El gat escaldat

¡°I ara que aferrem la llan?a / al combat d¡¯emancipar-nos / farem cas d¡¯un ¨²nic seny: / un sol poble i no cap altre / estendard i no combatre / al seu terreny¡±. Aix¨ª canten els Brams en el seu darrer disc, Anem tancant les portes a la por. I dir Brams vol dir Francesc Ribera, Titot, que creu que bona part de l¡¯¨¨xit actual del moviment independentista rau en la seva capacitat d¡¯improvisar al marge dels fulls de ruta i dels mapes ideol¨°gics dels que ell qualifica de pol¨ªtics de la formalitat. Fugir del terreny marcat pels creadors d¡¯escenaris, de les maquinacions estrat¨¨giques, inventar i sorprendre, aquestes s¨®n les seves claus per seguir avan?ant, ara que tot sembla possible. ¡°Sincerament, confi¨¤vem que aquest moment arribaria, per¨° no l¡¯esper¨¤vem tan aviat¡±.

A casa seva sempre havia sentit parlar de la Transici¨® com d¡¯una llufa, d¡¯una modernitzaci¨® del franquisme i no pas de la superaci¨® de la dictadura. Els seus pares descarregaven la decepci¨® per com havien anat les coses maleint els ossos des de la dist¨¤ncia els presentadors de la televisi¨® ¨²nica, els missatgers de la versi¨® oficial d¡¯aquella etapa. ¡°Els meus pares formaven part d¡¯una generaci¨® enganyada, per¨° la seva energia ha passat als fills¡±. Titot,gall dindi, un malnom que li van posar a l¡¯escola, va dirigir aquesta energia cap a la milit¨¤ncia en el Moviment Independentista del Bergued¨¤. Tenia disset anys, ¡°l¡¯edat en qu¨¨ la difer¨¨ncia entre el b¨¦ i el mal ¨¦s m¨¦s clara que mai¡±. El 1985, eren una dotzena d¡¯activistes que ben aviat es van incorporar al Moviment de Defensa de la Terra, nascut un any abans com a expressi¨® pol¨ªtica dels partidaris de la viol¨¨ncia revolucion¨¤ria practicada per Terra Lliure.

L¡¯esquerra independentista, hereva del Partit Socialista d¡¯Alliberament Nacional (PSAN), aplegava a la d¨¨cada dels vuitanta, segons els seus c¨¤lculs, uns mil militants, un 70% al Principat i un 30% repartits a la resta dels Pa?sos Catalans. A les eleccions al Parlament del 1980, sumant els Nacionalistes d¡¯Esquerres i el Bloc d¡¯Esquerres d¡¯Alliberament Nacional havien obtingut 60.000 vots. ¡°Poca cosa m¨¦s pod¨ªem fer que proclamar la nostra exist¨¨ncia¡±, afirma, recordant aquells anys de resist¨¨ncia. La flama revifava nom¨¦s amb les bombes i els sabotatges de Terra Lliure. ¡°Era m¨¦s propaganda armada que guerrilla¡±, relativitza amb un somriure murri quan parla de l¡¯organitzaci¨® que a la pr¨¤ctica va desapar¨¨ixer el 1987, despr¨¦s de l¡¯atemptat als jutjats de les Borges Blanques, en qu¨¨ va morir una dona en caure-li al damunt una paret de l¡¯edifici.

L¡¯esquerra independentista, hereva del Partit Socialista d¡¯Alliberament Nacional (PSAN), aplegava a la d¨¨cada dels vuitanta, segons els seus c¨¤lculs, uns mil militants

El seu posat es torna seri¨®s quan recorda la llarga nit de l¡¯independentisme radical, l¡¯¨¨poca del silenci i la dispersi¨® que va seguir l¡¯acci¨® policial i judicial contra Terra Lliure, despr¨¦s del 1987 i fins al 1992, que va provocar la desarticulaci¨® oficial del moviment revolucionari: ¡°L¡¯Estat va voler silenciar amb repressi¨® els cr¨ªtics amb la Transici¨®, i gaireb¨¦ ho va aconseguir¡±. D¡¯aquella etapa recorda amb amargor el paper hi va tenir ?ngel Colom ¡°anant de pres¨® en pres¨®, demanant la ren¨²ncia de Terra Lliure i la delaci¨® dels companys¡±. El seu distanciament i la desconfian?a amb ERC ve d¡¯aquell episodi que qualifica d¡¯alta tra?ci¨®, malgrat que avui Colom militi a Converg¨¨ncia.

