¡°Hi haur¨¤ controls a les fronteres encara que calgui modificar Schengen¡±

Arriba a la seu d'Interior des del Consell de Ministres celebrat a la Moncloa. ?s divendres. Nom¨¦s 48 hores abans, havia decidit elevar el nivell d'alerta i activar un pla urgent en prevenci¨® d'atemptats gihadistes. Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz (Valladolid, 1950) t¨¦ ja preparades les maletes per viatjar cap a Par¨ªs, on avui, diumenge, es reunir¨¤ amb els m¨¤xims responsables d'Interior dels pa?sos europeus m¨¦s afectats pel terrorisme, aix¨ª com dels Estats Units, el coordinador antiterrorista de la Uni¨® Europea i el comissari europeu d'Afers Interiors. D'aquesta cimera en sortir¨¤ previsiblement una decisi¨® a la qual ell d¨®na suport: l'establiment de controls fronterers, malgrat que aix¨° ¡°podria incloure la modificaci¨® de les regles de codis de fronteres Schengen¡±. I tamb¨¦ anuncia que els reunits impulsaran la creaci¨® del PNR, un macrofitxer de viatgers d'avi¨®, una q¨¹esti¨® ¡°en qu¨¨ Espanya va ser pionera a l'hora d'implementar-la¡±.

Pregunta. Per qu¨¨ va decidir elevar el nivell d'alerta el mateix dia de la matan?a de la revista sat¨ªrica Charlie Hebdo?a Par¨ªs?

Respuesta. Ha estat conseq¨¹¨¨ncia d'una recomanaci¨® dels experts policials i del CNI, que ens van dir que era convenient elevar el nivell d'alerta, encara que fos transit¨°riament. El que hauria estat dif¨ªcil seria haver de justificar que els pol¨ªtics no assum¨ªem aquesta proposta. I jo hi estic, a m¨¦s, plenament d'acord.

P. Per¨° quins indicadors preocupants han fet elevar el nivell d'alerta?

R. Un de molt important ha estat evitar el factor d'emulaci¨®. El mateix dia de l'atemptat de Par¨ªs, ja hi va haver amenaces de bomba a EL PA?S i altres mitjans de comunicaci¨® [hores despr¨¦s va ser detingut per aix¨° un home amb alteracions psiqui¨¤triques]. No podem descartar la possibilitat que un combatent retornat o una persona que s'ha radicalitzat vulgui convertir-se en un llop solitari, en un terrorista.

¡°El CNI i els experts policials van recomanar pujar l'alerta¡±

P. I quin altres elements han aconsellat refor?ar la seguretat a Espanya?

R. Espanya t¨¦ molts menys despla?ats al conflicte de S¨ªria i l'Iraq que altres pa?sos. I tamb¨¦ t¨¦ molt¨ªssims menys retornats que altres pa?sos. Per¨° tamb¨¦ estem comprovant que no tots els que n'han tornat ho fan al pa¨ªs de qu¨¨ s¨®n nacionals o del qual van marxar en el seu moment. I la mobilitat que hi ha a la UE facilita que puguin despla?ar-se a qualsevol altre Estat i al nostre pa¨ªs. I, finalment, el nivell de difusi¨® de missatges a trav¨¦s de la xarxa va in crescendo i els experts, m¨¦s tard o m¨¦s d'hora, ens havien proposat elevar el nivell d'alerta. Aquestes s¨®n les raons perqu¨¨ h¨¤gim elevat el nivell de risc, si m¨¦s no transit¨°riament.

¡°Espanya t¨¦ menys despla?ats a S¨ªria i l'Iraq que altres pa?sos¡±

R. No hi ha motius per a una alarma especial i molt menys perqu¨¨ s'estengui el p¨¤nic.

P. De qu¨¨ parlaran o quines mesures adoptaran els ministres que es trobin aquest diumenge a Par¨ªs?

R.?Som davant l'etern debat entre llibertat i seguretat. Fins ara ten¨ªem un determinat equilibri entre llibertat i seguretat. Ara hi ha un increment de l'amena?a pel terrorisme gihadista i cal aconseguir un nou equilibri. Aquest ¨¦s el debat.

P. Aix¨° vol dir que la llibertat anir¨¤ detriment de la seguretat?

R. B¨¦, si est¨¤ en risc fins al dret fonamental, que ¨¦s el dret a la pr¨°pia vida... Aix¨° fa que hi hagi una tensi¨® entre les llibertats i la seguretat. La seguretat no ¨¦s un dret fonamental, sin¨® un b¨¦ jur¨ªdic que est¨¤ al servei dels drets fonamentals i de les llibertats dels ciutadans.

