Els espanyols es llancen a comprar

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el presentador d'El?intermedio, el Gran Wyoming, pensen que el 2015 ser¨¤ realment l'any de l'enlairament. El primer creu que Espanya ha deixat enrere la Gran Depressi¨®, i el segon, que els espanyols seguiran buscant un aeroport que els porti a un altre pa¨ªs per trobar feina. Quan es pregunta als economistes sobre si la sobtada euf¨°ria encoratjada per l'augment del consum es consolidar¨¤, passa alguna cosa semblat. La pr¨¤ctica totalitat de la desena de consultats estan d'acord que el consum continuar¨¤ augmentant. Una altra cosa ¨¦s qui pagar¨¤ els plats trencats d'una crisi que ha generat m¨¦s desigualtat i que no permet que gaires persones gastin m¨¦s perqu¨¨ han esgotat tots els seus recursos.

La renda bruta de les llars ha estat gaireb¨¦ plana el 2014 (segons diverses estimacions, podr¨¤ acabar l'any creixent un 0,5%), cosa que contrasta amb l'al?a del consum privat, que va avan?ar fins al tercer trimestre un 2,6%. Aix¨° significa que les fam¨ªlies estan gastant m¨¦s del que a priori justifiquen els fonaments de les seves economies a llarg termini. En conseq¨¹¨¨ncia, passa una cosa que, si es torna cr¨°nica, podria arribar a ser preocupant: les compres es financen fonamentalment amb l'estalvi que s'ha anat acumulant durant els anys dolents. Els ciutadans perden el seu coix¨ª protector: l'estalvi brut de les llars ha caigut al 9%, el nivell m¨¦s baix des del 2006, segons les dades de l'octubre passat. L'¡°efecte precauci¨®¡± del qual parlen els economistes, aquesta por que provoca que en moments de crisi es prenguin decisions molt conservadores pel que pugui passar, est¨¤ comen?ant a desapar¨¨ixer a la societat espanyola. I ho fa perqu¨¨, si res es tor?a, l'economia continuar¨¤ creant ocupaci¨® i creixent. Cal subratllar aix¨° de ¡°si res es tor?a¡±.

L'ocupaci¨® ajuda, els salaris no

M. F.

Per a un creixement consistent del consum, l'increment de nous ocupats hauria de ser d'uns 250.000, segons AFI. L'atur ha acabat el desembre amb una caiguda anual del 5,3%, 253.627 persones. Per¨° entre el 2008 i el 2014 el nombre d'ocupats al mercat laboral ha caigut en 3,5 milions.

Des del 2009 les llars han perdut m¨¦s del 10% de la seva renda i la renda per persona ha baixat un 7%. En aquest per¨ªode, el nombre d'hores de treball efectives s'ha desplomat en 108 milions, un 18%. Les dades d'un informe presentat aquesta setmana per la UGT mostren que els ¨²ltims anys la precaritzaci¨® del mercat laboral ha derivat en salaris m¨¦s baixos i en un gran increment del nombre d'hores extraordin¨¤ries que no es paguen. ¡°Qui rebutja una feina per 1.000 euros?¡±, es pregunten les organitzacions de consumidors. ¡°Compartim la tesi que aquesta crisi ¨¦s un laboratori per retallar drets. El missatge ¨¦s: conforma't amb el que sigui, perqu¨¨ menys ¨¦s res¡±, critica Facua. Rolf Campos, doctorat en Economia por la Universitat de Calif¨°rnia, ha estudiat els efectes de la desocupaci¨® sobre el consum: ¡°Cada punt percentual d'augment de la desocupaci¨® suposa una caiguda de m¨¦s del 0,7% del consum per adult equivalent. Aquest efecte hauria de desapar¨¨ixer quan la taxa d'atur comen?a a reduir-se¡±.

Per a l'economista de l'IESE Javier D¨ªaz-Gim¨¦nez, ¡°negar la realitat ¨¦s absurd¡±. Recorda que des de l'agost del 2012 l'economia no d¨®na males not¨ªcies. ¡°Ara mateix les expectatives s¨®n positives. Ho sento per qui pensi el contrari. Que cau l'estalvi? Perfecte, l'estalvi no ¨¦s una virtut, ¨¦s un mal necessari. Estalvies perqu¨¨ est¨¤s espantat, perqu¨¨ has perdut el lloc de feina¡­ No hi ha cap bombolla en qu¨¨ l'estalvi caigui. Les expectatives no s¨®n fantasies, es formen a partir de dades reals, perqu¨¨ veus que la gent est¨¤ trobant feina, per mil coses que fan que el teu estalvi per precauci¨® disminueixi. A m¨¦s arriba un moment en qu¨¨ no pots aprofitar m¨¦s els productes que no has comprat durant la crisi seguit per aquesta por. La rentadora, el cotxe¡­ Acaben esgotant la seva vida ¨²til¡±. Aquesta empenta ve acompanyada d'un al?a de les importacions. ¡°Potser aix¨° sigui el pitjor¡±, afegeix, i no veu cap ra¨® l¨°gica per pensar que el consum pugui decaure el 2015. Ni tan sols per la temuda deflaci¨®, demolidora per a l'economia japonesa durant la seva d¨¨cada perduda dels noranta. ¡°Quan tens una caiguda del preu del petroli durant sis mesos, tindr¨¤s inflaci¨® negativa segur, per¨° no ¨¦s preocupant¡±, reflexiona D¨ªaz-Gim¨¦nez.

