Aprovar¨ªeu el test d¡¯¡®espanyolitat¡¯?

Feia 11 anys, sis mesos i 13 dies que treballava a Espanya quan Mohamed (nom fals), es va presentar al registre civil per sotmetre's a una prova d'integraci¨® per obtenir la nacionalitat espanyola. Aquest marroqu¨ª va saber respondre a preguntes que molts espanyols no encertarien, com el nom del llavors president navarr¨¨s, Miguel Sanz, per¨° va en va fallar d'altres, com: ¡°Quin personatge televisiu va tenir una relaci¨® amb un conegut torero¡± o ¡°quin torero ¨¦s conegut per la seva mort tr¨¤gica¡±, cosa que, segons el jutge que preguntava, demostrava poc grau d'integraci¨® en la societat espanyola. Va suspendre. Gaireb¨¦ quatre anys despr¨¦s, l'Audi¨¨ncia Nacional acaba de donar-li la ra¨® i la nacionalitat despr¨¦s d'un llarg proc¨¦s de recursos. El tribunal considera que ¡°dif¨ªcilment es podria justificar¡± per aquests ¡°errors anecd¨°tics¡± la seva ¡°falta d'integraci¨®¡± i que, al contrari, les preguntes que s¨ª va respondre correctament s¨®n ¡°clarament indicadores d'una implicaci¨® en la realitat del pa¨ªs en qu¨¨ viu¡±.

Mohamed ha guanyat la batalla ¨Cl'Audi¨¨ncia Nacional fins i tot va imposar el pagament dels costos del proc¨¦s a l'Administraci¨®¨C, per¨° t¨¦ por que alguna cosa pugui tor?ar-se encara, explica el seu advocat, Antonio S¨¢nchez de Boado. El seu cas no ¨¦s anecd¨°tic. El Govern espanyol tramita milers d'expedients a l'any ¨Centre l'1 d'octubre del 2012 i el 8 de gener del 2015, despr¨¦s d'un pla per agilitar els m¨¦s endarrerits, en va concedir 437.050 i en va denegar 21.075¨C. Per¨° al contrari que altres pa?sos, com els EUA, a Espanya no hi ha un examen est¨¤ndard ni cap manual de preguntes per avaluar el grau d'integraci¨® dels immigrants que aspiren a la nacionalitat, cosa que ha provocat, segons reconeix el Ministeri de Just¨ªcia, el Consell General del Poder Judicial i la Fiscalia General de l'Estat, un ¡°elevat grau de conflictivitat¡± i ¡°discrecionalitat administrativa¡±. ?s a dir, que uns jutges preguntin pel nombre de comunitats aut¨°nomes, i d'altres, per personatges de les revistes del cor o escriptors del Segle d'Or.

Antonio Mbengani, nascut al Congo, tamb¨¦ va suspendre la prova d'integraci¨® el 2010. Quan va sol¡¤licitar la nacionalitat feia 20 anys que residia i treballava a Madrid ¨Cel Codi Civil n'exigeix 10, excepte per als refugiats (5) i els llatinoamericans, andorrans, filipins, portuguesos, sefardites o naturals de Guinea Equatorial (2)¨C. La seva dona ¨¦s espanyola i els seus quatre fills, tamb¨¦. ¡°El jutge em va preguntar quin esdeveniment important hi havia hagut a Espanya el 1934 i noms d'escriptors espanyols del segle XVI. I em va suspendre¡±, recorda. A m¨¦s de l'extracte de la seva vida laboral a Espanya, com la resta d'immigrants que aspiren a la nacionalitat, Mbengani havia aportat al seu expedient una vistosa prova de la seva integraci¨®: una fotografia amb el llavors president del Govern espanyol, Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero. ¡°Ens la vam fer el 2007 quan vaig ser un dels seleccionats per al programa Tengo una pregunta para usted. Per¨° com que no sabia qu¨¨ havia passat a Espanya fa 80 anys el jutge va considerar que no estava integrat¡±.

Mbengani va aportar una foto amb Zapatero, per¨° no va saber citar escriptors del XVI i va suspendre

Mbengani va rec¨®rrer en contra del suspens i tamb¨¦ a ell li han donat la ra¨®. El jutge que el va examinar ¨¦s l'encarregat del registre a Getafe, Jos¨¦ Mar¨ªa Celem¨ªn, una llegenda entre els immigrants. ¡°A mi tamb¨¦ em va preguntar per escriptors espanyols del XVI i nom¨¦s se me'n va acudir un, Lope de Vega¡±, recorda Carlos El¨ªas, peru¨¤. ¡°Em va tractar fatal. No em mirava a la cara. Va ser molt desagradable, semblava que el molest¨¦s que estigu¨¦s all¨ª. L'entrevista va durar dos minuts. En sortir vaig dir a una treballadora del registre el que m'havia passat i em va dir que no em preocup¨¦s, que aquestes preguntes no les sabien ni elles, que hi recorregu¨¦s en contra i que segur que em donarien la ra¨®. Per¨° vaig tornar a casa indignat i despr¨¦s em vaig sentir malament durant un mes. Mai, en els set anys que feia que estava a Espanya, m'havien tractat aix¨ª¡±. A Carlos El¨ªas tamb¨¦ li van concedir la nacionalitat despr¨¦s de rec¨®rrer. Com Vikas, d'origen indi, que es va presentar a l'examen quan feia deu anys que vivia a Espanya. ¡°No m'havia passat pel cap que no me la donessin. Estava casat amb una espanyola, la meva filla havia nascut aqu¨ª, parlava perfectament l'idioma i tenia una bona feina¡±. Piedad, de Guinea Equatorial, va tenir m¨¦s sort. ¡°A mi no em van fer examen, em van fer una entrevista normal per preguntar-me, entre altres coses, per qu¨¨ volia ser espanyola. Per¨° a la meva mare i a la meva germana s¨ª que els va tocar el jutge Celem¨ªn i els va preguntar per la Constituci¨® del 1812!¡±. El jutge Celem¨ªn ha rebutjat parlar amb aquest diari.

