Tancant ferides amb Dal¨ª

La vella ferida oberta entre Barcelona i Salvador Dal¨ª (Figueres, 1904-1989) sembla que comen?a a tancar-se. Als 25 anys de la seva defunci¨®, la ciutat segueix sense recon¨¨ixer p¨²blicament el geni surrealista de manera oberta. L'¨²ltima gran exposici¨® sobre l'artista que van veure milions de persones el 2013 a Par¨ªs i a Madrid va passar de llarg de la capital catalana, entre altres coses perqu¨¨ ning¨² va demanar que fes escala a la ciutat. Per¨° el consistori barcelon¨ª est¨¤ decidit a camviar la situaci¨® i, malgrat que les seves iniciatives no arribaran a temps per commemorar els 110 anys del seu naixement ni els 25 de la seva mort, en els propers mesos l'artista comptar¨¤ amb una nova publicaci¨® que analitza la seva relaci¨® amb la ciutat, una exposici¨® sobre l'amistat entre Dal¨ª i Picasso i, per fi, amb un espai p¨²blic que portar¨¤ el seu nom. Alguna cosa que encara no ha passat, malgrat que el 2003 es va aprovar posar el seu nom a una pla?a a la zona de la Sagrera.

El primer en veure la llum ser¨¤ el llibre Dal¨ª i Barcelona, de l'historiador i cr¨ªtic d'art Ricard Mas, que s'editar¨¤ al febrer. Ho publicar¨¤ el consistori i recollir¨¤ la intensa relaci¨® del pintor amb la ciutat. ¡°Aqu¨ª no hem acabat d'entendre l'humor de Dal¨ª¡±, explica Mas, que ultima aquests dies el volum despr¨¦s de recopilar imatges, textos i testimonis dels que el van con¨¨ixer en aquesta ciutat. ¡°Recopila l'ampli material de les estades de Dal¨ª a la ciutat, en actes socials i p¨²blics com el parc G¨¹ell, les atraccions Apolo o l'Hotel Ritz; quan visitava la seva fam¨ªlia, com el seu oncle a la llibreria Verdaguer, o quan venia a exposar a les galeries Dalmau; tamb¨¦ les seves confer¨¨ncies a l'Ateneu, com la del 1930, on va carregar contra tota la burgesia, o la del 1950: Per qu¨¨ vaig ser sacr¨ªleg, per qu¨¨ s¨®c m¨ªstic?; la seva relaci¨® transversal amb Gaud¨ª i la seva obra des dels anys 30, amb hist¨°ries com la que explica que durant la Guerra Civil va voler crear a la Pedrera la Secretaria de Propaganda de la Imaginaci¨®¡±, explica l'autor.

El llibre tamb¨¦ recollir¨¤ els llocs que Dal¨ª va freq¨¹entar durant la postguerra: ¡°On comprava els d¨¤tils per estilitzar els seus bigotis o adquiria les seves espardenyes; les seves visites al zoo per veure al Floquet de Neu, a qui va regalar un enorme past¨ªs i un maniqu¨ª de n¨²via per al seu aniversari; la seva afici¨® pel flamenc i la rumba, que el portava a visitar els tablaos; o on es conserven les seves pintures, les col¡¤leccions privades i les p¨²bliques com la de la Biblioteca de Catalunya, el MNAC, la Fundaci¨® Su?ol o el Palauet Alb¨¦niz¡±. A l'investigador li agradaria que aquest ingent material form¨¦s part d'una exposici¨® que podria organitzar el mateix ajuntament.