L'IPC va descendir un 1% el 2014 i un 0,6% el mes de desembre. Per primera vegada a la hist¨°ria de l'indicador, que arrenca el 1962, ha registrat una taxa interanual negativa el mes de les compres per excel¡¤l¨¨ncia. Altra cosa ¨¦s que aix¨° faci que els consumidors endarrereixin la decisi¨® d'adquirir un producte perqu¨¨ pensen que en baixar¨¤ el preu a mitj¨¤ termini. Segons els economistes consultats, aix¨° no sembla que hagi de passar a Espanya perqu¨¨ la caiguda de preus no ¨¦s, ara com ara, cr¨°nica, ni afecta tots els productes igual. Garc¨ªa Montalvo explica que ¡°en un context de deflaci¨®, la gent comen?a a esperar que els preus baixin i s'inicia una espiral de descens de sous, de renda, ocupaci¨®, consum, producci¨®¡­ Entres en un cercle vici¨®s. No ¨¦s el que est¨¤ passant ara¡±. Mat¨ªas Lamas, expert d'Analistas Financieros Internacionales, coincideix amb aquesta reflexi¨®, encara que puntualitza que s¨ª que podria ser preocupant si l'evoluci¨® negativa dels preus d'altres economies es trasllada a Espanya. Aquest mateix perill l'assenyala Carlos Peregrina, soci responsable de Sector Consum de KPMG, que apunta com a possibles elements d'inestabilitat una caiguda de preus o turbul¨¨ncies pol¨ªtiques que podrien minvar la confian?a dels consumidors.

El 2015 hi ha altres circumst¨¤ncies que estan afavorint que les llars puguin llen?ar-se a comprar. Segons el ministre d'Hisenda, Crist¨®bal Montoro, la baixada de l'IRPF posar¨¤ a les butxaques dels ciutadans 9.000 milions addicionals entre el 2015 i el 2016, en un moment en qu¨¨ els tipus d'inter¨¨s es mantindran estables. En un any d'importants desafiaments electorals per al Partit Popular (PP), el pagament de la part de la paga extra que els funcionaris no van cobrar el 2012 i la renda b¨¤sica de m¨¦s de 400 euros que el Govern ha anunciat per a mig mili¨® de persones sense recursos afegiran alguns milions m¨¦s a aquestes despeses amb les quals es vol animar l'economia.

L'Informe sobre la situaci¨® del consum del segon semestre del 2014 del Servei d'Estudis del BBVA es basa en aquestes i altres dades per concloure que el dinamisme continuar¨¤. ¡°La creaci¨® d'ocupaci¨® i la reducci¨® de l'IRPF el 2015 contribuiran a la recuperaci¨® de la renda. El creixement esperat de la riquesa financera, l'abs¨¨ncia de pressions inflacionistes, l'expectativa que els tipus d'inter¨¨s oficials es mantinguin en nivells hist¨°ricament baixos i l'ajustament de l'estalvi compensaran l'estancament de la riquesa immobili¨¤ria¡±. La previsi¨® de l'entitat financera xifra el creixement del consum aquest any en l'1,8%.

Fins a aqu¨ª les bones not¨ªcies. Perqu¨¨ molts ciutadans es quedaran al marge d'aquesta incipient millora a causa que la crisi ha disparat la desigualtat. El director de conjuntura de Funcas, ?ngel Laborda, distingeix entre les persones de rendes baixes el segment de les fam¨ªlies empobrides, ¡°que no ¨¦s que puguin estalviar, sin¨® que?desestalvien. Viuen dels seus pares, dels amics, gasten m¨¦s del que reben¡±. Despr¨¦s hi ha les fam¨ªlies de classe mitjana o mitjana alta, aquelles persones que no han perdut la feina a la crisi, ¡°que comencen a canviar de tend¨¨ncia i es veuen m¨¦s segures. S¨®n les que inverteixen principalment en b¨¦ns duradors, sobretot autom¨°bils¡±. Dos estudis del BBVA i La Caixa confirmen el repunt de la despesa en serveis educatius, sanitaris i socials (el reflex dels quals en el sector p¨²blic ha estat v¨ªctima de m¨¦s i m¨¦s retallades) i, sobretot, en vehicles gr¨¤cies a la renovaci¨® del Pla PIVE.

