¡°Verdaguer va ser un cometa, i de cometes en passen pocs...¡±

Andreu Carranza (Asc¨®, 1957) ha novel¡¤lat una vida de novel¡¤la, la de Jacint Verdaguer (1845-1902), a El poeta del poble. Ahir li va valer el premi Josep Pla. L'escriptor tarragon¨ª no ha amagat mai la seva admiraci¨® envers el literat de la Renaixen?a i ara ret homenatge "amb passi¨® i sentiment" a una figura clau de la cultura catalana.

¡°El germen de la novel¡¤la ¨¦s un record nebul¨®s que jo tinc de la meva iaia, la Maria, de la Fatarella, a la Terra Alta¡±, explica. ¡°Jo devia tenir tres o quatre anys i ella em recitava de mem¨°ria Verdaguer. Per tant, la primera cosa que vaig sentir en catal¨¤ va ser Verdaguer¡±. La figura del literat catal¨¤ no ha deixat de fer tombs dins del cap de Carranza, guardonat l'any 2000 amb el premi Sant Joan per Anjub. Confessions d'un bandoler, fins que es va proposar investigar i documentar-se sobre la vida d¡¯aquesta figura que el fascinava. ¡°Qui ¨¦s aquest poeta, que la meva ¨¤via, en ple franquisme, als anys seixanta, recita de mem¨°ria?¡±, es va preguntar. I la seva admiraci¨® es va veure justificada: ¡°Se¡¯m va obrir un personatge de novel¡¤la, perqu¨¨ ¨¦s el poeta en estat pur i molt m¨¦s, ¨¦s un home excessiu en tots els aspectes¡±.

¡°Qui ¨¦s aquest poeta, que la meva ¨¤via, en ple franquisme, als anys seixanta, recita de mem¨°ria?¡±

¡°Verdaguer va n¨¦ixer a Osona, en una una fam¨ªlia molt ortodoxa i no tenia res¡±, explica Carranza. ¡°Per¨° va acabar convertint-se en el capell¨¤ dom¨¨stic de la fam¨ªlia m¨¦s influent i poderosa del pa¨ªs, els marquesos de Comillas, durant 17 anys en els quals va con¨¨ixer nobles, reis, la reina Isabel, que se¡¯l volia emportar a la cort, Alfons XII, el rei del Brasil (que no sabia ni que n¡¯hi haguessin, de reis, al Brasil). Era com un diamant al fastu¨®s palau Moja, de Barcelona¡±. Per¨° hi havia una contradicci¨®. Si no, no hauria estat una vida de novel¡¤la, m¨¦s aviat de conte de fades, potser. ¡°Verdaguer es va moure entre el calze i la lira. Era el poeta i era el capell¨¤, va con¨¨ixer el luxe excessiu per¨° sempre va ser a prop de la pobresa. Era un gran admirador dels m¨ªstics castellans i de Sant Francesc¡±, sentencia l¡¯autor del llibre.

"A la novel¡¤la intento explicar aquesta cosa fosca ficant-me dins la complexitat tan excessiva de Verdaguer des de la passi¨®. Un home que t¨¦ la salvatgeria de la muntanya i de la plana de Vic i la sensibilitat i la tendresa de la mare¡±. I aquesta cosa fosca Carranza la troba en el viatge a Terra Santa. Coneixedor d¡¯Am¨¨rica (va ser capell¨¤ de la flota del marqu¨¨s de Comillas, el seu mecenes) i d¡¯Europa, Verdaguer va anar a Palestina i all¨¤ ¡°va veure la llum¡±, diu Andreu Carranza. ¡°Com si tota la seva vida hagu¨¦s estat perseguint un miracle, una revelaci¨®, un cam¨ª de Damasc que ell creu que troba a Terra Santa. I ent¨¦n que la seva missi¨® a la vida ¨¦s la caritat¡±.

¡°En els seus escrits en defensa pr¨°pia, Verdaguer fa el primer periodisme modern¡±

Fins aqu¨ª, tot coherent. Per¨° Verdaguer ¡°va ser un home excessiu en tots els aspectes que la societat catalana ens va amagar¡±. I els excessos el van portar a conv¨¨ncer-se que el diable, Satan¨¤s, havia entrat a la societat. ¡°Les bombes del Liceu, els anarquistes, el liberalisme... tot plegat el tortura fins a convertir-lo en exorcista¡±. No s¨®n els mateixos temps que vivim avui, ¨°bviament. ¡°El Papa, llavors, ordenava exorcismes¡±, aclareix Carranza, ¡°per¨° de tota manera, l¡¯alta burgesia i la noblesa no els veien amb bons ulls, els exorcismes". Llavors Verdaguer, el gran poeta, el gran literat, l'autor de L'Atl¨¤ntida i de Canig¨®, va comen?ar a fer nosa al palau Moja. Carranza es documenta, entusiasmat, entre els diaris dels exorcismes que deixa el poeta: "Entrar en els quaderns d¡¯exorcisme ¨¦s brutal. ?s com si hi hagu¨¦s una veu que parla del m¨¦s enll¨¤...".

El van fer fora de la ciutat i es va recloure al santuari de la Gleva, a la plana de Vic. "De cop, es va trobar perseguit pel poder eclesi¨¤stic, que viu, tamb¨¦, de les almoines del marqu¨¨s de Comillas, i els seus antics amics, els rics¡±.

Arran d'aquesta contradicci¨® Carranza s'endinsa en la vessant period¨ªstica de Verdaguer. "Perqu¨¨ ell es rebel¡¤la davant d'aquesta exclusi¨® i descobrim el Verdaguer vibrant que escriu articles en defensa pr¨°pia en un cas similar al de Dreyfuss i el fam¨®s J'accuse d'?mile Zola. En aquests escrits, Verdaguer fa el primer periodisme modern". En l¡¯enfrontament social tan fort que hi ha entre els conservadors i els liberals l¡¯agafen, per dir-ho d'alguna manera, els liberals. I l¡¯utilitzen contra els seus antics amics. El conflicte intern que pateix Verdaguer ¨¦s brutal".

El llibre, documentat sobretot a partit de l'obra del poeta, no t¨¦ una estructura lineal, segons avan?a l'autor. La vida de Verdaguer no ¨¦s ben b¨¦ el gui¨® de la narraci¨®. "A mi la vida de Verdaguer em serveix com a refer¨¨ncia per despr¨¦s ficar-me dins del personatge i novel¡¤lar certs episodis, com la relaci¨® amb Gaud¨ª al Park G¨¹ell", explica Carranza, coautor de la novel¡¤la La clau Gaud¨ª, on va submergir la figura de l'arquitecte en una trama detectivesca. "El poeta del poble ¨¦s fidel a la realitat i jo ficciono all¨° que permeten les emocions, els sentiments...".

Carranza no gosa comparar Verdaguer amb cap autor actual. "De cometes en passen pocs. Ell en va ser un que va passar i ara caldr¨¤ esperar encara unes quantes generacions m¨¦s. Gaudim, doncs, del polsim que ha deixat: els seus versos i els seus escrits".