La Fura dels Baus fusiona ¨°pera, cabaret i teatre experimental

La idea venia de lluny. Des que La Fura dels Baus va adquirir el vaixell noruec Naum¨®n, diversos dels seus promotors estaven obsessionats a muntar al celler un espectacle lieder¨ªstic?amb el cant de les sirenes com a motiu conductor. En principi es va pensar en un despla?ament pel Rin partint de Col¨°nia. All¨ª, Carlus Padrissa ¨¦s un ¨ªdol des que va posar en escena Sonntag, de Stockhausen , i Parsifal, de Wagner . De fet, l'?pera de Col¨°nia participa en aquesta nova aventura est¨¨tica com a coproductora i portar¨¤ l'obra a la ciutat a partir del 16 de maig, en una versi¨® que imagino que ser¨¤ molt diferent de l'estrenada el dissabte, m¨¦s que res per q¨¹estions d'espai. A Lucerna s'ha donat el primer pas d'aquesta work in?progress en la secci¨® aeron¨¤utica de l'imponent Museu de Transports. El llac dels Quatre Cantons no ¨¦s aconsellable en el dur hivern, sobretot pel perill que es geli. Les representacions s¨®n fins al 22 de febrer.

El Teatre de Lucerna celebra 175 anys d'exist¨¨ncia i s'ha fet amb el privilegi d'aquesta estrena. Per Padrissa, hi havia un motiu afectiu addicional. La seva tieta Montserrat va emigrar a Lucerna en ple franquisme i enviava a la fam¨ªlia diners, roba i xocolata blanca des d'all¨ª. Padrissa ha explicat en alguna ocasi¨® que Lucerna era per ell com el parad¨ªs somiat i que en va aprendre el nom abans que el de Barcelona. A Cantos de sirena ha fos fins a l'inimaginable els conceptes d'¨°pera de c¨¤mera; proximitat amb el p¨²blic a l'estil furer; cabaret l¨ªric; alta tecnologia amb la incorporaci¨® d'instruments electroac¨²stics robotitzats que conviuen amb els instruments convencionals; ballet; cantants en posicions i actituds d'extrema dificultat, i fins i tot una simfonia de sabors duta a terme pel gran cuiner su¨ªs Stefan Wiesner, el bruixot del restaurant amb estrelles Michelin Gasthof R?ssli a Escholzmatt, amb la col¡¤laboraci¨® sorprenent d'una combinaci¨® de blat de moro i xocolata del mateix Ferran Adri¨¤.

L'espectacle gaudeix de moments curulls d'imaginaci¨®

Que qu¨¨ us estic explicant? Doncs en certa manera una variant segle XXI de la famosa gesamtkunstwerk, obra d'art total que esmentava Wagner. Imagineu-vos. La Villa Tribschen, on es va instal¡¤lar el compositor alemany en una de les seves ¨¨poques m¨¦s felices i creatives, est¨¤ justament enfront del Museu de Transports. I a Wagner sona un fragment de la Sinfonia Faust, de Liszt, amb el qual finalitza l'espectacle. I Wagner es diu un dels personatges de la trama en sis escenes i un ep¨ªleg sobre Faust/Fausta que ha escrit Marc Rosich per mantenir un car¨¤cter d'¨°pera convencional.

Anem a pams. Es combina m¨²sica de nova creaci¨® de Howard Arman ¡ªque a m¨¦s a m¨¦s dirigeix la Orquestra Sinf¨°nica de Lucerna i tamb¨¦ hi ha una m¨¤ robotitzada per als sofisticats instruments electroac¨²stics creats per Roland Olbeter¡ª amb hits l¨ªrics de Haendel, Purcell, Monteverdi, Vivaldi, Broschi, Offenbach, Dvorak, Delibes o Saint Saens. En el fragment de Semele, posem per cas, la soprano d¨®na voltes de 360 graus en una estructura met¨¤l¡¤lica mentre desplega els endimoniats colors vocals. A Rusalka, la cantant est¨¤ en una galleda plena d'aigua. Les tres protagonistes vocals ¡ªl'alemanya Marie Luise Dressen, la brasilera Carla Mafioletti i la ucra?nesa Stella Motina¡ª van estar veritablement heroiques, tant des del punt de vista l¨ªric com teatral. L'espectacle t¨¦ alts i baixos, per¨° gaudeix de moments curulls d'imaginaci¨® i originalitat.

Els ballarins del grup de dansa del teatre de Lucerna duen a terme una gran labor descriptiva i evocadora, catapultats per l'excel¡¤lent vestuari que Chu Uroz ha dissenyat per a l'ocasi¨®, i es mouen entre el p¨²blic per convidar a la degustaci¨® de gerds, anells de poma, flor de sal i altres suggeriments que han preparat els cuiners. De fet, l'espectador t¨¦ a la seva localitat ¡ªbutaques d'avi¨® amb cintur¨® de seguretat incl¨°s¡ª un sobre en el qual est¨¤ escrit el men¨², lligat al que s'est¨¤ explicant a escena, i en l'interior de la qual hi ha unes herbes per al moment en el qual Faust comen?a la seva nova i delirant vida dedicada al plaer. El p¨²blic de Lucerna va reaccionar amb entusiasme davant d'una proposta est¨¨tica tan absolutament fora del com¨².