Sobreviure a l¡¯ictus

El millor regal que se li pot fer a un periodista ¨¦s una bona xifra estad¨ªstica. Per exemple, que hi ha prop de 120.000 espanyols que pateixen cada any el que es coneix com a ictus. En altres paraules, un accident vascular al cervell. Un bon percentatge d'aquests incidents ¨Cgaireb¨¦ el 30%¨C desemboca en la mort. Per exemple, l'ictus ¨¦s la primera causa de mortalitat entre les dones a Espanya, segons la Societat Espanyola de Neurologia.

L'ictus ¨¦s, per tant, m¨¦s que una moda. ?s una forma freq¨¹ent de les que adopta la malaltia per resoldre el nostre maldestre instint d'immortalitat.

El reporter subjecte d'aquest article no va rebre cap enc¨¤rrec per escriure sobre l'ictus. Simplement li va passar.

Al migdia del 9 de setembre del 2014, passejant per la pla?a de San Ildefonso, al centre de Madrid, i amb un quilo i mig de tom¨¤quets penjant de l'espatlla en una bossa, una sensaci¨® de lleu inestabilitat va portar el reporter a recolzar-se i seure en unes bigues que anunciaven alguna obra p¨²blica. El lloc ja estava ocupat per tres indigents que anaven bevent llaunes de cervesa.

L'intr¨²s, que ja va recon¨¨ixer els s¨ªmptomes d'un mareig inusual al cap, va demanar ajuda a un vianant, que no va poder evitar el comentari despectiu dirigit cap enlloc:

¡ªEst¨¤ fi, aquest!

Un dels ocupants genu?ns del carrer no va poder tampoc evitar respondre:

¡ªAquest no ¨¦s dels nostres. Est¨¤ marejat de deb¨°.

El comentari va tenir una gran efic¨¤cia perqu¨¨ el cambrer d'una terrassa es va interessar per la v¨ªctima i el va ajudar a asseure's en una taula. En aquell moment, els danys del presumpte mareig anaven creixent d'una manera considerable. Ja no nom¨¦s no podia controlar l'estabilitat, sin¨® que la cama i el bra? drets no obe?en les ordres. Calia prendre mesures serioses.

El cambrer, mentrestant, que havia tornat a la seva mentalitat mercantil, va servir al reporter una coca-cola in¨²til que ¡ªva anunciar¡ª costava 2,50 euros.

No era gaire dif¨ªcil arribar a un diagn¨°stic desolador. El que passava al periodista era que tenia un atac cerebral, i aix¨° s'anomena ictus. Va trucar per tel¨¨fon al seu fill, que no va necessitar gaire per conv¨¨ncer-se que havia d'anar a ajudar el seu pare.

Trenta minuts despr¨¦s, pagada ja la coca-cola, i clarament avan?at l'atac cerebral, el fill va arribar i va acompanyar el pare fins a la casa on guardava els papers sanitaris i personals que pensava que necessitaria.

La trucada al 112 va ser d'una professionalitat encomiable.

¡ªEl meu pare t¨¦ un ictus i cal portar-lo a l'hospital.

¡ªCom sap vost¨¨ que ¨¦s un ictus?

El jove va fer un rep¨¤s r¨¤pid dels s¨ªmptomes i es va engegar tot el mecanisme de rescat. Mitja hora despr¨¦s, l'ambul¨¤ncia dels serveis m¨¨dics parava a la porta d'urg¨¨ncies de l'hospital cl¨ªnic San Carlos.

¡ªEst¨¤ marejat?¡ª va preguntar un dels sanitaris al malalt.

¡ªNo¡ª va respondre just abans de posar-se a vomitar com un sortidor.

A continuaci¨® va tenir lloc un desplegament d'efici¨¨ncia d'un ballet format per personatges uniformats de verd, de blanc o de samarretes de coloraines, i que va acabar fent els ¨²ltims passos al voltant d'una llitera de qualsevol instal¡¤laci¨® m¨¨dica sense identificar.

Els danys del presumpte mareig anaven creixent de manera considerable. La cama i el bra? drets no obe?en

El reporter ja havia perdut tot el control possible sobre la seva hist¨°ria. Radiografies, an¨¤lisis, controls de mostres de tot tipus, temperatura, tensi¨® i v¨¦s a saber qu¨¨ m¨¦s passava mentre el canviaven d'una llitera a una altra al voltant de les quals s'acumulava el personal que pretenia salvar-li la vida.

