El museu de Figueres compra un Dal¨ª sobre la Guerra Civil

Violetes imperials, un quadre descrit com a ¡°prodigi¨®s i ple de misteri¡± pel director del Teatre Museu Gala Salvador Dal¨ª, Antoni Pitxot, ¨¦s l'¨²ltima adquisici¨® de la Fundaci¨® Dal¨ª. Amb la compra d'aquesta obra del 1938, la Fundaci¨® clausura els actes del 40¨¨ aniversari de la inauguraci¨® del Teatre Museu i alhora incorpora uns fons que s'han anat ampliant des del 1991 amb m¨¦s de 300 peces, la primera d'aquesta ¨¨poca surrealista que mostra la preocupaci¨® de Dal¨ª per la guerra. Enfosqueix la gamma crom¨¤tica de les seves pintures en les quals el protagonista passa a ser un tel¨¨fon, ¡°s¨ªmbol d'incomunicaci¨®¡±.

El geni empordan¨¨s va pintar aquest oli sobre tela de gran format en un moment convuls. Espanya est¨¤ immersa en la Guerra Civil i s'acosta la Segona Guerra Mundial. Per fugir d'aquest conflicte, els Dal¨ª deixen Portlligat i visiten amics entre It¨¤lia, Anglaterra i Fran?a. Completen el seu periple instal¡¤lant-se a casa de Coco Chanel a la Costa Blava. All¨¤, Dal¨ª va batejar aquesta obra ¡°fosca i nost¨¤lgica¡± amb el t¨ªtol d'una pel¡¤l¨ªcula de Henri Russell. Aix¨ª, es pot dir que Violetes imperials es va crear en una s¨¨rie de resid¨¨ncies provisionals que, de manera espor¨¤dica, van ser tamb¨¦ tallers ef¨ªmers de l'artista.

Violetes imperials contrasta amb la lluminositat de les creacions anteriors inspirades en el Mediterrani. Hi predomina un cromatisme l¨²gubre poc freq¨¹ent. ?s una pintura en tons s¨¨pia i blau Pr¨²ssia, poc esperan?adora i de dif¨ªcil interpretaci¨®. ¡°No ¨¦s una pintura senzillament enfosquida, detalla Pitxot. "Dal¨ª aconsegueix aquest to fosc a for?a d'acumulaci¨® de capes que se sedimenten d'una pintura molt dilu?da, gaireb¨¦ sense pigment, amb els mitjans que ell feia servir, barreja d'oli amb resina d'ambre que es feia portar d'Holanda¡±, afegeix. Tamb¨¦ ¨¦s poc freq¨¹ent, encara que usual en l'¨¨poca, la incorporaci¨® a la seva firma del nom de Gala.

Al fons de la imatge apareixen unes muntanyes esquematitzades que podrien ser la serra de Verdera. A baix, una barraca de pescadors i l'esquelet d'una barca. A m¨¤ esquerra, un adult de la m¨¤ d'un nen, un detall que segons la directora del Centre d'Estudis Dalinians, Montse Aguer, seria ¡°autobiogr¨¤fic¡±. Tamb¨¦ apareix una ombra negra que recorda la tapa del piano que Dal¨ª reprodueix en moltes de les seves obres, barreja ¡°de paisatge i objecte¡±.

Els protagonistes indiscutibles s¨®n un tel¨¨fon en un plat de cer¨¤mica i tres sardines fregides. ¡°Dal¨ª juga a deconstruir la realitat per sorprendre¡±, assegura Pitxot. Va fer servir en aquella ¨¨poca el tel¨¨fon, ple de malenconia, com a element central del discurs d'aquestes obres que t¨¦ a veure amb l'acord de Munic, un pacte firmat el 1938 amb l'objectiu d'aconseguir una pau que no va arribar. ¡°Dal¨ª parodia aquest modern aparell del moment que no va aportar cap resoluci¨® efectiva¡±, detalla Pitxot. En sis quadres apareix amb la seva funci¨® informativa invalidada, entre els quals El moment sublim o L'enigma de Hitler. Segons els experts, tamb¨¦?¨¦s ¡°una anticipaci¨® del Pop Art¡±.

Les sardines fregides, en primer pla, hi s¨®n presents per un doble motiu: ¡°li agradaven com a nutrici¨® i pl¨¤sticament admirava la seva gran bellesa, tant per la seva riquesa crom¨¤tica com pl¨¤stica¡±, assegura el director del museu.

El primer propietari de Violetes imperials va ser el col¡¤leccionista Edward James, que el 1941 el va donar al MoMA de Nova York. Anys m¨¦s tard va ser subhastat i adquirit per un col¡¤leccionista al qual li ho ha comprat la Fundaci¨®. A partir d'aquest dimarts i fins despr¨¦s de l'estiu es podr¨¤ veure al Teatre Museu Dal¨ª.