Un joc d¡¯extrems

Sense jugar-s'hi res m¨¦s que l'honor i amb l'¨²nic objectiu d'afinar la posada a punt, ja que l'eliminat¨°ria es va resoldre al Camp Nou (5-0), el Bar?a es va plantar a Elx amb un equip carregat de suplents i esquitxat per jugadors del filial que, tot i que no toquen cap pilota a Segona, reclamen el seu lloc en l'elit. I, estranyament, tots van tenir m¨¦s ritme que els futbolistes de l'Elx, an¨¨mics i destensats des de l'inici. Ter Stegen va jugar a l'estil Neuer, m¨¦s de lliure que de porter; Montoya es va menjar a queixalades la banda; Gumbau no va evidenciar que la temporada anterior jugava a Primera Preferent (Girona B); Rafinha va expressar que encaixa ?la perfecci¨® en les anades i tornades de Luis Enrique, i Adama, un remol¨ª dif¨ªcil de parar, va esquivar tots els rivals que se li posaven al davant; alegria per a la vista perqu¨¨ sempre t¨¦ la finta a punt i el regateig a la butxaca, fins al punt que l'afici¨® el va acomiadar amb aplaudiments.

L'Elx no va confiar en la remuntada ?¡ªen cap moment va tenir pressa per treure els serveis de banda, a posar en joc la pilota¡ª, motiu pel qual l'enfrontament no va tenir gasolina, nom¨¦s sacsejat per les bandes blaugrana. Resulta que Luis Enrique va canviar fa un temps la seva idea original de futbol; si b¨¦ al principi obligava els extrems a lligar-se al centre, ara juguen enganxats a la l¨ªnia de cal? i nom¨¦s deixen el passad¨ªs lliure quan els laterals actuen de carrilers. Pedro, que es resisteix a la seva condici¨® de segona opci¨®, tot i que la titularitat de Neymar, Luis Su¨¢rez i Messi sigui innegociable, i tamb¨¦ Adama, futbolista que t¨¦ coets per peus, en van ser exemples. L'atacant del filial va voler la pilota i el protagonisme, conven?ut que sempre guanyaria en l'esprint. I aix¨ª va ser, per¨°, per mala sort seva, se li va tor?ar la bota a l'hora del xut i del centre, potser perqu¨¨ Munir no va estava al seu lloc, descol¡¤locat des que va perdre la butaca en el primer equip. Es va cobrar, no obstant aix¨°, un penal que no ho era i que va convertir en gol el mateix Pedro.

El conjunt local no va confiar en la remuntada i l'enfrontament no va tenir gasolina

Abans, en qualsevol cas, el Bar?a ja havia desxifrat el partit. La pressi¨® de l'Elx no va ser ni de bon tros asfixiant, sobretot perqu¨¨ no era estrany que diversos jugadors es despengessin a dalt. Oli en un llum per al Bar?a, que va aprofitar la conjuntura per fer contres amb espais, que van espr¨¦mer els mitjos Sergi Roberto i Rafinha, palanques esvalotadores en els ¨²ltims metres. Aix¨ª, Rafinha va connectar amb Adama, que, en una de les seves arrencades, va anar a parar de morros a terra per una puntada de peu d'Albacar. La falta, des d'uns 25 metres, la va executar de meravella Mathieu, que va obrir el marcador. I en aquesta des¨ªdia defensiva de l'Elx tamb¨¦ va arribar el gol de Sergi Roberto, que va completar una dansa blaugrana de la pilota de banda a banda amb una gardela amb l'esquerra que va fer pessigolles al pal abans d'anar a parar a la xarxa.

La r¨¨plica nom¨¦s va arribar per Cristian Herrera, l'¨²nic que va baixar la pilota a camp contrari i que va tractar de jugar-la, i que va fer les dues rematades que van definir les dues millors jugades de l'Elx: una la va frustrar Ter Stegen; l'altra la va fer massa creuada. Res m¨¦s a c¨¤rrec de l'Elx, que amb prou feines va poder contenir l'arribada de Halilovic (un xut al pal) i que ni es va preocupar de Douglas, que segueix sense explicar el perqu¨¨ de la seva arribada. Bany i massatge per al Barcelona, en definitiva, que s'enfrontar¨¤ a quarts contra l'Atl¨¨tic.