Piketty: ¡°La desigualtat m¨¦s gran la provoca la desocupaci¨®¡±

Comen?a a estar cansat de l'apel¡¤latiu d'estrella de rock que li van atribuir els mitjans nord-americans quan hi va anar per presentar el seu llibre ¡ªEl capital al segle XXI¡ª. Per¨° ¨¦s dif¨ªcil imaginar un altre economista europeu que lideri les llistes de vendes amb una obra tan profundament acad¨¨mica i que provoqui aquesta euf¨°ria all¨¤ on va. ¡°En realitat, l'¨¨xit del llibre revela la necessitat de m¨¦s democratitzaci¨® del debat econ¨°mic, de permetre que la gent es formi la seva opini¨® i d'incorporar a aquest debat els problemes que realment importen a la gent¡±, apunta Thomas Piketty (Clichy, 1971). Un ¨¨xit no exempt de dures cr¨ªtiques abocades des dels m¨¦s importants mitjans internacionals.¡°La veritat ¨¦s que els mateixos que han criticat els meus treballs m'han donat un premi al millor llibre de l'any. No puc demanar m¨¦s¡±, diu amb un somriure.

L'autor franc¨¨s ha visitat aquesta setmana Madrid, per promocionar l'edici¨® en espanyol del seu llibre, amb una agenda realment d'estrella medi¨¤tica. No hi havia prou minuts ni moments en tot el dia per atendre la quantitat de sol¡¤licituds de trobades, reunions i entrevistes de tot tipus que havia suscitat la seva visita, en qu¨¨ ha reservat un forat destacat al m¨®n pol¨ªtic: va ser assessor de campanya de la candidata socialista S¨¦gol¨¨ne Royal a les eleccions a la Presid¨¨ncia de Fran?a del 2007. Ha estat el mateix Piketty qui tenia inter¨¨s a?reunir-se amb els responsables de Podem?durant la seva visita a Madrid per evitar que el seu debat amb el secretari general del PSOE, Pedro S¨¢nchez, fos interpretat com una adhesi¨® als postulats dels socialistes espanyols. ¡°M'agrada escoltar totes les propostes. M'hauria agradat tamb¨¦ reunir-me amb alg¨² del Govern per¨° no han mostrat cap inter¨¨s¡±, explica.

Els ingressos dels m¨¦s pobres s'han redu?t m¨¦s als pa?sos amb m¨¦s atur, segons l'OCDE

L'economista franc¨¨s sost¨¦ que al llarg de la hist¨°ria, i encara m¨¦s els ¨²ltims anys, el rendiment del capital ha estat m¨¦s gran que el creixement de l'economia i que, per tant, els que tenien inicialment aquest capital ¡ªen forma d'immobles, her¨¨ncies o patrimoni¡ª es beneficiaven m¨¦s del creixement que els que depenien de la seva feina. Una f¨®rmula matem¨¤tica que s'ha revelat en tota la seva cruesa amb la crisi i que ha suscitat l'empipament de les classes mitjanes, que se senten les paganes de la crisi, durament colpejades per les pol¨ªtiques d'austeritat, la retallada dels serveis i les pujades d'impostos per¨° que en la pr¨¤ctica no resulta tan simple. ¡°?s cert que el cas d'Europa no ¨¦s exactament el mateix que el dels Estats Units. El moviment Som el 99% t¨¦ m¨¦s sentit all¨¤, o en llocs com Londres, perqu¨¨ el pes del sector financer i del capital en l'economia ¨¦s molt m¨¦s gran. A Europa, la m¨¤xima font de desigualtat procedeix de la desocupaci¨®¡±, admet l'economista.

