Ja no cap tot el saber al campus

Sempre hi ha hagut ments m¨¦s despertes, que sobresurten per qualsevol ra¨®, i sempre hi ha hagut autodidactes. Per¨° en el m¨®n d'Internet, el jove Cuende representa alguna cosa m¨¦s. ?s la personificaci¨® dels auguris d'alguns experts que asseguren que la democratitzaci¨® del coneixement a trav¨¦s de la xarxa acabar¨¤ fent que les carreres universit¨¤ries siguin una cosa innecess¨¤ria.

D'altres, la majoria, no van tan lluny: ¡°El valor de la universitat no ¨¦s nom¨¦s transmetre coneixements, es tracta de formar persones, la seva identitat, la seva capacitat cr¨ªtica i anal¨ªtica¡±, diu Roger Chao, professor de la Universitat de Hong Kong i assessor de l'ONU. Per¨° gaireb¨¦ tots admeten que l'educaci¨® superior est¨¤ davant un canvi radical i que els campus han d'adaptar-se a les necessitats dels alumnes i no a l'inrev¨¦s, com passava fins ara.

Alguns experts creuen que la xarxa convertir¨¤ les carreres en una cosa innecess¨¤ria

Parlen d'un m¨®n en qu¨¨ es multiplicaran les possibilitats: des dels cursos massius gratu?ts per Internet, entre els quals es podr¨¤ anar picant (avui, una assignatura de Harvard, el semestre que ve una de la Carlos III...) fins a aconseguir titulacions en l¨ªnia, presencials i, sobretot, mixtes. Diuen que es trencaran les cotilles de carreres tancades i les estructures cl¨¤ssiques de facultats amb sabers separats, i que bona part de la feina de la universitat consistir¨¤ a certificar els coneixements que alg¨² pot haver adquirit de mil maneres i fonts.

¡°El valor del t¨ªtol ser¨¤ incert. El que ¨¦s segur ¨¦s que tenir una educaci¨® universit¨¤ria haur¨¤ de suposar habilitat per manejar el canvi, la col¡¤laboraci¨®, la sobrec¨¤rrega d'informaci¨® i la incertesa¡±, diu la professora de la Universitat de Duke (EUA) Cathy Davidson. I afegeix: ¡°Aix¨° requereix una fusi¨® de disciplines: filosofia, f¨ªsica, hist¨°ria, inform¨¤tica, antropologia, enginyeria... En els desafiaments del m¨®n real, cada vegada ¨¦s menys clar on acaba una disciplina i en comen?a una altra¡±.

Est¨¤ passant una cosa semblat al que ocorre en els mitjans de comunicaci¨®, un sector en qu¨¨ les noves tecnologies han multiplicat l'oferta, exemplifica el professor de la Pompeu Fabra Carlos Scolari. ¡°Oferta gratis i de pagament, m¨¦s curta i m¨¦s llarga, presencial, en l¨ªnia... Els estudiants tindran una dieta m¨¦s variada, igual que amb els mitjans, que entrem a Twitter, despr¨¦s llegim el diari, escoltem la r¨¤dio, anem a YouTube...¡±. La Pompeu Fabra va encarregar a Scolari un estudi per Dissenyar la universitat del futur (aix¨ª es titula el treball). ¡°La crisi econ¨°mica, en aquest context, ¨¦s nom¨¦s un condiment m¨¦s en una crisi existencial de la instituci¨® tradicionalment dedicada a la formaci¨® superior¡±, diu el text.

Segons aquesta idea, la Universitat espanyola ha de bregar amb aquest repte alhora que amb les retallades i amb problemes pendents, com els que s'han tractat en aquesta s¨¨rie de reportatges: endog¨¤mia, falta d'incentius, de rendici¨® de comptes... Tot i aix¨ª, s'estan fent aven?os. Es multipliquen les iniciatives (moltes vegades, escampades) d'utilitzaci¨® de videoconfer¨¨ncies, plataformes de doc¨¨ncia virtual, eines de treball col¡¤laboratiu, de programari?lliure, assignatures h¨ªbrides amb classes virtuals i seminaris presencials. Hi ha universitats, com la Jaume I de Castell¨®n, que tenen en els estatuts promocionar l'¨²s de la tecnologia.

Els t¨ªtols en l¨ªnia semblen necessaris davant l'augment d'universitaris

Per¨° no sembla suficient. No nom¨¦s perqu¨¨ el retard en la part pedag¨°gica ¨¦s molt gran, segons Scolari. Ni per casos com el de Luis Iv¨¢n Cuende. Les costures del model cl¨¤ssic s'estan desfent i les evid¨¨ncies m¨¦s clares estan en l'auge de l'educaci¨® en l¨ªnia. El nombre d'alumnes dels campus presencials (sense comptar els dels m¨¤sters) s'ha redu?t un 12% en l'¨²ltima d¨¨cada (en 177.000, fins a quedar-se en 1,21 milions); no obstant aix¨°, malgrat la baixada del 2013, en les no presencials va cr¨¦ixer un 15% (fins a 198.000).

La gran majoria d'aquests estudiants estan a la p¨²blica, la Universitat Nacional d'Educaci¨® a Dist¨¤ncia (UNED), per¨° les privades estan explotant el fil¨®, amb cinc campus virtuals, quatre dels quals, creats els ¨²ltims vuit anys. A m¨¦s, les 47 universitats p¨²bliques presencials ofereixen 30 graus en l¨ªnia o semipresencials, i les 24 privades, 45.

