New York, New York

Conversa em-quedo-de-pasta-de-moniato amb un periodista de New York. Sinopsi: a les entitats financeres de New York els falta informaci¨® sobre Espanya. La que els faciliten els mitjans espanyols, literalment, glubs, no els serveix. La perceben com literatura. I no poden prendre decisions no liter¨¤ries amb la literatura. Per aix¨° han comen?at a buscar altres mitjans d'informaci¨®. Paguen informes per enc¨¤rrec, que els expliquen qu¨¨ s'hi cou i qu¨¨ no s'hi cou, aqu¨ª. ?s a dir, informaci¨®. ?s a dir, preguntes i respostes que per aqu¨ª baix no es formulen i que, pel que sembla, un es fa a New York en el moment de jugar-se els cal¨¦s d'una ¨¤via d'Iowa.

Exemplum de possibles preguntes que es fa un executiu d'inversions als Estats Units: El R¨¨gim del 78 ¨¦s estable o t¨¦ els dies comptats? El recanvi suposar¨¤ ruptura o continu?tat? La crisi democr¨¤tica al sud d'Europa, la continu?tat, pot acabar en conflicte social? Quin ¨¦s el l¨ªmit de les contra-reformes democr¨¤tiques i quins marges deixaran al consum i al pagament de deute? Quines s¨®n les dades reals, que no pas les oficials ¡ªo, el que hem dit, liter¨¤ries¡ª, de l'economia espanyola?

L'euro ¨¦s un futurible al sud? La cosa indepe ¨¦s xerrameca/literatura, o t¨¦ alguna voluntat pol¨ªtica? Qu¨¨ ¨¦s Podem? Pot arribar a governar? Aix¨° suposa un risc efectiu d'impagament de deute o, tranquils, som davant d'un altre PSOE dels 70? Quin ¨¦s el marge real de la pol¨ªtica en un Estat deslocalitzat pol¨ªticament a la UE? Aquest marge pot ocasionar una ruptura i un canvi econ¨°mic? La Playmate de maig est¨¤ operada?

S¨ª, s¨®n preguntes torbadores. I, excepte l'¨²ltima ¡ªs¨ª; la va operar un ebenista psic¨°pata¡ª, realment ¨¦s dif¨ªcil intuir-ne les respostes a trav¨¦s dels mitjans patris. No ho s¨¦. mmm. Els passo dues met¨¤fores d'estar per casa que il¡¤lustren la cosa. Met¨¤fora A): del titular ¡°?rdago nacionalista de Mas¡±, tan repetit, quines d'aquestes paraules s¨®n, no pertinents, sin¨® comprensibles internacionalment? Qu¨¨ redimonis ¨¦s ¨®rdago en un m¨®n que ignora ¡ªs¨¤viament, d'altra banda¡ª el que ¨¦s el tute, aquest joc de pagerols? Qu¨¨ ¨¦s nacionalisme en un Estat vertebrat per un dels nacionalismes m¨¦s sorprenents d'Europa, i potser un dels menys descrits? Qui diantre ¨¦s Mas? ?s aquest home no problem¨¤tic amb qui entitats financeres internacionals estan fent l'agost amb la venda d'estructures d'Estat, o ¨¦s un perill¨®s rupturista que crea estructures d'Estat com un esperitat?

Met¨¤fora B): Per a qu¨¨ serveix / de qu¨¨ va informar l'entrevista a Pablo Iglesias de TVE? Crec que nom¨¦s de la incapacitat per a l'entrevista de l'entrevistador i dels seus tertulians, consagrats a informar l'entrevistat sobre els seus errors, aix¨ª com a comminar-lo al penediment i a la reevangelitzaci¨®. Preguntar, finalment, al l¨ªder d'un gran partit, que no ha pogut ser descrit als mitjans des que va treure el cap en el panorama pol¨ªtic, ¡°¨¦s vost¨¨ comunista?¡±, no informa de res excepte del fet que no som davant d'un producte informatiu. I faria petar de riure ¡ªa New York¡ª, sin¨® fes plorar ¡ªaqu¨ª; de por, mama¡ª.

Tot i que en els ¨²ltims 35 anys la funci¨® dels mitjans locals no ha estat tant crear informaci¨® com seleccionar-la, interpretar-la i ¡ªcom qualsevol altre producte cultural¡ª crear cohesi¨®, la sensaci¨®, per a un banquer de New York i per aqu¨ª un xarnego de barri, ¨¦s que ara el fenomen passa de taca d'oli. ?s a dir, la informaci¨® abocada no ¨¦s v¨¤lida, no explica ¨¤mplies parcel¡¤les de la realitat, en les quals ja no opera la cohesi¨®, sin¨® canvis profunds i per descriure, i un desinter¨¨s absolut per mites ara estranys i que tendeixen a confirmar la pertin¨¨ncia de les pol¨ªtiques i agendes de l'Estat o de l'Estat de pa sucat amb oli ¡ªla Generalitat no ¨¦s una ONG, en fi, i t¨¦ mitjans on practicar tamb¨¦ tota aquesta verticalitat informativa, incompresible a New York¡ª.

De fet, aquest ¨¦s el gran fenomen informatiu i cultural local que, suposo, causa sorpresa a New York: l'Estat ¨¦s la gran font informativa. Fins i tot ara, amb un Estat i un Estat de pa sucat amb oli incapa? de donar dades fiables. Qualsevol dada estad¨ªstica oferta per una instituci¨® tendeix a ser hipot¨¨tica, qualsevol dada sobre comptes su?ssos de pol¨ªtics facilitada per l'Estat manca de fal¡¤libilitat, la realitat sembla que no acompanya les seves ¨¨mfasis ¡ªsembla que Barcelona no est¨¤ envoltada per una fero? guerrilla anarquista, com va proposar a l'Audi¨¨ncia la Conselleria d'Interior¡ª i, repunt final, els discursos pol¨ªtics que emeten no s'assemblen ni coincideixen amb les seves pol¨ªtiques, ja siguin aquestes pol¨ªtiques la recuperaci¨®, o el Proc¨¦s dels nassos ¡ªcrec que, nominalment, no hi ha altres pol¨ªtiques en marxa¡ª.

Vaja, no existeix cap control sobre el que es diu i, molt menys encara, sobre el que realment es fa. ?s dram¨¤tic, doncs, quan el que es fa ¨¦s un nou sistema pol¨ªtic i unes noves bases econ¨°miques. Molt dures. I seriosament contestades.

El descr¨¨dit pol¨ªtic del R¨¨gim ¨¦s, per raons culturals, tamb¨¦ un descr¨¨dit informatiu de proporcions ¡ªliteralment¡ª de la Borsa de New York.