Despr¨¦s de tot all¨°, cadasc¨² es va refugiar on va poder, a les revistes locals, als ateneus, a les lluites per la defensa de la natura; ell, als Brams. Amb Txema G¨®mez van crear el grup per combinar m¨²sica i agitaci¨®. ¡°De fet, feia les funcions d¡¯un mitj¨¤ de comunicaci¨® que no ens haurien autoritzat¡±. El t¨ªtol del seu primer disc, Amb el rock a la faixa, ¨¦s tota una declaraci¨® d¡¯intencions. En els seus concerts apareixen les primeres estelades, quan encara no se¡¯n venien i calia fer-les a partir d¡¯una senyera i un retall de roba blava en forma de triangle. ¡°Ara, treure una estelada ¨¦s un acte social, abans era un acte de coratge¡±. Van ser els Brams, per¨° tamb¨¦ Mesclat o Aramateix.

En la di¨¤spora local entra en contacte amb la gent de la Candidatura d¡¯Unitat Popular, amb qui comparteix an¨¤lisi social i el rebuig de la Transici¨®, aix¨ª com el no-reconeixement de la legitimitat democr¨¤tica de l¡¯Estat espanyol, per¨° per damunt de tot, la fidelitat a la trilogia del sobiranisme radical: independ¨¨ncia, socialisme i Pa?sos Catalans. ¡°Sab¨ªem que l¡¯Estat de les Autonomies duraria mentre Pujol pogu¨¦s aconseguir contrapartides de Madrid, mentre aix¨° fos aix¨ª, nosaltres, els independentistes, ser¨ªem unes ombres, una refer¨¨ncia per fer por. Jo sempre havia vist Pujol com la cara de l¡¯Estat a Catalunya, el nostre gran adversari¡±.

Amb els nous companys est¨¤ completament d¡¯acord a fer pol¨ªtica transgressora, ¡°inventant, fugint del manual que no porta enlloc, defora del recorregut circular de la s¨ªnia¡±; per¨° la CUP tamb¨¦ viu en l¡¯ostracisme pol¨ªtic m¨¦s absolut, tret d¡¯alguna pres¨¨ncia municipal simb¨°lica com la de Jaume Soler, alcalde d¡¯Arb¨²cies, des de les primeres eleccions municipals fins al 2003. Tanmateix, des del primer moment, els nous agitadors socials de la CUP i la malmesa esquerra independentista somien a convertir-se en referents pol¨ªtics de futur.

Sab¨ªem que l¡¯Estat de les Autonomies duraria mentre Pujol pogu¨¦s aconseguir contrapartides de Madrid

Al 2007, Titot, amb el prestigi d¡¯un full de serveis d¡¯activista de primera l¨ªnia del radicalisme independentista, fa una crida a tots els companys escampats en les seves lluites particulars per donar suport a les candidatures municipals de la CUP. Ell mateix va tancar la llista per Vic, como ho havia fet a les eleccions europees del 2004. L¡¯anunci respon perfectament al seu estil provocador i irreverent, que ben b¨¦ podria ser el de Guillem de Bergued¨¤, el trobador medieval de qui ha cantat les seves diatribes contra bisbes, comtes i reis. L¡¯entrada al blog es titulava La claveguera independentista. A partir d¡¯una an¨¨cdota protagonitzada per Ramon Barnils, deu anys abans, quan en un col¡¤loqui va haver de respondre a les hipot¨¨tiques difer¨¨ncies entre les clavegueres fetes pels independentistes i les fetes per un ajuntament que no ho fos, reflexionava sobre el paper en l¡¯¨¤mbit municipal d¡¯una ideologia com l¡¯independentisme que treballa amb un objectiu d¡¯¨¤mbit nacional. ¡°Les clavegueres independentistes s¨®n les que responen ¨²nicament a les necessitats dels ve?ns¡±, escrivia aleshores, contraposant aquesta motivaci¨® elemental als suposats interessos ¨Cfavors a constructors, finan?ament de partits, etc¨¨tera¨C que en la seva opini¨® mouen les obres p¨²bliques en altres casos. ¡°Us podeu imaginar l¡¯exemple de la claveguera extrapolat a totes les activitats de la pol¨ªtica municipal? Jo s¨ª, ¨¦s per aix¨° que, de cara a les eleccions, dono el meu suport a l¡¯esquerra independentista, a la CUP¡±.