Les dades de recents estudis de l'OCDE corroboren aquesta matisaci¨® [veure gr¨¤fic adjunt]. Els pa?sos m¨¦s colpejats per la desocupaci¨® durant la crisi s¨®n aquells on m¨¦s ha crescut la desigualtat, especialment entre el 10% de les llars amb ingressos m¨¦s baixos. Gr¨¨cia i Espanya, les economies amb una taxa d'atur m¨¦s alta, s¨®n els pa?sos on la renda disponible de les llars m¨¦s pobres s'ha redu?t amb m¨¦s virul¨¨ncia. En canvi, hi ha altres economies, com Pol¨°nia o Xile, que han aconseguit que les rendes disponibles dels seus ciutadans m¨¦s pobres augmentin en aquests anys de crisi i que ho facin fins i tot m¨¦s que les del 10% m¨¦s ric. ¡°No es pot responsabilitzar els altres del que passa. Els ciutadans i els governs s¨®n responsables de les seves decisions i de les conseq¨¹¨¨ncies de les seves pol¨ªtiques¡±, repeteix incessant l'economista en les seves intervencions.

Piketty va publicar la seva obra [originalment en franc¨¨s el 2013] just quan es comen?ava a entreveure el final de la crisi i quan les dades comen?aven a reflectir uns nivells de disparitat de rendes entre els pa?sos m¨¦s desenvolupats que no es veien des de finals de la Primera Guerra Mundial. El debat sobre la desigualtat ja comen?ava a agafar for?a als Estats Units i va ser, precisament, l'enorme repercussi¨® del seu llibre en aquell pa¨ªs, ja el 2014, la que va disparar la popularitat de Piketty i l'enorme difusi¨® de la seva obra. ¡°Encara estic m¨¦s sorpr¨¨s de l'acolliment que ha tingut el llibre a la Xina o a Corea, realment m'ha impressionat¡±, admet.

Piketty defensa un impost sobre la riquesa per¨° rebutja el tipus del 75% d'Hollande a les rendes altes

La veritat ¨¦s que s¨®n moltes les veus que denuncien les conseq¨¹¨¨ncies que aquesta creixent disparitat de rendes t¨¦ per al futur de les economies i les societats desenvolupades i emergents. El 2005, l'economista Branco Milanovic, antic economista en cap del Banc Mundial, va publicar un llibre ¡ªMundos?separados¡ª sobre la disparitat global d'ingressos i l'augment de la desigualtat i la seva recopilaci¨® d'assajos del 2011 sobre aquesta q¨¹esti¨® ¡ªLos que tienen y los que no¡ª ¨¦s considerada una de les refer¨¨ncies mundials en la mat¨¨ria. El 2010, el llavors economista de la Universitat de Chicago i actual governador del Banc de la Reserva de l'?ndia, Raghuram Rajan, va alertar en el seu llibre Grietas del sistema que l'enorme endeutament de les llars havia estat propiciat, precisament, per les autoritats amb l'objectiu de reduir aparentment les disparitats de renda a la poblaci¨®. Aquest endeutament, al final, ha afeblit les possibilitats de les fam¨ªlies en la recuperaci¨®. La llista d'autors i de treballs ¨¦s llarga i la preocupaci¨® sobre el fenomen ¨¦s tan pal¨¨s que fins i tot els distingits participants del F¨°rum Econ¨°mic Mundial a Davos (Su?ssa) el van designar, el gener del 2014, el repte m¨¦s gran de l'economia global en els propers anys.

La gran aportaci¨® de Piketty a la hist¨°ria econ¨°mica ¨¦s l'exhaustiu treball dut a terme per recaptar les dades sobre les quals basa les seves tesis. L'economista franc¨¨s ha utilitzat la informaci¨® tribut¨¤ria facilitada pels mateixos individus i no les enquestes sobre els ingressos de les llars, un dels m¨¨todes m¨¦s utilitzats per analitzar la desigualtat. Aquest biaix, que no ¨¦s nou, s¨ª que resulta especialment ¨²til per analitzar la distribuci¨® entre les rendes m¨¦s altes i permet al p¨²blic en general comparar l'evoluci¨® dels seus ingressos amb els dels m¨¦s rics. El seu exhaustiu treball de recol¡¤lecci¨® est¨¤ disponible a trav¨¦s de la p¨¤gina web de l'Escola de Negocis de Par¨ªs ¡ªWorld Top Incomes Database¡ª amb dades de m¨¦s de 27 pa?sos, per¨° no totes tenen la mateixa fiabilitat.

