L¡¯honra de la derrota

A l'espera de not¨ªcies de la premsa comarcal per negociar la possibilitat de tornar a casa, opci¨® que s'interpreta com un signe de rendici¨®, em segueixo aplicant a EL PA?S. Els meus companys d'Esports encara em suporten i els que manen al diari em deixen escriure del que vulgui, potser perqu¨¨ mentre teclejo l'ordinador no parlo ni crido, cosa que sovint ¨¦s gaireb¨¦ el mateix. No tinc m¨¦s pressi¨® que la pr¨°pia, circumst¨¤ncia que de vegades degenera en engany o autocensura, un drama.

Aprenc de la saviesa dels companys de Cultura, em solidaritzo amb la tasca desgastadora emocionalment i professional dels de Pol¨ªtica, em sorpr¨¨n l'anar i venir dels de Societat?amb not¨ªcies que poden convertir-se en una obertura o quedar-se en un breu i procuro que no pari davant meu el ¡°cami¨® de nitroglicerina¡±, terme encunyat per Andreu Miss¨¦, un cl¨¤ssic del diari tan admirat com enyorat, per definir les informacions de dif¨ªcil gesti¨® vinculades als poders f¨¤ctics.

El cami¨® de nitroglicerina acostuma a aparcar a Economia, un lloc dur, exclusiu per a periodistes que breguen amb material inflamable, res a veure amb aquelles p¨¤gines aparentment toves i amb t¨ªtols gen¨¨rics que per influ¨¨ncia d'internet apareixen en moltes publicacions i que parlen de coses que no es tracten a les seccions tradicionals per pudor, encobriment, desgana o perqu¨¨ mai havien estat not¨ªcia quan els diaris es feien a la redacci¨®.

Ara que cal integrar el digital mentre el paper durar¨¤ el que es trigui a prejubilar els qui es resisteixen a pujar textos al web, potser cansats d'aprendre i desaprendre sobre el mateix o perqu¨¨ entenen que ¨¦s una manera de claudicar despr¨¦s de perdre la batalla informativa. La sensaci¨® de derrota acostuma a ser infinita, i de vegades pot ser que tamb¨¦ sigui interessada, de manera que ¨¦s dif¨ªcil trobar consol. Jo em refugio en els llibres que parlen de ven?uts que fa poc eren guanyadors, com el Bar?a.

Vaig obrir el llibre per refor?ar la meva condici¨® de perdedor, per¨° m'ha animat a no rendir-me

No m'atreveixo a escriure un llibre, ni tan sols del Bar?a. No sabria com donar trama a un relat, acostumat com estic a un m¨¤xim de cinc folis, i d'altra banda donar voltes a un llibre suposaria deixar de pensar en el diari. Ja que l'Eduardo ja no es deixa caure al diari, passo per les llibreries o m'encomano a la generositat de les editorials que fan arribar les seves novetats a la redacci¨®. Aquests dies tinc entre mans El Bar?a segrestat. Set anys intervingut pel franquisme (1939-1946).

?s un treball de recerca, documentat i rigor¨®s, de Xavier Garc¨ªa Luque i Jordi Finestres, que tracta sobre la depuraci¨® del Bar?a despr¨¦s de la guerra civil amb decisions com la del canvi de nom, la modificaci¨® de l'escut, la utilitzaci¨® franquista de les Corts, l'afusellament del president Josep Sunyol i la imposici¨® de directius i presidents als quals ni els interessava el futbol ni eren socis del Bar?a. Encara que la repressi¨® va afectar la majoria de clubs, el r¨¨gim es va acarnissar amb el Bar?a.

A partir d'un informe policial del 1940, especialment cr¨ªtic amb el passat de l'entitat per la seva vinculaci¨® a la causa republicana i catalanista, es dedueix que l'obsessi¨® de Franco era desnaturalitzar el Bar?a, v¨ªctima de diferents greuges, pocs com un 11-1 encaixat a Chamart¨ªn, ¡°el partit de la vergonya¡±. ¡°Dubtaven entre carregar-se el Bar?a o fer-se'l seu¡±, sost¨¦ Garc¨ªa Luque. ¡°No van poder. Va resistir el club i es va convertir en molt popular¡±.

¡°El Bar?a va perdre la guerra i va ser segrestat¡±, continua un dels dos autors. ¡°El club va ser dirigit per gent aliena, amb decisions curioses, que segurament haurien estat semblants a les que haurien pres directius propers o vinculats a l'entitat. Encara que complien ordres, defensaven el Bar?a. El cas m¨¦s paradigm¨¤tic va ser el d'Enrique Pi?eyro, marqu¨¨s de la Mesa d'Asta, un arist¨°crata franquista designat president el 1940 i que va dimitir en entendre que s'era injust amb el FC Barcelona¡±.

El volum (editat per Ara Llibres) aporta documents in¨¨dits, com els estatuts del 1940, on s'especifica que els organismes superiors tenien potestat per dissoldre el club, o la carta que el 1943 el president Josep Vendrell va adre?ar als socis per advertir-los que el futur de l'entitat depenia del seu comportament durant la visita del Madrid. La capacitat anal¨ªtica, obsessiva amb el detall, fins i tot cient¨ªfica, de Garc¨ªa Luque combina molt b¨¦ amb la narraci¨® amena i ben escrita de Finestres, gran coneixedor de l'esport i de la hist¨°ria del Bar?a.

Tots dos ja van escriure tamb¨¦ sobre el fitxatge de Di St¨¦fano i la seva obra ha estat admirada i reconeguda per la cr¨ªtica en una mat¨¨ria que provoca interpretacions antag¨°niques en funci¨® del club amb el qual se simpatitza, i m¨¦s en el cas de Bar?a i Madrid. No s¨®n els ¨²nics: Frederic Porta, ?ngel Iturriaga, Carles Santacana, Manuel Tom¨¢s o David Salinas, per exemple, han publicat articles i llibres interessants que ajuden a entendre el Bar?a glossat de manera ¨²nica per Manolo V¨¢zquez Montalb¨¢n.

Encara que vaig obrir el llibre per abra?ar-me a la derrota, refor?ar la meva condici¨® de perdedor, sospirar per haver deixat de ser un guanyador al camp de futbol i a la redacci¨®, com si una depengu¨¦s de l'altra i el meu estat an¨ªmic vari¨¦s en funci¨® del to vital del Camp Nou, la seva lectura m'ha animat a no rendir-me, encara que em nego a reinventar-me si les condicions no les poso jo. Ni m¨¤rtir ni ximple; tampoc consol ni ajuda. Pot ser que n'hi hagi prou amb un punt de rebel¡¤lia contra el que ¨¦s inevitable, simplement per no trair-se a un mateix, fidel al somni de ser un puto periodista.

Tamb¨¦ pot ser que quan la premsa comarcal es decideixi a trucar-me ja tingui decidit que em vull quedar on s¨®c, ni que sigui renegant cada vegada que obro la boca com un bon fill de pag¨¨s que de nen va simpatitzar amb la causa barcelonista perqu¨¨ l'equip perdia els partits com el meu pare perdia la collita de blat. La vict¨°ria ens ha fet perdre definitivament el m¨®n de vista durant un temps, i ens hem divertit amb bogeria, fins a recuperar l'honra de la derrota. Resistir ¨¦s v¨¨ncer?