¡°No vol¨ªem ser una distracci¨® l¨²dica o un lloc per fer combats de radicalitat, sin¨® crear una xarxa de complicitats dels del m¨®n local per canviar el pa¨ªs¡±, recorda ara, quan els seus tres diputats formen part del bloc sobiranista oficial i surten a les fotografies del Palau. En aquelles municipals, la Candidatura d¡¯Unitat Popular va obtenir pres¨¨ncia en diferents capitals comarcals, com Vic, Berga, Matar¨® o Vilanova i la Geltr¨². Malgrat que vol fugir dels jocs florals de la radicalitat, el seu programa ho ¨¦s, de radical, convencionalment parlant, ¨¦s clar; segons la seva manera de veure el m¨®n ¡°si vols una cosa, la vols, si sotmets el que vols al que es pot fer, no far¨ªem mai res¡±. Una vegada, es va estar aturat dues hores i vint-i-set minuts en un peatge de l¡¯autopista de Manresa, negant-se a saltar-se un sem¨¤for vermell. No nom¨¦s no volia pagar el peatge, sin¨® que pretenia que l¡¯empresa renunci¨¦s a cobrar-lo. Finalment, el sem¨¤for vermell es va apagar.

Paradoxes de la vida i de la pol¨ªtica, la seva sort i la dels seus nous companys d¡¯aventura va comen?ar a canviar com a conseq¨¹¨¨ncia de l¡¯error de l¡¯Estat, en el qual no creu, davant la reforma de l¡¯Estatut de la qual no esperava res. ¡°El nou Estatut responia a l'intent de trobar una f¨®rmula per endolcir l¡¯opressi¨® nacional i per intentar demostrar que l¡¯Estat espanyol t¨¦ la capacitat d¡¯esdevenir un estat democr¨¤tic. El resultat va ser demolidor. Aquells que pensaven que, mitjan?ant la pedagogia o mitjan?ant la discreta submissi¨®, Espanya podia evolucionar cap a la democr¨¤cia es van quedar amb un pam de nas¡±.

En la seva an¨¤lisi del proc¨¦s d¡¯aprovaci¨®, retallada i sent¨¨ncia de l¡¯Estatut del 2006, hi veu un fet diferencial respecte a la manera de fer dels poders de Madrid durant la Transici¨®: ¡°En comptes de subministrar una nova dosi d¡¯anest¨¨sia als catalans, el Tribunal Constitucional va preferir treure¡¯s la montera i dir: 'Va por ustedes'¡±. En aquesta dedicat¨°ria taurina, agosarada, potser un error de c¨¤lcul pensant que l¡¯esperit de la Transici¨® ¨C¡°i de submissi¨®¡±¨C seguia viu a Catalunya, rau, al seu parer, la demostraci¨® cient¨ªfica que ¡°sense anest¨¨sia les coses es veuen molt diferents i l¡¯independentisme es va consolidar com a resposta hegem¨°nica del poble catal¨¤ a la manifestaci¨® del juliol del 2010¡±.

Pocs dies despr¨¦s de la manifestaci¨®, en una entrada al blog feia seves les paraules de Mart¨ª i Pol: ¡°Potser caldria que trenqu¨¦ssim la rutina fent algun gest desmesurat, alguna sublimitat que capgir¨¦s la hist¨°ria¡±. Tot seguit es preguntava, i ara qu¨¨? I es responia ell mateix: ¡°Doncs ara res. L¡¯¨¨xit va comen?ar i acabar el mateix 10 de juliol. L¡¯¨¨xit precisament ¨¦s gran perqu¨¨ ¨¦s eteri, perqu¨¨ ning¨² no el pot capturar i capitalitzar, com el de les consultes, com el de les grans manifestacions de la Plataforma pel Dret a Decidir, com el dels milers de correlleng¨¹es...¡±. Per acabar, es reafirmava en la seva gran d¨¨ria: ¡°L¡¯¨¨xit de tot plegat ¨¦s el punt d¡¯imprevisible, ¨¦s que els simuladors d¡¯escenaris pol¨ªtics no saben qu¨¨ preveure de nosaltres i tamb¨¦ en el fet que sense ning¨² que se¡¯n pugui considerar propietari, ning¨² t¨¦ la capacitat de vendre ni trair. Potser ¨¦s que el gat escaldat de l¡¯aigua t¨¨bia fuig i nom¨¦s estem disposats a fer reeixir all¨° que ning¨² pugui capitalitzar en exclusiva¡±.

L¡¯oportunitat va n¨¦ixer, doncs, de la provocaci¨® i de la previsi¨® program¨¤tica dels resistents. ¡°Hi havia un discurs de resposta preparat, el nostre; aquest va saber aprofitar la conjuntura de la sent¨¨ncia del Constitucional i la capitalitzaci¨® del menyspreu sostingut de l¡¯Estat respecte del pa¨ªs, la llengua i la cultura per fer perdre la confian?a en cap altra soluci¨® que no fos la independ¨¨ncia¡±.

La hist¨°ria es va accelerar per Titot, convertit ja en regidor de Berga. El seu moment estel¡¤lar arriba al Concert per la Llibertat, celebrat al Camp Nou el 29 de juny del 2013. Canta ¡°jo vull per dem¨¤ la meva terra lliure¡± i es dirigeix als assistents amb unes breus paraules molt enceses i molt aplaudides: ¡°Una naci¨® est¨¤ per damunt de resultats electorals concrets, d'analfabets que legislen sobre la llengua i de partides de corruptes que saquegen el treball del poble. I la nostra naci¨® ¨¦s la de Ramon Llull, la d'Ausi¨¤s Marc, i va de Fraga a Ma¨® i de Salses a Guardamar. I tenim un ex¨¨rcit, un ex¨¨rcit que fa tres-cents anys que ens defensa, i gr¨¤cies a ell no hem estat destru?ts com a poble. I aquest ex¨¨rcit es diu cultura i els nostres soldats s¨®n mestres, actors, escriptors, cient¨ªfics, investigadors, i els milers de milicians voluntaris de la cultura popular de cada poble i cada barri. I aquest ex¨¨rcit ¨¦s arreu, desplegat, a punt i armat, arreu dels Pa?sos Catalans. I amb aquest ex¨¨rcit farem de la nostra naci¨® una terra lliure!¡±.

Hi havia un discurs de resposta preparat, el nostre, que va saber aprofitar la conjuntura de la sent¨¨ncia del Constitucional

La por, diu, es va perdre a Arenys de Munt, a la primera consulta popular; des de la fita del Maresme, tot va de baixada; davant l¡¯agradable sorpresa i l¡¯euf¨°ria dels vells militants de la causa, durant tants anys minorit¨¤ria. En l¡¯horitz¨® hi sap veure, n¨ªtidament, una majoria social imparable a favor de la llibertat nacional. En el seu llibre Entestat en la independ¨¨nciaexplica el perqu¨¨ de la seva milit¨¤ncia a la CUP i de la fidelitat indestructible als principis establerts pel PSAN fa quaranta anys ¡°sense rebaixar el llist¨®, a difer¨¨ncia del que molts van fer durant la Transici¨®, imposada per la por de la involuci¨® i sense depuraci¨® de responsabilitats del r¨¨gim franquista¡±.

L¡¯explicaci¨® de les perspectives actuals es fonamenta en dos factors, diu. ¡°El primer ¨¦s que ten¨ªem ra¨®. Quan ¨¦rem trenta, l¡¯any 68 i quan ¨¦rem set-cents, l¡¯any 87, d¨¨iem que l¡¯¨²nica soluci¨® era la independ¨¨ncia i ara l¡¯adhesi¨® de centenars de milers de persones ho confirma. El segon encert ha estat no baixar del burro, no cedir ni un pam: vam dir independ¨¨ncia i no ho vam canviar per una possible bona autonomia, encara que sab¨¦ssim que la independ¨¨ncia era pr¨¤cticament impossible¡±.

Ribera, un gat escaldat i entestat en la causa, no pensa baixar del burro, justament ara, arribats a un punt d¡¯ebullici¨® com mai no havia imaginat. Ho t¨¦ escrit: ¡°Jo seguir¨¦ insistint fins a l¡¯extenuaci¨® que l¡¯esquerra independentista ha de fer un esfor? sobrehum¨¤ per cartografiar el nostre nord, definir qu¨¨ volem, quin ¨¦s el model. Nom¨¦s aix¨ª podrem competir amb els que pretenen que la independ¨¨ncia es limiti a fer una ratlla al mapa i a importar tots els errors dels pa?sos on manen les empreses i no les persones, per molts circs parlamentaris que tinguin¡±. All¨° que ell anomena ¡°el mapa socialista¡± de la societat proposada no coincideix precisament ni amb el socialisme de Stalin ni tampoc amb el de Felipe Gonz¨¢lez: ¡°Quan sentia dir a Rubalcaba que l¡¯energia no ha d¡¯estar en mans p¨²bliques s¨¦ que no entenem el mateix quan parlem de socialisme; hi ha mat¨¨ries com l¡¯energia, els recursos hidr¨¤ulics o el sistema financer que no poden estar a merc¨¨ dels capricis de les empreses privades¡±.

Aquest nou i potent aparell de l¡¯Estat per gestionar els sectors estrat¨¨gics del pa¨ªs hauria de ser fiscalitzat en temps real ¨C¡°els quatre anys ens han semblat llargs¡±¨C per no caure en desviacions prou conegudes i pernicioses, gr¨¤cies a l¡¯emancipaci¨® social materialitzada per la unitat popular; o sigui, la gent, convertida en motor del canvi. Al concepte de gent s¡¯hi arriba, segons explica, per defecte, despr¨¦s d¡¯a?llar les oligarquies econ¨°miques ¨Cara anomenades elits extractives per quedar-se amb les plusv¨¤lues i segrestar el poder democr¨¤tic que correspon a la majoria¨C, i els seus col¡¤laboradors necessaris: intermediaris, especuladors i repressors, siguin aquests especialistes en seguretat o en la creaci¨® de l¡¯opini¨® p¨²blica.

En el proc¨¦s de conquesta de la democr¨¤cia real i econ¨°mica, la independ¨¨ncia ¨¦s nom¨¦s el principi. ¡°Jo no la imagino com una simple segregaci¨®, si no com el fet de no tenir depend¨¨ncies; el col¡¤lapse energ¨¨tic, el creixement exponencial esclatar¨¤, no pot seguir tot igual per molt temps i hem d¡¯estar posicionats nacionalment perqu¨¨ Catalunya sigui autosuficient, arribat aquest dia¡±.

De la mateixa manera que no li agrada el mapa del socialisme que es pot trobar a les gasolineres, una expressi¨® que utilitza habitualment per referir-se ir¨°nicament als que pensen, o es resignen, a una idea est¨¤ndard dels conceptes, tampoc no li agrada el mapa de la independ¨¨ncia de consum generalista: un estat dins la Uni¨® Europea que repeteixi les mateixes regles de joc que la resta. ¡°Per nosaltres, independ¨¨ncia i sortir de la Uni¨® Europea ¨¦s un premi doble¡±. No pot sorprendre, doncs, quan afirma que la secessi¨® ¨¦s tamb¨¦ la part m¨¦s planera del llarg proc¨¦s: ¡°La segregaci¨® d¡¯Espanya ¨¦s f¨¤cil, el que ser¨¤ dif¨ªcil ser¨¤ avan?ar en els nostres objectius ideol¨°gics, per aix¨° som uns aliats inc¨°modes¡±.

La part f¨¤cil, la separaci¨®, no li plantejar¨¤ greus obstacles emocionals, malgrat recon¨¨ixer que una part del seu imaginari incorpora el coneixement d¡¯Espanya. ¡°S¨¦ m¨¦s de La Rioja que d¡¯Als¨¤cia, s¨ª, per¨° perqu¨¨ m¡¯ho van fer estudiar de petit¡±; tanmateix est¨¤ conven?ut que els pobles no es diferencien gaire entre ells, al contrari dels governs que solen ser l¡¯esca de tots els mals. ¡°M¡¯agrada posar-me en la pell dels adversaris, fer un exercici d¡¯empatia i intentar entendre per qu¨¨ els espanyols no ens veuen com a subjecte pol¨ªtic quan, per a nosaltres, ¨¦s una evid¨¨ncia hist¨°rica, la clau de tot l¡¯enrenou¡±. La resposta la troba en l¡¯ensenyament, en els par¨¤metres hist¨°rics de la seva formaci¨®, molt diferents dels divulgats a les nostres escoles. ¡°Nosaltres tamb¨¦ la vam estudiar, aquella hist¨°ria, per¨° en els darrers trenta anys aqu¨ª s¡¯ha rectificat¡±.

Ribera troba fins un punt normal que la hist¨°ria, les versions de la hist¨°ria que s¡¯ensenyen aqu¨ª i all¨¤ no coincideixin, at¨¨s que nom¨¦s podran confluir quan el conflicte s¡¯hagi tancat. I queda clar que no est¨¤ superat, ni de bon tros. ¡°El conflicte neix quan a m¨¦s de compartir rei ens fan compartir estat i nosaltres no acceptem com a nostre el Govern d¡¯Espanya¡±. De totes maneres, en la seva opini¨®, la incompatibilitat ¨¦s de doble direcci¨®; tampoc l¡¯Estat, argumenta, ha acceptat mai els catalans ni el factor de la pluralitat impl¨ªcit en la pres¨¨ncia de Catalunya dins aquest estat. ¡°Sempre ens han tractat com un fet arqueol¨°gic del qual treuen bones rendes, per¨° mai han sabut fer lluir les virtuts de la pluralitat¡±.

Ser m¨¦s de La Rioja que d¡¯Als¨¤cia, s¨ª, per¨° perqu¨¨ m¡¯ho van fer estudiar de petit

¡°La q¨¹esti¨® rellevant no ¨¦s que Espanya ens robi, sin¨® per qu¨¨ ho fa¡±, es pregunta de manera ret¨°rica quan es planteja el concepte de la solidaritat com a factor indiscutible, especialment des la perspectiva d¡¯esquerres. Al seu entendre, la resposta est¨¤ en l¡¯arqueologia pol¨ªtica. ¡°L¡¯Estat central espanyol actua com a metr¨°poli cl¨¤ssica respecte de les col¨°nies, oblidant un fet essencial: la solidaritat aut¨¨ntica ha de ser volunt¨¤ria¡±. Segons aquesta l¨°gica, Madrid s¨ª que practica la solidaritat, ja que la decideixen ells, lliurement; contr¨¤riament, a Catalunya ¡°sentim la solidaritat com una mesura imposada per no poder decidir per nosaltres mateixos el quan, el com i amb qui¡±.

Titot va ser detingut un 6 de desembre de 1998 despr¨¦s d¡¯un acte contra la Constituci¨®, organitzat a Olot pels Maulets de la Garrotxa, mentre feia el trajecte fins a Sant Esteve d¡¯en Bas per anar a escoltar Tomeu Penya. La Carta Magna espanyola, com a filla de la Transici¨® combatuda des de jove seguint l¡¯exemple dels pares, presenta molt pocs aspectes positius per a ell. Potser nom¨¦s n¡¯hi reconeix un, l¡¯efecte coix¨ª d¡¯haver fet perdre la por, en un context d¡¯abs¨¨ncia de viol¨¨ncia, a unes generacions que ara poden reivindicar l¡¯alliberament nacional, sense complexos. Per¨°, d¡¯altra banda, i aquest factor pesa m¨¦s en el seu relat, ¡°¨¦s la font del gran impediment esgrimit pel Govern central per negar les aspiracions de la mobilitzaci¨® independentista: la legalitat democr¨¤tica com a l¨ªnia de defensa contra l¡¯alliberament nacional¡±.

