Un parell d¡¯hores m¨¦s amb Castellet

¡°El sentimentalisme c¨°smic que ens embolica ¨¦s un dels xantatges gratu?ts m¨¦s insuportables¡±, sostenia Josep Maria Castellet, el mateix que admetia: ¡°M'he constru?t amb els altres¡±, recordant, sobretot, la generaci¨® dels cinquanta (els Garc¨ªa Hortelano, Barral, Gabriel Ferrater...), per¨° tamb¨¦ els que havien treballat o lluitat o pensat o discutit, o simplement compartit, algun moment amb ell. Uns 150 d'aquests altres van aconseguir ahir al Teatre Romea a Barcelona, gaireb¨¦ un any despr¨¦s de la seva mort, el 9 de gener del 2014, l'exercici espiritista (davant el qual hauria esgrimit la seva dentadura blanca ?sota el nas aguilenc) de convocar-lo?un parell d'hores i provocar la il¡¤lusi¨® que seguia un temps m¨¦s entre ells.

Potser la primera culpa era la d'aquesta fotografia d'un Castellet amb barba, sense bigoti, amb el puny a la barbeta, somrient, com donant la benvinguda als assistents. Hi havia col¡¤legues editors, des de veterans (d'entre els ¡ªai¡ª pocs, Jorge Herralde) fins als que es van formar sota la seva ¨¨gida filiforme (Pilar Beltr¨¢n, Isabel Obiols, Eug¨¨nia Broggi, Josep Lluch...); gestors del m¨¦tier (Xavier Mallafr¨¦, exdirector general del Grup 62; N¨²ria Cabut¨ª, directora general de Penguin Random House...); gent de la cultura (Robert Saladrigas, Xavier Rubert de Vent¨®s, Ventura Pons, Carles Canut i Borja Sitj¨¤, director de la fundaci¨® i del Teatre Romea, respectivament...); llibreters (Llu¨ªs Morral, de Laie), i d'aquesta societat civil sobre la qual tantes vegades va reflexionar (Muriel Casals, presidenta d'?mnium Cultural).

Potser el primer encert va ser escoltar la ironia brit¨¤nica (i el gran estil literari) de Castellet, qui, en la veu de l'actor Joan Carreras, va evocar l'episodi en qu¨¨ Espriu va haver d'absentar-se de la taula despr¨¦s de contemplar, horroritzat, com D¨¢maso Alonso aixafava una mosca a la seva pr¨°pia calba amb un prec¨ªs cop de tovall¨®, episodi que va recollir en un cr¨ªptic vers. Va ser a Gandia, el 1959, i Castellet ja havia donat senyals de ser ¡°un dels intel¡¤lectuals de m¨¦s projecci¨® internacional i cr¨ªtic de refer¨¨ncia d'avantguarda¡±, segons el va retratar l'estudi¨®s Jordi Amat. I aix¨° que li quedaven cinc anys per entrar a Edicions 62 i ¡°crear el cat¨¤leg m¨¦s complet i universal potser del m¨®n¡±, com va plasmar el president del consell d'administraci¨® del grup, Josep Ramoneda, un patrimoni i una her¨¨ncia ¡°cultural, pol¨ªtica i moral que el Grup 62 t¨¦ l'obligaci¨® de conservar ¡±, va deixar anar en un t¨¤cit missatge al Grup Planeta, avui accionista majoritari del segell.

¡°No, Castellet no estava en la resist¨¨ncia cultural catalana dels anys quaranta i cinquanta, la seva oposici¨® la va fer des d'incubadores oficials per¨° la seva aportaci¨® al sistema literari catal¨¤ encara no es valora prou¡±, va reivindicar Amat; com tamb¨¦ va reclamar Michi Strausfeld, amiga alemanya des del 1972, representant de l'editorial Suhrkamp a Espanya, amb el seu universalisme (¡°li semblava indigne que la cultura catalana es tanqu¨¦s en si mateixa¡±) i el seu somni no conf¨¦s de ¡°ser conseller de Cultura de la Generalitat, impossible perqu¨¨ no tenia el tiquet del partit guanyador¡±.

Mentre Castellet s'autoretratava a partir d'entrevistes televisives (¡°L'insomni m'ha fet llegir, molt, massa¡±; ¡°la cultura catalana ser¨¤ pluriforme¡±; ¡°hi ha poc pont, poca curiositat m¨²tua, entre Catalunya i Espanya¡±) o apuntava el seu perfil a partir de les seves lectures preferides (Riba, Gabriel Ferrater i Rodoreda, des de la veu de l'actriu ?ngels Bassas), un que s¨ª que t¨¦ tiquet, el conseller Ferran Mascarell, es va mostrar afectat: el coneixia des del 1976 i d'ell va aprendre, va dir amb paraules de l'editor, ¡°que la cultura vertebra una naci¨® i que ¨¦s m¨¦s important el pacte que el sectarisme partidista¡±. Tenia, va dir, la sensaci¨® que Castellet era all¨¤. Aquest, des de la pantalla, comentava referint-se a amics ja desapareguts: ¡°La p¨¨rdua d'ells tamb¨¦ ho era de mi mateix¡±. La mateixa sensaci¨® que va deixar ahir ell en aquests altres.