Qu¨¨ s¨®n unes plebiscit¨¤ries?

Ja des d'abans, per¨° sobretot a partir del passat 25 de novembre, quan el president Artur Mas va formular la seva proposta de celebrar unes eleccions plebiscit¨¤ries com a alternativa al refer¨¨ndum que l'Estat no permet dur a terme, aquest concepte ¡ªel d'eleccions plebiscit¨¤ries¡ª ha estat objecte de debat intens, cr¨ªtiques severes, se li han atribu?t connotacions totalit¨¤ries... Fins i tot la setmana passada, en una entrevista a Europa Press, l'expresident Jos¨¦ Montilla asseverava que aquest tipus de comicis ¡°no existeixen¡± i que, alhora, ¡°no s¨®n propis de r¨¨gims democr¨¤tics¡±. Montilla afegia que avui, a Catalunya, ¡°afortunadament les persones no poden ser obligades a elegir nom¨¦s entre dues llistes electorals¡±.

Si la confusi¨® ha arribat tan amunt, potser pagui la pena provar de fer algunes consideracions aclaridores. En primer lloc, la de plebiscit¨¤ries no ¨¦s una categoria jur¨ªdica, sin¨® pol¨ªtica, o potser, m¨¦s ben dit, historicopol¨ªtica. Que unes eleccions adquireixin car¨¤cter plebiscitari no dep¨¨n tant ¡ªde vegades, en absolut¡ª de la voluntat de qui les convoca com de l'¨²s que en fan els electors, en ra¨® d'un context pol¨ªtic, d'unes circumst¨¤ncies hist¨°riques determinades.

De fet, ¨¦s for?a com¨² que eleccions legislatives ordin¨¤ries prenguin connotacions de plebiscit. Les generals espanyoles de l'octubre del 1982 van ser en bona mesura un refer¨¨ndum a favor del canvi, de la ruptura hist¨°rica que representava en aquell moment l'arribada al poder del PSOE de Felipe Gonz¨¢lez. Les generals del mar? del 2004 van resultar, sobretot a Catalunya, un espectacular plebiscit contra Aznar i els abusos de la majoria absoluta del PP, culminats amb les mentides de l'11-M. ??s que potser les eleccions gregues del proper dia 25 no seran un plebiscit entre l'acceptaci¨® i el rebuig dels dictats de la troica? Heu sentit alg¨² que se sorprengui o s'escandalitzi per aix¨°?

A l'hora de trobar en el passat antecedents o exemples de comicis plebiscitaris, resulta absurd buscar-los en sistemes cesaristes o bonapartistes, i molt sectari al¡¤ludir a les eleccions al Reichtag convocades per Hitler el 5 de mar? del 1933 ¡ªque ja no van ser lliures¡ª, quan la hist¨°ria catalana i espanyola ofereix un exemple mod¨¨lic d'eleccions que la ciutadania ha convertit en plebiscit; i no sobre un tema menor, sin¨® sobre la continu?tat o la caiguda d'un r¨¨gim multisecular: les municipals del 12 d'abril del 1931.

Es pot estar a favor o en contra de la idea d'unes plebiscit¨¤ries. El que no es pot ¨¦s presentar aquest plantejament com una ocurr¨¨ncia de Mas

En aquell cas, el Govern convocant ¡ªel de l'almirall Aznar¡ª no pretenia cap refer¨¨ndum, sin¨® reestabilitzar la monarquia d'Alfons XIII, molt desacreditada per la seva complicitat amb la dictadura de Primo de Rivera. Es tractava, despr¨¦s de vuit anys d'estat d'excepci¨®, de tornar a la ¡°normalitat constitucional¡±. I, per aix¨°, els pr¨°cers mon¨¤rquics van optar per unes eleccions municipals ¡ªles de menor c¨¤rrega pol¨ªtica, es van dir¡ª, que confiaven guanyar gr¨¤cies als procediments habituals d'aquell r¨¨gim; o sigui, clientelisme i caciquisme.

No obstant aix¨°, el poble sobir¨¤ ¡ªsobretot, el de les ciutats¡ª no hi estava en sintonia, i va resoldre convertir aquells comicis anodins formalment locals en un plebiscit sobre monarquia o rep¨²blica. Amb nom¨¦s dues llistes per elegir; una en cada sentit? Per a tranquil¡¤litat del molt honorable Jos¨¦ Montilla, apressem-nos a aclarir que no. Encara que les forces antimon¨¤rquiques, conscients de l'envit, van procurar agrupar-se en una gran coalici¨® republicana i socialista d'¨¤mbit estatal, la seva unitat no va ser ni perfecta ni general; tampoc la dels mon¨¤rquics.

A Catalunya, molt¨ªssim menys. Per limitar l'an¨¤lisi a la ciutat de Barcelona, es van oferir als electors com a m¨ªnim quatre opcions inequ¨ªvocament hostils a la monarquia: la flamant Esquerra Republicana alligada amb la Uni¨® Socialista, l'intel¡¤lectual Partit Catalanista Republic¨¤, l'espanyolista Coalici¨® Republicanosocialista (el PSOE m¨¦s Lerroux, per simplificar) i la llista Republicana Aut¨°noma de radicals dissidents; aix¨°, sense comptar dues candidatures comunistes, la del Bloc Obrer i Camperol i la del Partit Comunista d'Espanya. Amb la perman¨¨ncia del rei s'alineaven la Lliga Regionalista i la Uni¨® Patri¨°tica Mon¨¤rquica d'extrema dreta; i hi havia, a m¨¦s (es votava per districtes), franctiradors aqu¨ª i all¨¤.

Aquesta indiscutible pluralitat d'ofertes, en tot cas, no va entelar ni va fer menys rotund el resultat del plebiscit: a Barcelona, uns 96.000 vots republicans per 33.000 mon¨¤rquics, tradu?ts en 38 regidors sobre 50. En el conjunt espanyol, una n¨ªtida vict¨°ria num¨¨rica i pol¨ªtica dels favorables al canvi de r¨¨gim, que el mateix president Aznar (Juan Bautista) va admetre el mat¨ª seg¨¹ent, en declarar a la premsa que ¡°el pa¨ªs s'havia ficat mon¨¤rquic al llit, per¨° s'havia llevat republic¨¤¡±. El mateix Alfons XIII va trigar trenta-sis hores m¨¦s a treure id¨¨ntiques conclusions, i tot seguit va agafar el cam¨ª de l'exili via Cartagena.

El present ¨¦s molt diferent, s¨ª. I es pot estar a favor o en contra de la idea d'unes plebiscit¨¤ries, per descomptat. El que no es pot ¨¦s presentar aquest plantejament com una ocurr¨¨ncia de Mas, inspirat per Carl Schmitt.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador