La mem¨°ria de l¡¯¨¦sser

Potser Siempre Alice no pret¨¦n ser m¨¦s del que ¨¦s, que no ¨¦s poc: el terrible retrat d'una dona intel¡¤ligent, culta i de forta personalitat que deixa de ser autosuficient, que deixa de ser ella (o potser no). La pena ¨¦s que al voltant del proc¨¦s de degradaci¨® s'apunten uns quants temes de gran inter¨¨s, i mentre alguns s'exposen amb contund¨¨ncia ¡ªl'obstinaci¨® d'una persona amb molt de car¨¤cter, tancada en ella mateixa i en la seva presumpta fortalesa, per no revelar els seus problemes ni tan sols a la gent m¨¦s propera; l'eterna confian?a en un mateix i en la pr¨°pia lucidesa, fins i tot m¨¦s enll¨¤ de la ra¨®¡ª, altres subtextos es deixen escapar despr¨¦s d'alguns apunts interessants, com ara la naturalesa heredit¨¤ria de la malaltia, que gaireb¨¦ no es desenvolupa en cap dels dos vessants: la por dels fills i el complex de culpa de la mare.

I encara que segurament la seva falta de grans pretensions formals i narratives ¨¦s, al mateix temps, la seva virtut i la seva barrera, Glatzer i Westmoreland acompanyen el seu relat d'algun detall subtil, senzill i l¨²cid de posada en escena, com aquest primer examen m¨¨dic que va revelant els seus oblits incipients, amb el pla fix a la cara d'ella, sense contraplans del metge, que se sent per¨° no es veu. Una del¨ªcia tr¨¤gica per a l'espectador i un regal per a la int¨¨rpret.