El fill i la dona de la v¨ªctima havien quedat enrere, fora d'aquest enrenou ben orquestrat en qu¨¨ no pintaven res.

El reporter involuntari es va sentir sol, per¨° va tenir una petita espurna d'humor privat:

¡ªCrec que aix¨°, efectivament, ¨¦s un ictus.

D'aquest anar i venir en va haver de sortir una primera decisi¨® transcendent. La v¨ªctima va quedar a mans d'un metge solista que va encarregar una arteriografia i va procedir, amb les dades a la m¨¤, a dur a terme una arriscada (per al malalt) maniobra. Amb el reporter estirat a la llitera, el metge, amb l'ajuda d'algun instrument, va intentar eixamplar el forat per on passava cap al cervell el flux sanguini per recuperar-ne l'activitat.

Les maniobres del radi¨°leg anaven acompanyades d'un fenomenal seguici d'imprecacions, renecs i malediccions prohibits per l'Esgl¨¦sia, que denotaven el frac¨¤s dels diferents intents. Tip d'intentar salvar la vida a alg¨² tan aparentment reticent a permetre-ho, el metge va concloure:

¡ªNo hi ha res a fer!

El pacient, que tenia un fil de veu, va gosar afirmar:

¡ªDoctor, crec que d¨®na massa informaci¨® als seus clients. No tranquil¡¤litza gaire.

No ¨¦s segur que el missatge arrib¨¦s a la seva destinaci¨®. Una mica despr¨¦s, el metge va comunicar a la fam¨ªlia el seu intent infructu¨®s, agitant entre els dits ¨¤gils les claus del cotxe:

¡ªS¨®c el doctor L¨®pez Ibor, el que millor fa aix¨°, tot un expert a Espanya. Per¨° no ha estat possible.

De manera que l'¨²nic tractament viable per a l'obstrucci¨® arterial ja detectada i calibrada (completa en una branca i al 80% a l'altra) era mantenir alta la tensi¨® per proporcionar prou reg al cervell.

La primera nit a la unitat de cr¨ªtics d'accidents vasculars ¨¦s qualsevol cosa menys tranquil¡¤la. Una vigil¨¤ncia intensa que no va impedir la visita de la dona i el fill del pacient. Sabien que el seu estat era cr¨ªtic i veien amb certa malenconia com es feia fosc a les muntanyes del Guadarrama, de les quals hi ha una vista privilegiada des del cap?al del llit.

El neur¨°leg es distingeix sempre dels altres metges perqu¨¨ crida l'atenci¨® del seu malalt amb espetecs dels dits que pretenen dirigir la seva mirada cap a diferents angles de l'espai. Satisfet aquest instint estrany, va comentar que confiava en una evoluci¨® m¨¦s pac¨ªfica de la malaltia.

Per¨° a m¨¦s de capvespres privilegiats, l'UCI va veure altres s¨ªmptomes nous: febre alt¨ªssima, tos, desassossec, v¨°mits. El malalt va empassar alguna cosa inconvenient cap als pulmons i va desenvolupar una pneum¨°nia important que posava la seva vida, una vegada m¨¦s, en perill. Aix¨° nom¨¦s es podia tractar amb dosis llargues d'UCI plenes d'antibi¨°tics i altres f¨¤rmacs.

El neur¨°leg va informar la fam¨ªlia que desistiria definitivament de maniobres sobre l'art¨¨ria afectada i optaria per la soluci¨® conservadora: que el mateix organisme s'ocup¨¦s de mantenir el flux sanguini. La respiraci¨® era la prioritat. La complicaci¨® que suposava la pneum¨°nia obligava a fer una traqueotomia, o sigui, un tall net per sobre de la tr¨¤quea per garantir que l'aire arribi als pulmons.

El malalt, quan es va despertar d'un son de 30 hores, va con¨¨ixer aquesta agressi¨® amb arma blanca. Gaireb¨¦ al mateix temps, la seva fam¨ªlia li llegia els diaris i es va assabentar de l'assassinat de dos nord-americans degollats per militants isl¨¤mics.

