Pere Pesseta, el paper de l'home bo

L'autoritat i la confian?a emanaven d'en Pere Pesseta, de la seva pres¨¨ncia i del passat: mans grosses com llibres oberts i mirada simp¨¤tica d'ulls gaireb¨¦ blaus sobre uns p¨°muls de color rosa. Gargamellejava perqu¨¨ vestia el seu criteri des del dubte i amb una experi¨¨ncia de pocs fracassos.

L¡¯amo, en Pere Pesseta ¨Cnom de rondalla per a una persona real¨C, era una font de poder que ajustava her¨¨ncies, fracassos en negocis, repartiments de finques i llegats. Tamb¨¦ orientava en els testaments. Era un consultor sense t¨ªtol ni despatx oficial, un mediador acreditat al seu poble perqu¨¨ la seva c¨¨ntrica casa era el dest¨ª de molta gent.

En una comunitat rural i de negocis antics, amb velles querelles i moltes mem¨°ries minades per ranc¨²nies no curades, sempre hi va haver persones necessitades d'un parer ali¨¨, superior. L'home bo figurava en l'estructura del poder local per¨° no en l'¨¤mbit jur¨ªdic administratiu.

El prestigi social flota, s'acredita en les veus i els fets, en els ressons del boca-orella. Els conflictes esquivats o tancats pel consens i el consol, tamb¨¦ s¨®n presents en la biografia d'en Pere, pag¨¨s propietari, llaurador que no va rubricar mai els seus pactes sobre paper.

Pere Pesseta era un consultor sense t¨ªtol ni despatx oficial

Amb prou feines sabia signar i no havia viatjat m¨¦s enll¨¤ del litoral de l'illa per¨° la seva veu va marcar part de l'organitzaci¨® de propietats entre els l¨ªmits del terme, va dictar vendes i particions de finques, cases i l'organitzaci¨® de noves parcel¡¤les. Les seves solucions van quedar escrites en el cadastre, els registres de la propietat i en protocols notarials. Aix¨ª mateix, aquesta funci¨® de mediador i componedor va tenir reflex en els llibres d'actes matrimonials.

En Pere, la segona meitat del segle XX, sense cabells, nas i orelles engrandides en la seva vellesa, quan no evacuava consells i bones paraules anava sempre amb presses. Alt, amb gambada de gegant creuava carrers i caminava per les escales del poble, cam¨ª de l'esgl¨¦sia i de l'Ajuntament on va ser regidor.

Mai deixava de saludar amb escarafalls i el saludaven des de lluny. No era un senyor pel seu domini territorial, les possessions agr¨ªcoles i immobles ni recordava el cacic arcaic. Va poder ser un xaman tribal, un cap de clan, un mercader entre passions. Notaris, capellans, gu¨¤rdies civils, municipals i alcaldes reconeixien la seva font d'autoritat, que era paral¡¤lela.

Va transmetre un cosmos mental, interpretava velles cultures i dominava claus secretes sobre les reaccions locals que havia acumulat. En Pere Pesseta, un sobrenom que no va triar sin¨® que li va atorgar la comunitat per l'afecte que tenia al paper moneda. Una vegada va tacar la seva traject¨°ria: es va quedar amb el corral que el seu ve¨ª que ja havia negociat.

Ell no exigia una minuta per la feina de casa sin¨® que acumulava les factures sense cobrar, especulava amb els favors que oferia, manejava la informaci¨® de finques en permuta i debilitats econ¨°miques. Dominava un flux de necessitats i podia taxar ofertes. Fixava el preu de finques i ponderava el valor de les collites de bon principi. El mercat agr¨ªcola passava pels seus ulls i c¨¤lculs.

Llaurador, viticultor i cellerer de cups, cap dels gremis, confraries, cambres pageses, en la verema, tenia les mans negres, adobades i tenyides pels tanins del ra?m i la rapa en tr¨¤fecs i neteges.

Va poder ser un xaman tribal, un cap de clan, un mercader entre passions

Una vegada van morir dos obrers que netejaven sense prendre mesures la seva premsa, el primer va caure i el segon que es va llan?ar a rescatar-lo. L'accident va afectar l'aspecte d'en Pere per¨° la seva beateria i afabilitat van mitigar la reacci¨® adversa, impossible sense drets laborals en una dictadura.

Va tancar pactes impossibles entre gent moguda per ranc¨²nies ve?nals, pels bolets, un animal a la finca de l'altre o els fruits d'un arbre fronterer. Tamb¨¦ va determinar indemnitzacions pels danys causats per gossos que ¡°feien sang¡± en els ramats, pactava pagaments i quitacions de deutes per joc, a les cartes, la "muntanya" que va dissoldre fortunes, patrimonis i matrimonis.

La seq¨¹¨¨ncia que il¡¤lustra l'home bo, una esp¨¨cie de sen savi, un patriarca, ¨¦s la de la descoberta de fites pels l¨ªmits en disputa. Dos propietaris dempeus, un testimoni per b¨¤ndol, i al mig en Pere amb la seva aixada. Tots callen, busquen el lloc on canvien els cultius o els solcs. En Pere pica a terra, despulla la pell de Mallorca i troba el testimoni enterrat que fixa la frontera entre propietats. ¡°?s aqu¨ª¡±. Encaixa la m¨¤ als enfrontats. ¡°Au, anem".