El director general dels Registres i del Notariat, Francisco Javier G¨®mez G¨¢lligo, admet que ¡°¨¦s probable que un espanyol no s¨¤piga respondre a moltes de les preguntes que es fan¡± als immigrants que sol¡¤liciten la nacionalitat, per¨° no li sembla injust: ¡°El que vol ser espanyol ha de demostrar uns coneixements sobre la hist¨°ria del pa¨ªs¡±. Per G¨®mez G¨¢lligo el mecanisme dels recursos ¨Cprimer a la seva oficina i despr¨¦s per la via contenciosoadministrativa¨C estableix prou garanties per corregir qualsevol acte de discrecionalitat.

Al director general dels Registres i del Notariat no li agrada la idea d'un test est¨¤ndard: ¡°Tothom s'aprendria les respostes!¡±. Insisteix que ¡°Espanya ¨¦s un pa¨ªs acollidor¡± i creu que el que ¨¦s prioritari ¨¦s que el sistema ¡°sigui completament telem¨¤tic, que els notaris s'encarreguin del tr¨¤mit i els jutges, nom¨¦s dels recursos¡±, i que els immigrants paguin ¡°una taxa de sosteniment del servei¡±, entorn dels 75 euros, com s'ha fixat per als sefardites. ¡°Als EUA el proc¨¦s els costa 8.000 d¨°lars. A Europa voreja els 700-900 euros. I aqu¨ª, ¨¦s gratu?t. ?s un acudit¡±.

El Govern espanyol, que planeja rebre 120.000 sol¡¤licituds de nacionalitat aquest any, ha anunciat un examen homogeni. Despr¨¦s d'examinar, a petici¨® del Ministeri de Just¨ªcia, el text del projecte de reial decret sobre el reglament per adquirir-la, el poder judicial va posar-hi diversos obstacles. El CGPJ celebra que el text doni un any de termini per resoldre els expedients ¨Cara s¨®n tres de mitjana, segons el seu informe¨C, per¨° lamenta que el Ministeri no determini, tampoc en aquest projecte, ¡°els elements essencials¡± que haurien de tenir aquestes proves d'avaluaci¨® ni detalli "els coneixements d'idioma, institucions, realitat pol¨ªtica, social i fets rellevants per a la cultura espanyola als quals poden referir-se¡±.

El text del Govern espanyol es limita a dir que el ministre de Just¨ªcia queda facultat per regular aquesta prova, ¡°que dissenyar¨¤ i administrar¨¤ l'Institut Cervantes¡±. Al Poder Judicial tamb¨¦ el sorpr¨¨n que sigui aquest organisme, ¡°que t¨¦ com a finalitat la promoci¨® de l'¨²s de l'espanyol a l'exterior¡± el que assumeixi aquestes compet¨¨ncies i recomana, en tot cas, ¡°modificar la seva llei reguladora per incorporar¡± aquestes noves funcions.

Precisament va ser preparant-se per al test per obtenir la nacionalitat canadenca com se li va acudir fa 10 anys a Dennis Kornev, d'origen rus, la idea de muntar un negoci de cursos en l¨ªnia?destinats a preparar estrangers per superar aquestes proves.¡°Era en una sala envoltat de xinesos que no s'assabentaven de res¡±, recorda. Avui, la seva empresa, Net-factor.com, est¨¤ present en una dotzena de pa?sos. ¡°Cada any tenim uns 30.000 usuaris. A Espanya en s¨®n molt pocs, uns 500, i al Quebec en s¨®n prop de 6.000. A Espanya ingresso uns 15.000 per exercici, la majoria per la venda de llibres que recopilen preguntes que han fet els jutges, i al Quebec, 107.000 euros. Per nosaltres ¨¦s molt m¨¦s f¨¤cil quan el pa¨ªs t¨¦ un manual de q¨¹estions que els aspirants a la nacionalitat han de saber, ¨¦s a dir, quan les coses estan clares i podem preparar els clients, com qualsevol altra acad¨¨mia¡±, afirma.

¡°Als EUA hi ha un manual amb 100 preguntes; a Alemanya, un de 300. A Dinamarca poden preguntar-te noms de princeses i de quines han mort. Al Canad¨¤ nom¨¦s pots presentar-te dues vegades. Holanda posa v¨ªdeos i pregunta sobre qu¨¨ faries davant d'una situaci¨® determinada, per exemple, en veure dos homes fent-se un pet¨® al carrer... Per¨° aquestes proves canvien molt¡±, assenyala Kornev, llicenciat en Pol¨ªtiques. ¡°S¨®n una arma populista. Quan arriba un govern de dretes les endureix i quan arriba un d'esquerres, les fa m¨¦s f¨¤cils".