¡°Jo sempre defensar¨¦ que la democr¨¤cia est¨¤ per sobre de les lleis, i ells, just el contrari, ho s¨¦, perqu¨¨ el problema de fons ¨¦s si Catalunya ¨¦s subjecte pol¨ªtic o no i per a ells no ho som, de naci¨® sobirana¡±. Aleshores, el vell conflicte mai superat se li planteja amb tota la seva cruesa. ¡°Hem de descartar la bel¡¤liger¨¤ncia, la coacci¨®; tamb¨¦ presenta dificultats objectives la desobedi¨¨ncia fiscal perqu¨¨ exigeix una conscienciaci¨® qualitativament m¨¦s alta que la mobilitzaci¨®; llavors, nom¨¦s ens queda la for?a de la democr¨¤cia practicada sense cap mena de por, insistir en la construcci¨® de la unitat popular¡±.

La seva ¨²nica seguretat en aquesta conjuntura, i tamb¨¦ la certesa que l¡¯empeny a creure-hi cegament, ¨¦s que dif¨ªcilment es tornaran a donar unes condicions objectives com les actuals per intentar fer realitat el primer dels objectius pol¨ªtics de la CUP: la independ¨¨ncia. Els altres dos, el socialisme i la unitat dels Pa?sos Catalans, queden per m¨¦s endavant. Com un marc de refer¨¨ncia, potser accelerat si es compleix el primer precepte. Optimista com ¨¦s, hi veu una llum d¡¯esperan?a: ¡°Si l¡¯Estat espanyol es trenca, qu¨¨ preferiran els ciutadans del Pa¨ªs Valenci¨¤ i les Illes, seguir a Espanya o federar-se amb Catalunya?¡±.

Jo sempre defensar¨¦ que la democr¨¤cia est¨¤ per sobre de les lleis

Tanmateix ¨¦s realista. ¡°Sabem de la nostra for?a real, nosaltres el que volem ¨¦s atiar el tigre i portar-lo al nostre camp¡±. Com a bon gat escaldat, intueix que tard o d'hora hi haur¨¤ contraoferta. Fins ara, la crisi ho ha fet impossible per¨° l¡¯Estat acabar¨¤ fent un gest, malgrat que el Govern del PP ¡°ha alimentat molt la b¨¨stia, fins el punt que sembla que es menjar¨¤ qualsevol negociador¡±. Davant d'aquesta eventualitat, adverteix: ¡°S¨ª, tard o d¡¯hora arribar¨¤ la contraoferta, per¨° ser¨¤ molt dif¨ªcil que s¡¯accepti. Voldria dir que el proc¨¦s no ha existit com a tal; per¨° ha de vigilar molt qui proclami la ren¨²ncia al proc¨¦s, perqu¨¨ pot passar que es giri i no tingui ning¨² al darrere, que es rendeixi sol. Aix¨° pot passar, que es rendeixi el general i l¡¯ex¨¨rcit continu?¡±.

En la seva l¨°gica, acceptar cap oferta que no sigui obrir les portes per seguir endavant seria tornar al passat, a la pol¨ªtica del joc virtual, intranscendent ¡°a l'endog¨¤mia de la classe pol¨ªtica i d¡¯una intel¡¤lectualitat metropolitana que fa anys que nom¨¦s debat donant-se la ra¨® a si mateixa, ah! que poc que enyoro els anys noranta o la primera d¨¨cada del segle XXI en qu¨¨ no passava absolutament res. Alg¨² deia ¡°A¡±, mig any despr¨¦s alg¨² matisava ¡°be¡± min¨²scula. I la resposta seg¨¹ent ja la deixaven per despr¨¦s de les eleccions, no fos cas que el poble se satur¨¦s. Ara, per sort, hem decidit jugar nosaltres, el poble. Des d¡¯Arenys de Munt, inventem!¡±.

Aquest text forma part del llibre 'El tigre sobiranista' que editar¨¤ Proa al mes de mar?.