L¡¯amena?a del ¡®totalisme¡¯

Aldous Huxley va publicar Brave New World el 1932, pertorbadora profecia d'un m¨®n subjugat per un Estat hipertecnol¨°gic mitjan?ant l'enginyeria gen¨¨tica, una despersonalitzadora instrucci¨® i una droga universal, el soma, capa? de mutar en euf¨°rica estult¨ªcia tota percepci¨® cr¨ªtica de la necessitat, l'escassetat o el dolor. El preclar escriptor va concebre la seva rondalla mentre la utopia socialista es degradava en distopia col¡¤lectivista a la URSS, i el parad¨ªs identitari del nazisme esdevenia un infern. Dotze anys abans que George Orwell escriv¨ªs 1984, ombr¨ªvola al¡¤legoria de tots dos totalitarismes cl¨¤ssics, Huxley va intuir l'adveniment d'una postmodernitat cada vegada m¨¦s global, homogene?tzadora i alienant, en la qual les noves formes de control serien ¡ªs¨®n¡ª molt menys totalit¨¤ries que totalistes.

Trenta anys despr¨¦s, als anys seixanta, Marcuse va descriure la reducci¨® economicista de l'¨¦sser hum¨¤, i la progressiva absorci¨® de totes les seves facetes per un sofisticat sistema de dominaci¨®. Amb els EUA i la seva ind¨²stria cultural capdavantera, el neocapitalisme reempla?ava el vell, aparat¨®s totalitarisme per un totalisme?de nou encuny, hegem¨°nic a fuer de persuasiu i seductor. I va consumar el seu afany en la d¨¨cada dels noranta, quan l'ensorrament del sovietisme li va posar en safata la conquesta de l'economia, la pol¨ªtica, la moral, la ideologia i el medi ambient, no nom¨¦s intramurs d'Occident, sin¨® al planeta sencer.

Pot dir-se que fins llavors, quan es va fer pal¨¨s el tr¨¤nsit de la modernitat a la postmodernitat, amplis sectors de la realitat havien escapat a aquesta absorci¨®. Des de mitjan segle XIX, les arts havien reclamat l'autonomia que de fet anaven perdent, en oposici¨® al realisme epid¨¨rmic que el sistema tecnoindustrial encoratjava. La pol¨ªtica era encara un ¨¤mbit d'aferrissada contesa, en el qual els partits i faccions defensors del statu quo havien de veure-se-les amb el marxisme i els seus contraforts, a m¨¦s de la inquietant subversi¨® anarquista. L'¨¨tica i la moral bevien encara de fonts relativament aut¨°nomes, fossin laiques o sobretot religioses, molt poc abans que la secularitzaci¨® mut¨¦s la fa? i l'entranya dels costums. I la lluita per les idees i les creences ¡ªl'¨¤mbit ideol¨°gic¡ª es nodria del f¨¨rtil hiat entre all¨° existent i all¨° possible, engendrador d'utopies.

Durant la convulsa primera meitat del segle XX, ¨²ltima fase de la Modernitat, el capitalisme anava cam¨ª d'aconseguir l'¡°estadi m¨¦s avan?at de l'alienaci¨®¡±, en dir de Marcuse; de consumar, en ales del culte a la tecnologia i a una economia deshumanitzada, el proc¨¦s de desencantament del m¨®n que Max Weber havia anunciat; i de piconar, a lloms de la globalitzaci¨®, no solament la naturalesa interior dels subjectes, sin¨® l'exterior del planeta sencer.

Fer un pas enrere per contemplar el bosc del m¨®n contemporani permet advertir una difer¨¨ncia transcendent entre ambdues formes de domini

La dissuasi¨® armada continua sent empleada, per descomptat, encara que cada vegada menys en una societat il¡¤lusa que ha convertit en colossal, inadvertida versi¨® postmoderna de la caverna plat¨°nica la formidable diversitat d'imatges, relats i discursos que els mitjans?i el ciberentorn difonen. Encara que pensem que hem bandejat els mites, vivim dins del que abasta m¨¦s. Vivim en una era secular, en la qual la fe religiosa ¨¦s optativa i ¨ªdols flamants substitueixen els vells: el del consumisme i la inassequible felicitat ara i aqu¨ª, gr¨¤cies al d¨¦u mercat; el de la identitat, engany¨®s ant¨ªdot del vertigen que suscita la mundialitzaci¨®; el del desaforat individualisme, embriagat pel culte de tenir; el d'una tecnologia que ha deixat de ser mitj¨¤ per esdevenir un fi en si mateix; el d'un progr¨¦s su?cida en clau acumulativa i economicista, que ha posat en escac la biosfera.

?s just celebrar les virtuts de la civilitzaci¨® occidental, amb la Il¡¤lustraci¨® i la democr¨¤cia al capdavant, i defensar-la de les amenaces totalit¨¤ries, internes i externes. Per¨° tamb¨¦ obrir els ulls als danys que la deriva totalista infligeix, i a la cada vegada m¨¦s fero? resist¨¨ncia que la seva maquillada arrog¨¤ncia desperta.

Albert Chill¨®n ¨¦s professor de la UAB i escriptor