No es tracta nom¨¦s de quina quantitat, sin¨® de qui s¨®n. ¡°Hi ha cada vegada alumnes m¨¦s joves, de 18 o 19 anys¡±, explica Mili Jim¨¦nez, professora d'Hist¨°ria del centre de la UNED a Cadis. ¡°Molts ho fan perqu¨¨ el preu ¨¦s m¨¦s barat i perqu¨¨ aix¨ª poden estudiar el que volen sense despla?ar-se. Per¨° cada vegada m¨¦s ¨¦s que estan fastiguejats dels horaris, d'haver d'anar a remolc del que el professor mani¡±. La docent explica, per exemple, que la seva classe presencial setmanal es pot seguir en directe o veure m¨¦s tard a trav¨¦s d'Internet. La xifra ¨¦s petita, per¨° mostra la tend¨¨ncia: a la UNED, els estudiants de primer cicle de menys de 21 anys han passat els ¨²ltims cinc cursos de ser un 2,7% a un 4,6% (s¨®n 7.090); a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), d'un 1,7% a un 3,2%.

"El valor de la universitat", rebaten d'altres, "¨¦s formar persones cr¨ªtiques"

A la UOC (una universitat at¨ªpica, un h¨ªbrid publicoprivat creat per la Generalitat de Catalunya el 1994) ¨¦s on estudia Psicologia Sonia Ju¨¢rez, de 25 anys, des dels 19. La llibertat d'horaris li ha perm¨¨s en aquest temps compatibilitzar-ho amb la feina, mudar-se diverses vegades (de Barcelona a les Balears i tornada i, ara, a Las Palmas) o deixar algun semestre en blanc si sorgia una altra prioritat. ¡°?s molt d'esfor?, per¨° l'ensenyament ¨¦s bo, almenys aqu¨ª. Has de fer debats, molts treballs...¡±. Despr¨¦s de la carrera, vol un m¨¤ster presencial, ¡°per provar les dues experi¨¨ncies¡±, diu. En realitat, el cam¨ª acostuma a ser al rev¨¦s, ja que el postgrau ¨¦s el gran mercat per a l'ensenyament a dist¨¤ncia. La demanda de m¨¤sters en l¨ªnia ha crescut un 300% els ¨²ltims dos anys, i el 17% de tots els matriculats d'aquestes titulacions s¨®n alumnes virtuals.

A l'oferta de t¨ªtols oficials cal sumar-hi la febre dels MOOC (cursos massius en l¨ªnia). Qualsevol persona en qualsevol part del m¨®n es pot inscriure i seguir el curs (normalment equivalent a una assignatura) a trav¨¦s de classes gravades, bibliografia o podcasts, fent treballs i interaccionant amb companys. En general, nom¨¦s cal pagar si l'alumne vol un certificat d'assist¨¨ncia.

Espanya ¨¦s un dels pa?sos europeus m¨¦s actius en l'oferta de MOOC. La Carlos III i l'Aut¨°noma de Madrid, per exemple, formen part de la plataforma EdX, creada per Harvard i l'Institut Tecnol¨°gic de Massachusetts el 2012 per a aquesta classe de formats. Llavors, molts es van apressar a declarar el final de la universitat. Per¨°, passat el temps, l'opini¨® m¨¦s estesa ¨¦s la de la conviv¨¨ncia. ¡°El m¨¦s interessant ¨¦s la comunitat d'aprenentatge que es crea, alguns moments d'intel¡¤lig¨¨ncia col¡¤lectiva¡±, diu Scolari.

La universitat en l¨ªnia ha estat assenyalada per molts especialistes com a imprescindible per sostenir els costos de l'imparable augment d'universitaris a tot el m¨®n: s¨®n uns 152 milions i podrien ser m¨¦s del doble el 2030, segons la Comissi¨® Europea. Per¨° experts com Albert Sangr¨¢, director de l'eLearn Center, de la UOC, no es cansen d'advertir que un bon ensenyament virtual, tot i que pugui estalviar alguns costos, no ¨¦s gratu?t, requereix molts professors i tutors, als quals cal pagar. ¡°L'educaci¨® en l¨ªnia ha de sostenir els costos vinculats a la seva exig¨¨ncia de qualitat, com s¨®n l'elaboraci¨® dels recursos d'aprenentatge, l'acompanyament i guia d'un professor especialista, el proc¨¦s d'avaluaci¨® cont¨ªnua i la infraestructura tecnol¨°gica¡±, escrivia Sangr¨¢ el 2013.

Els que s¨ª que guanyen encara m¨¦s for?a en aquest context de ruptura tecnol¨°gica s¨®n els arguments a favor de l'especialitzaci¨® dels campus que s'han presentat al llarg d'aquesta s¨¨rie de reportatges per fer rendir m¨¦s els diners invertits i guanyar en qualitat. ¡°Hi ha massa universitats intentant fer el mateix. Es tracta de diferenciar l'oferta d'acord amb les diferents fortaleses de cadascun¡±, diu la rectora de la Universitat de Manchester, Nancy Rothwell. Investigaci¨® o formaci¨®; en l¨ªnia o presencial; d'¨¤mbit local o concentrats a captar alumnes estrangers (amb moltes titulacions en angl¨¨s); humanitats o ci¨¨ncies... Les possibilitats s¨®n enormes.