L¡¯any de ¡®Citizenfour¡¯

L'1 de juny del 2013, Edward Snowden es va citar amb el periodista Glenn Greenwald i la documentalista Laura Poitras en un hotel de Hong Kong per fer-los part¨ªcips de la seva den¨²ncia de les pr¨¤ctiques d'espionatge massiu practicades per l'Ag¨¨ncia Nacional de Seguretat dels Estats Units, per la qual treballava. M¨¦s de 40 anys despr¨¦s de les reunions entre Gola Profunda i els dos reporters del Washington Post que van portar a l'esclat del Watergate i a la fi de la carrera pol¨ªtica de Nixon, un altre insider decidia jugar-se-la per denunciar el que considerava un ab¨²s de poder i un ¨²s il¡¤leg¨ªtim de les capacitats de vigil¨¤ncia del seu pa¨ªs.

Per¨° aquesta vegada era diferent. Poitras portava una c¨¤mera i va documentar els vuit dies que van seguir aquesta primera trobada amb la font an¨°nima que en les primeres comunicacions encriptades amb la documentalista es va identificar com a?Citizenfour i va donar aix¨ª t¨ªtol al film. El resultat d'aquests vuit dies de filmaci¨® ¨¦s una pel¡¤l¨ªcula que sembla tenir for?a possibilitats per als Oscar, per¨° que encara no t¨¦ data d'estrena a Espanya. Un document fascinant sobre el moment en qu¨¨ un analista de sistemes d'un poble nord-americ¨¤ decideix tallar amb tota la seva vida anterior per ¡°promoure el b¨¦¡±. Contra l'opacitat, el cos. ?s tamb¨¦ un cant a l'esperan?a: malgrat els enormes esfor?os dels governs per posar-nos a tots sota sospita, amb les eines adequades d'encriptaci¨® i el suport d'una bona xarxa d'advocats, s¨ª que es pot denunciar i no acabar en una cel¡¤la d'a?llament. Es pot denunciar a la vista de tothom. Vigilants, preneu-ne nota, qui molt abasta poc estreny.

El documental familiaritza l'espectador amb el que suposa sortir del gui¨® en la societat de la vigil¨¤ncia: canvis de resid¨¨ncia, incertesa, ¨²s de diversos sistemes d'encriptaci¨® i precaucions high tech i low tech. Familiaritza tamb¨¦ amb el proc¨¦s mental del mateix Snowden, un jove conservador que havia arribat a escriure que als filtradors se'ls hauria de ¡°disparar als ous¡±, per¨° que a trav¨¦s de la seva feina va acabar arribant a la conclusi¨® que les activitats del seu Govern ¡°fan m¨¦s mal que b¨¦¡±. La den¨²ncia de la invasi¨® de la privadesa no ¨¦s de dretes ni d'esquerres, sembla.

Tampoc no tenim, excepte en comptades excepcions, la contrapart necess¨¤ria perqu¨¨ les fonts an¨°nimes arribin al gran p¨²blic

A trav¨¦s de la reconstrucci¨® d'aquests vuit dies amb Snowden, la fotografia que emergeix al final no ¨¦s, no obstant aix¨°, un retrat personal, sin¨® col¡¤lectiu. La d'uns governs implicats en la construcci¨® d'un sistema de vigil¨¤ncia tan massiu com in¨²til i fora de control, i d'unes persones decidides a fer-ho p¨²blic perqu¨¨ mai puguem al¡¤legar que no sab¨ªem qu¨¨ passava.

Que l'estrena a Espanya de Citizenfour no estigui prevista potser no hauria de sorprendre. Per comen?ar, no tenim ni una paraula per denominar les persones que arrisquen la seva vida, la seva feina i la seva llibertat per conviccions ¨¨tiques, per posar en coneixement del p¨²blic il¡¤legalitats i mala praxi p¨²blica i privada de forma rigorosa i responsable. Els anglesos els anomenen whistleblowers equiparant-los als policies que antigament alertaven davant la comissi¨® d'un delicte utilitzant un xiulet. El terme m¨¦s proper en castell¨¤? Chivato.

Tampoc no tenim, excepte en comptades excepcions, la contrapart necess¨¤ria perqu¨¨ les fonts an¨°nimes arribin al gran p¨²blic: un periodisme basat en la investigaci¨®, lliure, provocador, rigor¨®s i desafiador amb el poder. El whistleblower no ¨¦s m¨¦s que una font. El gruix del treball, la investigaci¨® i presentaci¨® del cas al p¨²blic dep¨¨n de periodistes i mitjans. Snowden va buscar Greenwald i el brit¨¤nic The Guardian, que van sotmetre la informaci¨® proporcionada, i Snowden mateix, a un profund escrutini.

?s possible, no obstant aix¨°, que aquest panorama estigui canviant a Espanya. La crisi, la consci¨¨ncia creixent sobre l'exist¨¨ncia de corrupci¨® p¨²blica i privada, la desestructuraci¨® de les xarxes de clientelisme creades al voltant de nuclis de poder, la creixent desconfian?a cap a les institucions, l'acte-organitzaci¨® ciutadana i l'emerg¨¨ncia de noves organitzacions i partits poden anar minant l'opacitat d'un sistema que fins ara s'ha mostrat molt poc inclinat a incorporar la figura del filtrador ¨¨tic i a atrevir-se a desmentir els poderosos. Les targetes black, descobertes gr¨¤cies a una filtraci¨® a la Comissi¨® Ciutadana Anticorrupci¨® del Partit X, aix¨ª com l'exist¨¨ncia del portal Filtrala.org i l'anunciada creaci¨® d'una b¨²stia Podem s¨®n casos recents que apunten en aquesta direcci¨®.

Promoure aquest tipus de processos, no obstant aix¨°, no ¨¦s f¨¤cil. Fomentar i afavorir la den¨²ncia d'actes il¡¤legals o q¨¹estionables pot obrir la porta a la societat de la delaci¨® i a les venjances personals. El risc ¨¨tic ¨¦s enorme i nom¨¦s pot abordar-se des de la transpar¨¨ncia, la responsabilitat, l'encriptaci¨® i les garanties jur¨ªdiques, desvinculant les fonts dels portals i els portals del tractament period¨ªstic posterior, i partint d'un comprom¨ªs infrangible amb la transpar¨¨ncia per¨° tamb¨¦ amb el dret a l'honor, el control col¡¤lectiu de les institucions p¨²bliques i la llibertat d'expressi¨®. Com van fer Poitras i Greenwald amb Citizenfour.

Gemma Galdon Clavell ¨¦s doctora en Pol¨ªtiques P¨²bliques