¡°Si alguna cosa bona t¨¦ la publicitat que est¨¤ rebent el llibre ¨¦s que aix¨° ens est¨¤ propiciat un acc¨¦s m¨¦s f¨¤cil a les dades de molts pa?sos emergents i m¨¦s transpar¨¨ncia en les dades disponibles per als ciutadans en general, cosa que es converteix en un instrument per lluitar contra la corrupci¨®. La Xina ¨¦s la que va m¨¦s endarrerida en aquest sentit¡±, apunta. Pa?sos com el Brasil, M¨¨xic, Turquia o Corea comencen a facilitar a Piketty i al seu equip les dades tribut¨¤ries. Aix¨° permetr¨¤ ajustar les seves tesis amb m¨¦s precisi¨® perqu¨¨ l'explosi¨® de les classes mitjanes en les grans economies emergents els ¨²ltims anys t¨¦ molt m¨¦s a veure amb el fort creixement viscut per aquests pa?sos que amb els rendiments del capital previs a la seva irrupci¨® en l'economia global. ¡°Aquest fort creixement ha estat un dels aspectes m¨¦s positius de la globalitzaci¨® i ¨¦s una de les grans forces que han perm¨¨s reduir la desigualtat a escala mundial¡±, reconeix entusiasta.

¡°No semblava possible posar fi al secret bancari su¨ªs i es va acabar. Les coses sempre es poden canviar¡±

M¨¢s dades potser tamb¨¦ el porten a ajustar m¨¦s les receptes per combatre els perjudicis de la disparitat de rendes. Piketty s'ha declarat favorable a establir un impost sobre la riquesa per¨° es mostra absolutament contrari i cr¨ªtic amb el tipus del 75% sobre les rendes m¨¦s altes que va engegar el president franc¨¨s Fran?ois Hollande i al qual acaba de donar carpetada el govern presidit per Manuel Valls. ¡°Una cosa s¨®n els ingressos i una altra el patrimoni, la riquesa. B¨¤sicament estic en contra de la proposta d'Hollande perqu¨¨ es tractava d'un gest de cara a la galeria i sense cap voluntat de canviar el model. La recaptaci¨® d'aquest impost era anecd¨®ctica. Hollande hauria de comen?ar per simplificar el sistema tributari franc¨¨s¡±, assenyala.

El tamb¨¦ professor de la Paris School of Economics ¨¦s especialment cr¨ªtic amb el maneig de la crisi a Europa, des de les pol¨ªtiques d'austeritat aplicades a la modificaci¨® dels Tratatcs europeus aprovada el 2012 i la compet¨¨ncia fiscal entre els pa?sos de l'eurozona que ha revelat l'esc¨¤ndol dels Luxleaks. ¡°Si tothom fa el que ha fet Luxemburg i elimina gaireb¨¦ del tot la tributaci¨® de les grans empreses, tot Europa es convertir¨¤ en un parad¨ªs fiscal¡±, subratlla. ¡°Crec que caldria avan?ar cap a m¨¦s cooperaci¨® tribut¨¤ria, com a primer pas, comen?ant per l'harmonitzaci¨® de la fiscalitat empresarial¡±, defensa. Encara m¨¦s. ¡°Les pol¨ªtiques d'austeritat, l'obstinaci¨® a reduir el d¨¨ficit a tota velocitat, l'augment de la desocupaci¨® i l'abs¨¨ncia d'inflaci¨® fan molt m¨¦s dif¨ªcil la sortida de la crisi¡±, remata.

Malgrat el que l'experi¨¨ncia europea demostra, Piketty es mostra optimista davant la possibilitat de m¨¦s coordinaci¨® fiscal a la regi¨® i creu que amb els incentius o les sancions apropiades els canvis s¨®n possibles. ¡°Tampoc semblava possible posar fi al secret bancari su¨ªs i actualment aix¨° ¨¦s una realitat. Els Estats Units van imposar sancions als bancs su?ssos que havien contribu?t a ocultar informaci¨® tribut¨¤ria dels seus ciutadans i el secret bancari es va acabar¡±, recorda. ¡°Les coses sempre es poden canviar¡±.