La paranoia no ¨¦s estranya en els malalts interns en una UCI, i encara menys si estan sotmesos a tractaments amb tranquil¡¤litzants, analg¨¨sics o somn¨ªfers, que n'hi ha de sobres a qualsevol hospital.

La coincid¨¨ncia entre la matan?a a Orient i la pr¨°pia no li va semblar casual al reporter.

En aquest moment conflu?en en el seu pensament, i en la realitat que s'havia anat fabricant dins de l'UCI, molts elements que haurien ven?ut alg¨² menys decidit. El repte sobiranista d'Artur Mas, que l'havia implicat com a informador, i els problemes amb l'Estat Isl¨¤mic es van tornar personals amb l'ajuda de les drogues. Va viatjar en plena nit a Nic¨°sia, i va intentar escapolir-se d'una caserna de la intel¡¤lig¨¨ncia israeliana, amb un resultat frustrant. Tan frustrant que a l'UCI de l'hospital on era, li van posar vigil¨¤ncia extra perqu¨¨ no torn¨¦s a llan?ar-se del llit i arrossegar-se amb una sola m¨¤ cap a la porta de sortida, esquivant els sentinelles armats amb subfusils Uzi.

L'ordre p¨²blic espanyol es va veure afavorit per la seva frustrada den¨²ncia de la infiltraci¨® d'un comando d'Estat Catal¨¤ per fer un cop d'Estat. Per sort, ning¨² se'l va prendre seriosament.

En canvi, la seva agitada vida de den¨²ncia ciutadana no va tenir tanta sort. Un zelador, el nom del qual l'heroi del relatja no recordar¨¤ mai, va cometre l'ab¨²s d'amena?ar-lo amb c¨¤stig si no obe?a les seves ordres. El reporter, coneixedor dels seus drets, li va cantar les quaranta i li va dir que com a ciutad¨¤ d'una democr¨¤cia no podia tolerar coaccions de part d'un funcionari p¨²blic.

La vida a l'UCI no transcorria, per tant, pl¨¤cida. Sense moure's del seu llit estret, sense allunyar-se dels eficients i amables professionals que l'atenien, el reporter tenia una activitat gaireb¨¦ fren¨¨tica.

La fam¨ªlia i alguns amics contribu?en a mantenir amb vida el protagonista. En una de les moltes ocasions en qu¨¨ es va haver d'enfrontar a l'elecci¨® entre deixar-se endur a l'altre barri o quedar-se en aquest, va resoldre el dilema optant per la vida gr¨¤cies als seus amics i familiars, que el van animar a fer-ho.

La paranoia no ¨¦s estranya en els interns en una UCI, molt menys si estan sotmesos a tranquil¡¤litzants

En realitat, la decisi¨® no era gaire f¨¤cil, perqu¨¨ morir resultava molt senzill i no feia cap por. Viure, en canvi, exigia feina i un esfor? moral i, sobretot, d'humor. La sortida dels llen?ols declarant-se una v¨ªctima del terrorisme nacionalista li va permetre aconseguir alguna notorietat a la sala, on les hores del dia i de la nit es confonien. Ning¨² no sabia mai quina hora era. Per¨° tots sabien que aquell tipus, que sorgia de la roba de llit amb el puny aixecat per reclamar m¨¤ dura contra els combatents xen¨°fobs, era nom¨¦s una v¨ªctima m¨¦s de la s¨ªndrome de l'UCI.

Ning¨² en tots els dies de l'UCI, que van ser unes tres setmanes, va mostrar cap mena de pietat pel patiment del periodista, que va ser privat des del principi de menjar i beure en el seu estat natural. El reporter es queixava, malgrat que no tenia ni un fil de veu, i reclamava caritat:

¡ªSi us plau, alg¨² em podria portar un gint¨°nic doble i carregat de gel, i si no, un got d'aigua com a m¨ªnim?

No hi havia resposta, excepte alguna rialleta extempor¨¤nia.

Els dies van seguir passant en aquesta pen¨²ria i deliri, fins que va arribar la primera de les amnisties. Un neur¨°leg envoltat de neur¨°legs li va fer la prova de petar els dits, i va sentenciar:

¡ªPassar¨¤s a planta.

Una nova vida comen?ava per al malalt d'ictus, que ja havia assumit que aquesta era la seva condici¨®.