Un crim desdibuixat

Els sagnants successos de la setmana passada a Fran?a han generat als mitjans de comunicaci¨® una allau tan gran com variada de reaccions, comentaris i an¨¤lisis. Ben intencionats, la majoria; esbiaixats, alguns; per¨°, en conjunt i segons el meu modest parer, manifestament incomplets o parcials en el seu camp de visi¨®. Provar¨¦ d'explicar-me.

L'assassinat col¡¤lectiu de periodistes i caricaturistes perpetrat el dimecres 7 a la redacci¨® de Charlie Hebdo va donar lloc des d'aquell mateix dia a centenars de glosses sobre la llibertat d'expressi¨® o de premsa atacada, els valors republicans menyspreats o la cultura occidental amena?ada. Tamb¨¦ hi ha hagut lamentables insinuacions sobre el suposat mal ¨²s que els responsables del setmanari sat¨ªric feien d'aquestes llibertats, sobre el seu ¡°humor deliberadament ofensiu¡± i potser massa provocador... Per¨°, en general, s'han imposat amb escreix els homenatges, justos i sincers, a Charb, Wolinski, Cabu, Tignous i els altres.

At¨¨s que en la matan?a de dimecres passat havien caigut tamb¨¦ dos policies, i que l'endem¨¤ va ser abatuda a sang freda una agent municipal en pr¨¤ctiques, aquest segon grup de v¨ªctimes de seguida va ser objecte d'un tractament propi: els vam poder posar cara i nom, vam saber que eren un franc¨¨s musulm¨¤, un de blanc i una de Martinica; colors de pell i religions diferents ¡ªincloent-hi l'islam¡ª, per¨° tots tres sacrificats en la defensa dels drets de tots. Correcci¨® pol¨ªtica al m¨¤xim.

I llavors, el divendres 9, va arribar el tercer acte de la trag¨¨dia: l'assalt d'un terrorista solitari a l'establiment de queviures de la Porte de Vincennes. Des del primer moment, la identitat de l'objectiu i de les v¨ªctimes ¡ªtan clara en les dues fases anteriors de la crisi¡ª va apar¨¨ixer confusa en portades i titulars d'obertura: ¡°un supermercat kosher¡± (adjectiu indesxifrable per a molts ciutadans d'aquest costat del Pirineu), ¡°quatre ostatges morts¡±. Calia llegir la lletra petita per fer-se c¨¤rrec que la botiga Hypercacher en qu¨¨ Amedy Coulibaly va culminar la seva carrera criminal era un comer? jueu. Saber que no l'havia triat a l'atzar, sin¨® ¡°per defensar als musulmans oprimits, especialment a Palestina¡±, verificar que els quatre assassinats eren jueus que compraven en la vig¨ªlia del s¨¤bat,?saber com es deien i qui eren, tot aix¨° va requerir for?a m¨¦s dies. La individualitzaci¨® de les v¨ªctimes ¡ªfonamental per fer generar empatia¡ª ha estat, en aquest cas, ins¨°litament lenta i imprecisa.

Les multitudin¨¤ries manifestacions van tenir com a vector dominant el suport a ¡®Charlie Hebdo¡¯

De qualsevol manera, si la matan?a a?Charlie Hebdo va provocar un reflex instantani de condemna del fanatisme i defensa de la llibertat d'expressi¨®, no hauria la matan?a de l'h¨ªper jueu haver suscitat una abominaci¨® sim¨¨trica de l'antisemitisme sota totes les seves formes? N'hi ha hagut en la pol¨ªtica institucional francesa, per descomptat, per¨° molt menys al carrer, i menys encara en els nostres mitjans de comunicaci¨®.

Si les xarxes socials s¨®n un mirall si m¨¦s no deformat de la realitat, en aquestes el Je suis Charlie, fins i tot el Je suis Ahmed ¡ªen al¡¤lusi¨® al policia musulm¨¤ assassinat el dia 7¡ª, han escombrat el Je suis juif fran?ais. Les multitudin¨¤ries i cat¨¤rtiques manifestacions de diumenge a Par¨ªs i prov¨ªncies van tenir com a vector absolutament dominant el merescut suport a Charlie Hebdo, com si el rebuig de la ves¨¤nia antisemita fos nom¨¦s cosa dels membres de la comunitat jueva... i les autoritats.

En una curiosa inversi¨® de rols, aquests dies la premsa espanyola s'ha referit molt m¨¦s al potencial ascens de la islamof¨°bia que no pas a la realitat evident d'una judeof¨°bia mort¨ªfera. S'ha especulat fins i tot amb el risc d'un maccarthisme?antimusulm¨¤; per¨° almenys jo no he estat capa? de llegir cap an¨¤lisi seriosa sobre en virtut de quines associacions o mecanismes mentals uns jueus practicants que estaven comprant menjar als l¨ªmits de Par¨ªs s¨®n responsables de la situaci¨® pol¨ªtica al Pr¨°xim Orient o del drama palest¨ª. Llevat del fet, esclar, que per a Yohan, Yoav, Philippe, Fran?ois-Michel i tots els seus coreligionaris segueixi sent v¨¤lid aquell vell i amarg acudit de la d¨¨cada del 1930: ¡°Saps que han ordenat empresonar els jueus i els ciclistes? Per¨° per qu¨¨ els ciclistes?¡±.

Mentre esperem que un altre pertorbat sostingui, com ja va fer un a prop¨°sit del caf¨¨ de Sydney ara fa un mes, que en realitat els quatre ostatges els va matar la policia, ja que el tal Coulibaly no tenia intenci¨® de causar danys, permeteu-me que faci una breu i macabra comptabilitat. El mar? del 2012, el gihadista Mohammed Merah va assassinar entre Montalban i Tolosa set persones, quatre de jueves (incloent-hi tres nens). La setmana passada, a Par¨ªs, tres gihadistes van causar 17 morts innocents, quatre i mig de jueus (Georges Wolinski era un mig jueu). Els jueus representen avui el 0,7% de la poblaci¨® francesa.

El dijous 8 de gener, l'escriptor francomarroqu¨ª Tahar ben Jelloun va publicar un article titulat No ¨¦s bon moment per ser musulm¨¤ a Fran?a! I per ser un jueu a Fran?a, li sembla un bon moment, monsieur Ben Jelloun?

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.