En mem¨°ria de la Carla

Les v¨ªctimes, cal individualitzar-les. Posar-los una cara, una edat, una fam¨ªlia, un barri, algunes inquietuds, uns quants somnis, una feblesa visible o amagada. Els activistes socials ho saben des de fa temps, prou per presentar qualsevol campanya que pretengui provocar empatia en els ciutadans amb un rostre concret, un nom i una edat. La Carla, per exemple. Una noia de 14 anys que estudiava en un col¡¤legi, el Santo ?ngel de la Guarda, i amb una mare que ara coneixem, la Montserrat. La Carla es va su?cidar saltant des d'un penya-segat de la seva ciutat, Gij¨®n, malalta de desesperaci¨® per l'assetjament i la burla a la qual la sotmetien algunes companyes de classe. Es mofaven del seu f¨ªsic i de la seva suposada condici¨® sexual. Les dues noies que van liderar les vexacions a les quals l'adolescent va ser sotmesa l'any abans que es tragu¨¦s la vida han estat condemnades a quatre mesos de tasques socioeducatives per millorar la seva empatia amb el pro?sme, en particular amb les persones m¨¦s febles.

N'hi ha prou? Si ¨¦s aquesta l'¨²nica mesura, no, per descomptat que no. En quatre mesos no es cura l'agressivitat ni el menyspreu cap al dolor dels altres. Quatre mesos no s¨®n res si no s'exigeix tamb¨¦ als pares de les autores del delicte que recapacitin sobre els valors que mai han inculcat a casa i per la poca atenci¨® que van prestar a la personalitat fosca i diab¨°lica que anava fent-se present en les seves filles. Quatre mesos passen volant i s¨®n est¨¨rils si la direcci¨® de l'escola on es va produir el malson que va portar la Carla a precipitar-se al buit no assumeix la seva culpa i empr¨¨n un debat per reflexionar sobre una responsabilitat que tamb¨¦ hauria de recaure en un claustre que va ignorar o no va donar import¨¤ncia al patiment d'una de les seves alumnes.

Coses de nenes. Aix¨ª es resumeixen, en m¨¦s ocasions de les que pensem i sabem, la persecuci¨®, la burla, l'escarni que tenen lloc secretament als centres escolars. La majoria de les vegades ning¨² s'assabenta del patiment d'un nen o d'una adolescent. Els nanos no solen explicar gaire cosa a casa perqu¨¨ viuen l'assetjament al qual estan sotmesos amb culpabilitat i vergonya. Aquest silenci permet que els fatxendes i pocavergonyes actu?n impunement, divertint-se amb el patiment de la criatura acorralada; d'altra banda, la resta de la classe, per una por comprensible a ser tamb¨¦ estigmatitzats, acostumen a callar o a col¡¤laborar-hi d'alguna manera. Cada cert temps, l'horror de l'assetjament escolar es fa visible en la premsa perqu¨¨ la v¨ªctima, veient-se sense capacitat per posar fi a la seva angoixa, es treu la vida. ?s aix¨ª de cru: ens assabentem de la v¨ªctima perqu¨¨ s'ha su?cidat.

A la Carla li feia molta por anar a l'institut, per¨° a la por que li feia trobar-se amb les seves torturadores calia afegir-n'hi una de nova: l'angoixa que li provocava comprovar com es burlaven d'ella a trav¨¦s de les xarxes socials, ¨¦s a dir, com divulgaven al ciberespai la mofa per tenir-la paralitzada en un terror sense escapat¨°ria. Ni en la seva pr¨°pia habitaci¨® estava fora de perill dels que li feien la vida impossible, ja sabem que les inj¨²ries a Internet tenen la peculiaritat d'esmunyir-se per qualsevol escletxa.

Aquesta ¨¦s una hist¨°ria m¨¦s habitual del que sembla i no es tracta nom¨¦s d'un delicte juvenil ni que pateixin exclusivament els adolescents. La just¨ªcia va m¨¦s lenta que la tecnologia i castigar el que delinqueix a la xarxa, encara que ¨¦s possible i cada vegada m¨¦s freq¨¹ent, triga un temps que a la v¨ªctima se li fa insuportable. Imagino que el c¨¤stig per al bulling cibern¨¨tic, amagada la identitat del malfactor en un covard anonimat, acabar¨¤ fent necessari un mecanisme expr¨¦s per ser penalitzat, atesa la rapidesa amb qu¨¨ es difonen les inj¨²ries en aquest mitj¨¤.

La trag¨¨dia ens ensenya que cal saber frenar la crueltat quan apareix: des de la casa, l'escola i la just¨ªcia

Sembla que en aquestes dates hi ha una voluntat col¡¤lectiva de conc¨°rdia, que les rivalitats perden for?a i les nostres columnes s'engalanen amb bons prop¨°sits. Potser ha de ser aix¨ª, conv¨¦ i ¨¦s saludable que sigui aix¨ª, que el pensament es mantingui en suspens uns dies abans de tornar a la c¨¤rrega, a la brega, a l'opini¨®, a l'arena. Per¨° m'ha resultat inevitable, despr¨¦s de veure al diari aquesta setmana el rostre de Montserrat Magnien, la mare de la Carla, pensar que per a ella no hi haur¨¤ Cap d'Any, que des de l'11 d'abril del 2013 el temps avan?a en una densitat amorfa, sense concedir cap treva ni consol, entestada com est¨¤ la seva ment en un ¨²nic prop¨°sit: que es faci just¨ªcia.

I he volgut que el primer article d'aquest any que acabem d'inaugurar estigui dedicat a ella, a aquesta mare que nom¨¦s trobar¨¤ raons per viure litigant perqu¨¨ el seu cas, el cas de la seva filla Carla, es converteixi en paradigm¨¤tic, i que la seva mort no hagi estat en va, que ens ensenyi a saber frenar la crueltat quan apareix: des de la casa, l'escola, la just¨ªcia, i que entenguem la necessitat d'ensenyar als qui no tenen gaire llums, als ressentits, als durs de cor a patir amb el dolor ali¨¨. I si ¨¦s que la naturalesa no els ha donat la capacitat d'entendre el patiment dels altres, que sigui la just¨ªcia qui posi fre a aquesta mancan?a. Volia que el meu article tingu¨¦s un rostre, el de Montserrat, i enviar-li des d'aqu¨ª una abra?ada perqu¨¨ no se senti, com segur que se sentir¨¤, tan sola.