P. El seu ministeri est¨¤ ja implantant el Passenger Name Record (PNR), un macrofitxer en qu¨¨ es guardaran les dades dels viatgers d'avi¨®. ?s una mesura a la qual s'oposen els socialistes i altres grups del Parlament Europeu.

P. Les dades que s'inclourn en aquest fitxer poden afectar la privadesa de les persones. El que cal mirar de fer ¨¦s que t¨¨cnicament siguem capa?os ¡ªi crec que serem capa?os¡ª que aquestes dades no vulnerin el dret a la privadesa de les persones. Per¨° no podem ser aliens als despla?ats a zones de conflicte o els que n'han tornat. Hem de donar una resposta des de l'Estat enfront d'aquesta amena?a.

¡°Cal penalitzar el consum usual d'informaci¨® terrorista¡±

P. Quines altres mesures creu que adoptar¨¤ la cimera de Par¨ªs?

R. Nosaltres donarem suport al fet?que s'estableixin controls fronterers i ¨¦s possible que com a conseq¨¹¨¨ncia d'aix¨° calgui modificar a efectes instrumentals el Tractat de Schengen.

¡°La nostra voluntat ¨¦s arribar al m¨¤xim nivell d'acord amb el PSOE¡±

P. No compromet aix¨° el dret a la lliure circulaci¨® de persones consagrada al Tractat de Schengen, subscrit el 1985? Cal recordar que aquest tractat va eliminar les fronteres interiors de 26 pa?sos de la UE.

R. Jo crec que la llibertat de circulaci¨® com a tal no quedaria eliminada en absolut. I, a m¨¦s, la llibertat de circulaci¨® ja forma part del patrimoni comunitari. Una altra cosa ¨¦s que s'estableixin determinats controls que no van en detriment del principi de lliure circulaci¨®, sin¨® que el que pretenen ¨¦s que aquelles persones sobre les quals hi ha un risc fundat o una sospita fundada que puguin ser terroristes o susceptibles de ser terroristes no han d'utilitzar aquesta llibertat de moviments en detriment de la nostra llibertat i de la nostra seguretat.

P. Per¨° ¨¦s probable que l'Europa sense fronteres que hav¨ªem constru?t pugui quedar minvada i afeblida a causa d'aquests controls. Com ho veu?

R. B¨¦, haurem d'intentar entre tots que no sigui aix¨ª. I jo m'atreveixo a dir que la voluntat ¨¦s que no sigui aix¨ª. Es tracta que actuem nom¨¦s sobre aquelles persones sobre les quals existeixi una sospita amb fonament i que s¨®n un risc per a la poblaci¨®. No es tracta de fer uns controls indiscriminats i gen¨¨rics. Seria molt dif¨ªcil de justificar, i pol¨ªticament tindria un cost molt elevat, que aquesta UE de llibertat, de just¨ªcia, sigui posada en q¨¹esti¨® per l'amena?a terrorista. Aix¨ª que hem de ser capa?os de donar una resposta efica? jur¨ªdicament, per¨° sense que desnaturalitzi el que ¨¦s la Uni¨® Europea. I aqu¨ª est¨¤ el repte pol¨ªtic.

P. Aquesta amena?a gihadista s'incrementar¨¤?

R. Doncs tot fa pensar que s¨ª, que no disminuir¨¤. Hem de pensar que en aquests moments s'estima que hi ha 3.000 despla?ats des d'Europa per combatre a zones de conflicte, fonamentalment a S¨ªria i a l'Iraq. I aproximadament un 20% d'ells ha tornat. ?s a dir que estem parlant de centenars. Dit d'una altra manera: centenars de persones com les que hem vist en aquest dram¨¤tic v¨ªdeo en qu¨¨ es veu com actuen els terroristes de l'atemptat de Par¨ªs. Centenares de persones d'aquest tipus que es poden moure lliurement per Europa. I aix¨° sense parlar dels centenars d'individus que estan en proc¨¦s de radicalitzaci¨® o d'autoradicalitzaci¨® gihadista.

¡°No hi ha motius per una alarma especial ni perqu¨¨ s'estengui el p¨¤nic¡±?

P. Espanya est¨¤ preparada per fer front a aquesta amena?a?

R. Espanya va fer front a una amena?a terrorista implacable com ETA. Despr¨¦s vam patir l'atemptat m¨¦s important d'Europa, el de l'11-M, on van morir 192 persones i hi va haver m¨¦s d'1.500 ferits. B¨¦, amb les difer¨¨ncies que hi ha entre el terrorisme convencional d'ETA i GRAPO, tota aquesta experi¨¨ncia s'ha traslladat a la lluita contra el terrorisme gihadista. Espanya est¨¤ reconeguda a escala internacional com un pa¨ªs especialment preparat per a la lluita contra el terrorisme. ?s evident que estem preparats. La seguretat absoluta i el risc zero no existeix. Per¨° des de l'11 de mar? de 2004 no s'ha produ?t cap altre atemptat i se n'han evitat molts. Estem lliures que pugui produir-se un atemptat? Evidentment, no. Ning¨² n'est¨¤ exempt.