L'amistat amb Picasso permetr¨¤ veure en el museu del pintor malagueny 40 obres de cadascun

L'exposici¨® que s¨ª que t¨¦ data ¨¦s Picasso/Dal¨ª. Dal¨ª/Picasso: s'inaugurar¨¤ el 19 de mar? al Museu Picasso de Barcelona, centrada en la f¨¨rtil relaci¨® entre els dos pintors i explicada a partir de 80 obres, olis, dibuixos i escultures, quaranta de cadascun. Una relaci¨® que es va forjar a partir del 1926, despr¨¦s de visitar Dal¨ª a Picasso en el seu estudi de Par¨ªs, on va veure les obres que l'artista preparava per a la seva exposici¨® a la galeria de Paul Rosenberg. Organitzada amb el museu barcelon¨ª, el Museu de Sant Petersburg de Florida i la Fundaci¨® Gala-Salvador Dal¨ª de Figueres, es podr¨¤ veure abans, des del 8 de novembre, al museu dels Estats Units. Les obres provenen de 20 prestadors diferents i l'autor del cat¨¤leg ¨¦s l'historiador i arquitecte Juan Jos¨¦ Lahuerta, cap de col¡¤leccions del MNAC i autor de la nova i famosa ja museografia de l'art del segle XIX i XX d'aquest museu.

L'exposici¨® parteix del llibre publicat el 1973 per A. Reynolds Morse, fundador del museu americ¨¤ dedicat a Dal¨ª, titulat Salvador Dal¨ª, Pablo Picasso -- Pablo Picasso, Salvador Dal¨ª: un estudi preliminar sobre les seves similituds i contrastos, i mostrar¨¤ els punts de coincid¨¨ncia, com el 1929 quan els dos participen en el projecte surrealista i el 1936, quan responen simult¨¤niament als horrors de la Guerra Civil. Tamb¨¦ recollir¨¤ les seves difer¨¨ncies ideol¨°giques, sobretot despr¨¦s que la guerra a la d¨¨cada del 1940, quan Picasso va girar cap a l'esquerra mentre? Dal¨ª es va vincular m¨¦s al r¨¨gim i a la religi¨® cat¨°lica. Algunes de les obres que no faltaran s¨®n el Retrat de Picasso al segle XXI, que va fer Dal¨ª el 1947, on el malagueny apareix com un monstre, o Nimfes en un jard¨ª rom¨¤nic, en el revers de la qual es pot llegir ¡°Visca Picasso¡±, escrit pel geni empordan¨¨s.

La pla?a a la Sagrera ser¨¤ ¡°un espai digne i gran¡±, diu Ciurana

La tercera pota d'aquesta nova relaci¨® amb el pintor que pret¨¦n canviar la ciutat ser¨¤ urban¨ªstica. Xoca comprovar que Dal¨ª no t¨¦ a Barcelona cap carrer, pla?a o parc amb el seu nom, mentre que altres ciutats com Madrid li dediquen un gran espai des del 1986. A Barcelona, el 2003 es va decidir posar el seu nom a un gran espai al costat de la Sagrera, que no s'ha materialitzat pel retard de les obres. Segons Jaume Ciurana, regidor de Cultura de Barcelona, el passat dia 8, a la reuni¨® de la Pon¨¨ncia del Nomencl¨¢tor dels carrers de Barcelona, es va reservar un espai a la nova zona de la Sagrera on es construeix l'estaci¨® de l'AVE. ¡°Es tracta d'un espai gran. Encara ¨¦s aviat per saber com ser¨¤, per¨° s¨ª que ser¨¤ un lloc digne i gran d'aquesta zona. Ser¨¤ un bon reconeixement p¨²blic a la figura de Dal¨ª¡±, explica Ciurana que afegeix: ¡°M'agradaria que hi hagu¨¦s moltes peces de Dal¨ª als museus de Barcelona¡±, una oportunitat que es va perdre durant les negociacions amb el Ministeri de Cultura pel repartiment del llegat del pintor per¨° la Generalitat va decidir que totes les obres cedides anessin a Figueres i a Barcelona. En tot cas, Ciurana assegura que s'estan intensificant les relacions amb el Museu Dal¨ª de Figueres, perqu¨¨ el genial pintor sigui cada vegada m¨¦s present a la ciutat.