Provisionalitat i descobriment

A la pla?a de les Gl¨°ries de Barcelona s¡¯han executat tres intervencions provisionals. Una ¨¦s l¡¯organitzaci¨® de la plantaci¨® provisional de les alzines que formaven el bosquet al centre de la pla?a, desmantellat per les obres; de les tres, aquesta t¨¦, almenys, el sentit de donar un lloc per guardar-hi els arbres i que, mentrestant, sigui de profit (ara, per¨°, encara ¨¦s tancat). Una altra ¨¦s un punt d¡¯informaci¨®, del qual tan sols cal esperar que faci verdaderament aquesta funci¨®, hi hagi alg¨² i estigui obert. No hi ha res m¨¦s decebedor que veure la ¡°i¡± i constatar que no hi ha ning¨². La tercera ¨¦s una p¨¨rgola de perfils d¡¯acer i tendals de lones de colors que aixopluga la sortida del metro.

Les tres intervencions s¨®n fruit de la idea de provisionalitat i emerg¨¨ncia, i tamb¨¦ de certa economia, cosa que s¡¯acaba manifestant en un predomini del muntatge per sobre de la construcci¨® pr¨°piament dita, i de l¡¯evid¨¨ncia de la log¨ªstica que les fa possibles. Manufactures met¨¤l¡¤liques en forma de perfils en fred, tubs, xarxes, malles que exhibeixen acoblament i muntatge. No sols hi podem comptar les unitats, sin¨® que ens podr¨ªem atrevir a desmuntar-les. En totes tres es fa present la idea d¡¯embolicar successives vegades; vull dir que, quan no tenim gaire a oferir, emboliquem amb diferents papers per tal de fer l¡¯objecte m¨¦s important. El vestim, en podr¨ªem dir. Els gabions mig plens del bosquet d¡¯alzines, les malles i xarxes del punt d¡¯informaci¨® i les lones de la p¨¨rgola tenen justament aquest aire en com¨².

El m¨¦s militar ¨¦s el bosquet, i si alguna cosa t¨¦ de bo ¨¦s que est¨¤ organitzat amb l¡¯efic¨¤cia d¡¯un campament provisional; ¨¦s un viver pel qual podem passar. El m¨¦s for?at ¨¦s el punt d¡¯informaci¨®, que recorda, pels materials i una certa gen¨¨tica formal, la g¨¤bia d¡¯ocells del zoo de Londres, i ¨¦s el que pot acusar m¨¦s la seva feblesa si l¡¯Ajuntament no li d¨®na sentit. No hauria pogut ser una parada de tramvies? Podria haver donat informaci¨® i un bon servei. El m¨¦s banal ¨¦s la p¨¨rgola: sola i a?llada, no la salven els colors ni l¡¯aplicaci¨® que fa que amb el m¨°bil es puguin traduir els colors a notes musicals. En veure-la no podem evitar pensar en el viaducte que mai es va voler que serv¨ªs d¡¯aixopluc per als vianants. Si alguna cosa podria haver tingut sentit era acompanyar els que surten del metro fins a les portes del DHUB, que de fet ¨¦s utilitzat com a passatge amb escales mec¨¤niques ¡ªun regal per als vianants i, ¨°bviament, un regal per a l¡¯edifici, que veu aix¨ª augmentar el seu valor ciutad¨¤¡ª. Ni els textos al paviment ni els escrits a les lones de la p¨¨rgola ¡ªla m¨¦s encertada ¨¦s la de ¡°Gl¨°ries, territori inspirador¡±¡ª aconsegueixen justificar-la. El recurs d¡¯assenyalar l¡¯estaci¨® de metro hauria estat b¨¦, per¨° no ¨¦s aix¨ª; de fet, el cartell llumin¨®s amb la M plantat all¨¤ fora ¨¦s l¡¯¨²nica cosa que ¡°diu la veritat¡±, com diria Rafael S¨¢nchez Ferlosio. Tan sols cal veure les mol¨¨sties que s¡¯han pres per actualitzar degudament la boca de l¡¯estaci¨® folrant-la amb una construcci¨® volum¨¨trica pintada de negre per veure el nul esperit col¡¤laborador de la p¨¨rgola en q¨¹esti¨®. Tot plegat, una manca de sentit pr¨¤ctic vestida de sentit pr¨¤ctic.

Les coses han succe?t de manera que les construccions de Gl¨°ries gaireb¨¦ han coincidit amb l¡¯aparici¨® d¡¯un edifici singular a Sarri¨¤-Sant Gervasi, un dip¨°sit d¡¯aig¨¹es subterrani sota una pineda i que l¡¯Institut de Cultura vol usar l¡¯any vinent per a actes diversos sense un programa concret.

?s f¨¤cil d¡¯entendre l¡¯empenta amb qu¨¨ des de Cultura de Barcelona s¡¯han posat a treballar, ja que troballes aix¨ª no s¨®n freq¨¹ents. La construcci¨® t¨¦ tots els ingredients per atreure l¡¯atenci¨®, comen?ant pel fet que s¡¯hagi descobert, m¨¦s que no pas constru?t. ?s de grand¨¤ria suficient, uns 600 metres quadrats, i est¨¤ formada per crugies de pilars i arcs de ma¨® que suporten voltes tamb¨¦ de ma¨®. Impressiona, en l¡¯¨¨poca de l¡¯acer estructural i de les grans llums, veure com els menyspreats arcs segueixen fent la mateixa feina sense escampar-ho als quatre vents; ara, nom¨¦s cal que els fan¨¤tics de posar els edificis en normativa no el facin malb¨¦.

Resulta de cert inter¨¨s pensar en les dues obres alhora, les intervencions de Gl¨°ries i la cisterna. I, des d¡¯aquest punt de vista, ¨¦s exemplar l¡¯exposici¨® que ha comissariat Perejaume al MNAC, en la qual proposa emparellar certes obres. En aquest cas, la p¨¨rgola, amb tants esfor?os per dotar-se d¡¯un sentit i un programa, i l¡¯altre sense cap esfor?. La cisterna ¨¦s una petita demostraci¨® del predomini de la construcci¨® per sobre del programa; ja hi haur¨¤ alg¨² que hi trobi un ¨²s adequat. En canvi, a les Gl¨°ries es pensa en uns usos que amb dificultat justifiquen la construcci¨®. Provisionalitat i descobriment per atzar emparellats.

?