P. Fan falta m¨¦s lleis per combatre efica?ment aquesta amena?a?

¡°Les dades d'aquest fitxer poden afectar la privadesa¡±

R. Doncs, sincerament, s¨ª. El passat 24 de setembre el Consell de Seguretat de Nacions Unides va fer una crida a la comunitat internacional per demanar-li que adapt¨¦s els seus ordenament jur¨ªdics per fer front a aquesta amena?a. En particular, per fer front als despla?ats i als retornats. I, a m¨¦s, perqu¨¨ adapt¨¦ssim el nostre ordenament per fer front al fenomen de les xarxes socials, en qu¨¨ es difonen la doctrina terrorista, s'incita a l'odi i es facilita la captaci¨®, reclutament i finan?ament d'aquest tipus d'organitzacions. Ja gaireb¨¦ tots els pa?sos estan en aquest proc¨¦s. La mateixa Fran?a va aprovar una llei el 13 de novembre. Tenim necessitat de posar al dia els nostres codis per donar la resposta adequada des de l'Estat democr¨¤tic i de dret.

P. En quina direcci¨® aniran aquestes reformes legislatives?

R. Amb el Codi Penal vigent, Espanya ha tingut els instruments jur¨ªdics suficients per derrotar policialment ETA i el GRAPO. Ara hem de dotar a la nostra legislaci¨® d'instruments que facin possible fer front a la nova amena?a gihadista. ?s un tipus de terrorisme que no t¨¦ una organitzaci¨® jerarquitzada i que t¨¦ a m¨¦s la xarxa com el seu instrument fonamental de captaci¨®, reclutament, log¨ªstica i finan?ament per a les seves activitats delitives. Ara hem de ser capa?os d'incorporar al nostre ordenament algunes denominacions que tenen a veure amb aquesta nova amena?a terrorista. Per exemple, cal penalitzar el consum habitual d'informaci¨® terrorista a trav¨¦s d'Internet. De la mateixa manera que cal establir mesures per impedir la sortida dels qui pretenen anar a zones de conflictes o la tornada de qui en ve. En aquesta l¨ªnia van la s¨¨rie d'esmenes que el Grup Popular ha presentat al Congr¨¦s.

P. Creu que el Govern tindr¨¤ el suport del PSOE i altres partits per tirar-les endavant?

R. El suport del PSOE seria molt bo, molt necessari i molt convenient, sense excloure ning¨². Estem parlant de mesures per la lluita contra el terrorisme en el context d'una s¨¨rie de reformes que tots els pa?sos estem elaborant en la mateixa direcci¨®. El PP t¨¦ suficients suports per tirar endavant aquestes iniciatives. Per¨° la nostra voluntat ¨¦s arribar al m¨¤xim nivell d'acord amb el PSOE.

P. Una d'aquestes iniciatives consisteix en la possibilitat que la policia punxi tel¨¨fons sense autoritzaci¨® judicial. No obstant aix¨°, ja hi ha un esborrany d'informe del Poder Judicial que est¨¤ en contra d'aquesta possibilitat.

R. Aix¨° est¨¤ previst en l'avantprojecte de llei d'Enjudiciament?criminal, pendent d'informes. Dir¨¦ que la que est¨¤ vigent de l'any 1988 ja inclou aquesta possibilitat per raons d'urg¨¨ncia i davant fets terroristes. I no s'ha utilitzat mai. No tenim cap inter¨¨s a plantejar cap iniciativa que tingui el m¨ªnim dubte d'un adequat i ple encaix constitucional. Per tant, puc assegurar que nosaltres renunciarem a aquesta possibilitat si hi ha alguna m¨¤cula o algun dubte sobre el seu encaix constitucional.

P. Si ja existeix la possibilitat de punxar tel¨¨fons sense autoritzaci¨® judicial, per qu¨¨ promou ara aprofundir en aquesta q¨¹esti¨®?

R. L'any 1988 no hi havia tel¨¨fons intel¡¤ligents ni xarxes socials. Avui hi ha noves tecnologies que permeten la geolocalitzaci¨® d'un tel¨¨fon m¨°bil en el cas d'un segrest. Per¨° del que estem parlant ¨¦s de la possibilitat d'interceptar les comunicacions en casos en qu¨¨ el temps ¨¦s molt esc¨¤s. S'utilitzaria nom¨¦s en sup¨°sits extrems i l¨ªmits.