estableix les bases t¨¨cniques per poder extreure el m¨¤xim de cada gota de carburant. En els models de gasolina, substituir les bugies tamb¨¦ millora la qualitat de funcionament de la mec¨¤nica (els cotxes di¨¨sel no en porten). I si tot est¨¤ a punt, utilitzar els combustibles de qualitat superior que ofereixen les estacions de servei permet rec¨®rrer m¨¦s quil¨°metres, fet que acaba compensant que valgui m¨¦s que el carburant normal.

Al volant

Arrencada

No fa falta accelerar per engegar el cotxe, n'hi ha prou amb girar la clau de contacte.

Inici de la marxa

Utilitzeu la primera velocitat nom¨¦s als primers metres. Poseu segona quan pugueu. En models de certa pot¨¨ncia, es pot fins i tot iniciar el moviment en segona velocitat.

?s del canvi

?s recomanable intentar circular amb marxes llargues, per mantenir baixes les revolucions del motor, que ¨¦s un dels grans pilars de l'estalvi de carburant. En els models turbodi¨¨sel, es pot passar a una relaci¨® superior en arribar a les 1.500 revolucions en marxes curtes, i des de 1.800 o 2.000 voltes, aproximadament, en les m¨¦s llargues; en els de gasolina conv¨¦ estirar les velocitats fins a les 2.500 voltes, especialment a partir de quarta. ?s la t¨¨cnica que apliquen la majoria de taxistes.

Molts models moderns inclouen un indicador de canvi de marxa eficient, que recomana al conductor quan ha d'apujar i abaixar la marxa, i ajuda a gastar menys. Conv¨¦ fer cas de les recomanacions.

En els cotxes autom¨¤tics, almenys en els d'¨²ltima generaci¨®, val m¨¦s deixar que el canvi treballi per si mateix que no pas canviar les marxes manualment. Si el model ofereix a m¨¦s algun tipus de programa de conducci¨® eficient, tamb¨¦ interessa connectar-lo per obtenir els millors resultats.

Punt mort

Un error molt com¨². No cal avan?ar sense cap marxa posada. Un cotxe en punt mort gasta (poc, per¨° gasta), perqu¨¨ l'electr¨°nica ent¨¦n que el motor est¨¤ al ralent¨ª i fa que la injecci¨® subministri carburant per mantenir-lo en marxa i evitar que es cali. En canvi, si es deixa d'accelerar i s'aprofita la in¨¨rcia, l'impuls de les rodes mour¨¤ al seu torn la transmissi¨® i el motor, la injecci¨® tallar¨¤ l'alimentaci¨® i el consum ser¨¤ zero. Es pot comprovar f¨¤cilment amb l'ordinador del vehicle.

Pujades

Val m¨¦s accelerar una mica m¨¦s en el tram previ per guanyar velocitat i iniciar la pujada amb m¨¦s ritme per no haver d'accelerar tant mentre es corona el pendent.

Baixades

Poseu una marxa que aporti una retenci¨® adequada al desnivell i deixeu que el cotxe descendeixi amb la relaci¨® inserida, aprofitant el fre motor i, si cal, ajudeu-vos amb els frens. No poseu punt mort.

Acceleracions i in¨¨rcies

Conv¨¦ guanyar velocitat de forma progressiva, evitant accelerades brusques. La clau ¨¦s anar agafant ritme amb suavitat i anar enlla?ant marxes sense presses, per mantenir baixes les revolucions al motor.

Encara que resulti sorprenent, ¨¦s relativament senzill que el cotxe es pugui moure sense accelerar, amb la seva pr¨°pia in¨¨rcia, almenys durant un 30% del temps total de circulaci¨® de cada trajecte.

Es tracta de deixar d'accelerar al m¨¦s aviat possible si hem de parar despr¨¦s per intentar aprofitar al m¨¤xim la nostra in¨¨rcia. Per exemple, cal aixecar el peu quan preveiem una retenci¨® o ens apropem a un sem¨¤for o a cotxes que circulen m¨¦s a poc a poc, i tamb¨¦ quan ens acostem a qualsevol peatge. En aquest cas es pot deixar d'accelerar uns 500 metres abans de la barrera per arribar a la caseta de pagament amb la in¨¨rcia.

Aprofitar la in¨¨rcia cobra una rellev¨¤ncia especial en els models el¨¨ctrics purs i h¨ªbrids endollables, perqu¨¨ com m¨¦s es desaccelera i es frena, m¨¦s quantitat d'energia el¨¨ctrica emmagatzemar¨¤ el cotxe i les bateries duraran m¨¦s.

Comen?a a ser habitual que els models m¨¦s moderns amb canvi autom¨¤tic incloguin una funci¨® de planatge sobre l'asfalt. Si el conductor desaccelera i el cotxe ent¨¦n que el terreny ¨¦s aprofitable (pla o baixada), la transmissi¨® es desacobla del motor per reduir fregaments i el cotxe es despla?a com un vaixell navegant amb vela, sense consumir energia. ?s com si el vehicle pos¨¦s ell sol punt mort, encara que en aquest cas l'electr¨°nica s'ocupa que l'operaci¨® no impliqui cap consum.

Accesoris

Aire condicionat

L'aire condicionat roba de sis a vuit CV de pot¨¨ncia al motor i pot elevar el consum fins a mig litre cada 100 quil¨°metres. Cada vegada ¨¦s m¨¦s habitual, en els autom¨°bils d'¨²ltima generaci¨®, que l'aire estigui connectat per defecte, des que s'arrenca el vehicle. Per aix¨°, i sempre que no faci calor o es necessiti per desentelar les finestretes, es pot apagar i millorar l'efici¨¨ncia del cotxe.

Tamb¨¦ hi ha models, tot i que encara s¨®n minoria, en els quals el compressor de l'aire est¨¤ desacoblat del motor i funciona amb electricitat, que el mateix cotxe produeix per alimentar-lo en les desacceleracions i frenades. En aquests cotxes, la seva utilitzaci¨® amb prou feines t¨¦ incid¨¨ncia en el consum.

Llums i resist¨¨ncia t¨¨rmica posterior

En la majoria de cotxes moderns no cal parar-hi una atenci¨® especial, perqu¨¨ l'alternador (que s'ocupa de produir electricitat per a la bateria a partir del motor) treballa amb l'electricitat que el mateix cotxe produeix en les desacceleracions i les frenades, i no exigeix per tant una feina extra al propulsor.

En canvi, en els models antics (amb vuit anys o m¨¦s) l'alternador sempre sol produir l'electricitat a partir del motor. Si es connecta el vidre t¨¨rmic posterior, per exemple, que ¨¦s un dels accessoris que m¨¦s energia demanda, el consum pot pujar de l'ordre de 0,3 o 0,4 litres cada 100 quil¨°metres. Per aix¨°, conv¨¦ encendre'l nom¨¦s el temps estrictament necessari per desentelar el vidre i garantir una correcta visibilitat. Amb els llums passa el mateix, encara que demanden menys energia i l'increment es xifra en uns 0,1 o 0,2 litres.

La conducci¨® eficient no ha d'entrar en conflicte amb la seguretat. Si s'est¨¤ avan?ant, per exemple, cal oblidar-se de gastar poc i accelerar amb intensitat per completar la maniobra amb celeritat i estar al carril contrari el menor temps possible.

El mateix passa amb els revolts. No s'ha d'abordar un viratge de tercera en cinquena pensant a reduir el consum. Es frena, es posa la marxa adequada al tipus de gir i, una vegada superat, es podran reprendre les t¨¨cniques de conducci¨® eficient.