Una Barcelona cada vegada m¨¦s dual

Si aquesta crisi s'acaba algun dia, el paisatge que deixar¨¤ ¨¦s el d'una ciutat molt m¨¦s dual i polaritzada socialment, amb menys classes mitjanes i amb una minoria de la poblaci¨® cada vegada m¨¦s minsa que acapara la major part de la renda disponible. L'informe que ha fet p¨²blic aquesta setmana l'Ajuntament de Barcelona mostra com les desigualtats continuen creixent a la ciutat. En aquests moments, la renda mitjana que disposen les persones que viuen en el districte m¨¦s ric, el de Sarri¨¤-Sant Gervasi ¨¦s m¨¦s de tres vegades superior a la que disposen els que viuen a Nou Barris, el districte m¨¦s pobre. Sobre una base mitjana de 100, a Sarri¨¤-Sant Gervasi la renda disponible aconsegueix els 186,5, mentre que a Nou Barris es queda en el 56,24. Els informes de Salut P¨²blica ja ens havien advertit que els qui viuen a les zones m¨¦s pobres tenen una esperan?a de vida inferior en vuit anys als residents de les zones m¨¦s acomodades.

L'evoluci¨® de les rendes en el temps mostra el fort impacte que ha tingut la crisi, de la qual emergir¨¤ una ciutat amb menys classes mitjanes i molta m¨¦s exclusi¨® social. La renda mitjana a la ciutat s'ha situat el 2013 en 18.800 euros per persona. Per¨° l'evoluci¨® des de 2007 indica que les rendes mitjanes han caigut des del 58,6% el 2007 ¡ªabans de la crisi¡ª a un 44,3% el 2013. I no ¨¦s que hagin pujat en l'escalaf¨® social, sin¨® que s'han fet m¨¦s pobres. Aix¨ª, les rendes baixes han passat de representar el 21,7% del total, al doble: el 41,8%. Les rendes molt altes, per contra, han passat del 7,5% al 10%.

Podr¨ªem continuar esbudellant l'estad¨ªstica de la ignom¨ªnia social, per¨° les dades esmentades s¨®n suficients per veure que la din¨¤mica econ¨°mica condueix a una estratificaci¨® social m¨¦s gran i que aix¨° no provoca solament una p¨¨rdua global de riquesa, sin¨® de cohesi¨® social, que al seu torn ¨¦s un factor d'empobriment. Tal com s'ha advertit tantes vegades, en aquesta din¨¤mica dualitzadora, la crisi no ha afectat a tots per igual i les conseq¨¹¨¨ncies tampoc es perllongaran de forma equitativa. Al contrari, si no s'introdueixen pol¨ªtiques correctives, la bretxa es far¨¤ cada vegada m¨¦s gran.

I despr¨¦s hi ha persones que se sorprenen que les enquestes prediguin un terratr¨¨mol pol¨ªtic en el proper cicle electoral. Per molt que el discurs oficial s'obstini a fer-nos veure que som a punt de sortir del t¨²nel i que tot tornar¨¤ a ser com abans, ¨¦s evident que no ser¨¤ aix¨ª, i aix¨° comen?a a ser percebut per aquells que s'estan quedant en els marges. Encara que l'activitat econ¨°mica es recuperi i es torni als nivells de creixement anteriors a l'esclat de la crisi, res fa pensar que la mera recuperaci¨® canvi? la tend¨¨ncia general, que ja abans de la recessi¨® condu?a a una desigualtat creixent com ha assenyalat profusament el premi Nobel d'Economia Joseph Stigliz.

El que es dirimir¨¤ en les properes eleccions ¨¦s si ens hem de resigar a un model de segmentaci¨® social creixent

Per¨° a m¨¦s, els canvis legislatius introdu?ts amb l'excusa de la crisi, afegiran obstacles al reequilibri. La reforma laboral, per exemple, no solament no ha redu?t la dualitat del mercat laboral, pel que suposadament es va fer, sin¨® que ha augmentat la precarietat i la temporalitat. Si Barcelona continua sent tan depenent del monocultiu tur¨ªstic, amb un model ocupacional de salaris baixos i precarietat elevada, la proporci¨® de rendes mitjanes sobre el total continuar¨¤ disminuint. Si tenim en compte a m¨¦s l'alt nivell d'endeutament que suporten les fam¨ªlies, l'horitz¨® no ¨¦s el d'una ciutat expansiva i inclusiva, sin¨® tot el contrari.

Aquesta ¨¦s la batalla que es dirimir¨¤ en el proper cicle electoral, comen?ant per les eleccions municipals. El que es plantejar¨¤ ¨¦s quin model de ciutat volem per Barcelona. Si hem de resignar-nos al fet que es vagi dibuixant una urbs cada vegada m¨¦s segmentada i estratificada o no.

Si les estad¨ªstiques sobre la renda disponible mostren que si ja gaireb¨¦ la meitat de la poblaci¨® est¨¤ situada a la franja de capacitat adquisitiva baixa i les rendes mitjanes continuen percebent que la seva posici¨® est¨¤ amena?ada, cal esperar que aquesta realitat es traslladi d'alguna manera a les urnes. Molts barcelonins es preguntaran quines raons tenen per seguir votant a aquells que, des del Govern de Madrid, de la Generalitat o des de l'Ajuntament de Barcelona, han perm¨¨s o no han sabut evitar aquesta injusta deriva social. Podrien, desil¡¤lusionats i frustrats, quedar-se a casa. Per¨° tot en l'ambient sembla indicar que assistim a un ren¨¦ixer de la pol¨ªtica com a instrument de reivindicaci¨® i de canvi.

En els ¨²ltims anys, la causa independentista ha estat vista per molts catalans i tamb¨¦ per molts barcelonins com la ¡°utopia disponible¡±, com l'ha definit Marina Subirats, en la qual projectar tots els anhels de canvi, fiant la possibilitat de qualsevol millora a l'exist¨¨ncia d'un Estat propi. Per¨° a poc a poc va emergint una urg¨¨ncia m¨¦s apressant: la de posar fre i revertir, abans que sigui massa tard, la din¨¤mica que amena?a de destruir els assoliments d'un segle de lluites socials.