La demanda de turismes ha tancat el 2014 amb un al?a del 18%, avan?ant per sobre dels dos d¨ªgits trimestre a trimestre. Els 855.308 turismes matriculats s¨®n la millor dada que s'apunta la ind¨²stria des del 2010, encara que encara estan lluny dels 1,6 milions que els concessionaris despatxaven el quadrienni 2004-2008. ¡°Les xifres del 2015 estaran condicionades pel manteniment del pla. S'estima que les matriculacions augmentaran un 6% si les condicions actuals del programa es perllonguen durant tot l'any¡±, vaticina el BBVA. Passa el mateix amb productes com els electrodom¨¨stics, des de rentavaixelles fins a rentadores, congeladors, frigor¨ªfics i, sobretot, cuines. Segons les dades de l'associaci¨® del ram (ANFEL), les vendes han augmentat un 11% afavorides per la caiguda dels preus, que des del 2008 han baixat un 16%.

Per¨° hi ha fronts oberts que no conv¨¦ oblidar. Des de l'organitzaci¨® de consumidors Facua, el seu portaveu Rub¨¦n S¨¢nchez alerta sobre caure en el que anomena ¡°el parany del Govern¡±, que segons ell ¡°juga a traslladar el missatge que l'economia est¨¤ recuperada per incentivar el consum, per¨° fa tot el contrari perqu¨¨ aix¨° es produeixi¡± adoptant decisions com la pujada de l'IVA. Parla de sectors, com l'energ¨¨tic, on l'Estat ¡°podria intervenir imposant preus m¨¤xims per frenar tarifes desorbitades¡±.

Garc¨ªa Montalvo tamb¨¦ creu que l'any 2015 ¨¦s un camp plagat de mines. ¡°Estem sortint de la crisi basant-nos en expectatives que s¨®n molt vol¨¤tils. Si tenim una rebolcada a Grecia o passa qualsevol altra circumst¨¤ncia que es transmeti a la prima de risc, si el sector financer comen?a a tenir problemes¡­ de nou apareixer¨¤ la por, la incertesa¡±.

¡°Que el 2015 es mantindr¨¤ la incertesa? Esclar que s¨ª¡±, coincideix Oriol Aspach, director de macroeconomia del servei d'estudis La Caixa Research. ¡°Pot ser que hi hagi un creixement m¨¦s baix a l'eurozona¡­ la llista de riscos, com sempre, ¨¦s ¨¤mplia¡±. Una de les ¨²ltimes an¨¤lisis publicades per l'entitat fa refer¨¨ncia al coix¨ª d'estalvi que les llars van acumular durant els ¨²ltims anys. ¡°Si el context macroecon¨°mic hagu¨¦s estat normal entre el 2009 i el 2011, la taxa d'estalvi s'hauria mantingut en l'11,5%, i ho ha fet al 13,4%¡±. La difer¨¨ncia sobre les condicions te¨°ricament normals mostra que les llars tenen ara 50.000 milions d'euros m¨¦s que podrien utilitzar per consumir. Ho faran?

L'economia no sempre ¨¦s una ci¨¨ncia predictible. En la presa de decisions dels ciutadans influeixen raons i emocions que canvien segons els esdeveniments. Ho deia un dels pares de l'economia moderna, el brit¨¤nic William Stanley Jevons: ¡°Podem considerar feli? l'home que, no importa com de baixa sigui la seva posici¨® i redu?des les seves possessions, pugui sempre esperar m¨¦s del que t¨¦¡±. Aquesta variable psicol¨°gica d'esperar que tot millori ¨¦s a la base de molts estudis dels neuroeconomistes, que intenten explicar el proc¨¦s de decisi¨® que existeix darrere d'eleccions com consumir, estalviar o invertir.

Un treball recent signat per Joan Daniel Pina, del departament de mercats financers de CaixaBank, sobre la formaci¨® de preus als mercats financers recorda que economistes com Robert Shiller, premi Nobel el 2013, expliquen com els mercats no sempre processen la informaci¨® de forma correcta i creen bombolles. Un exemple seria el del preu de les empreses tecnol¨°giques als EUA o el de l'habitatge en pa?sos com Espanya. Aquest treball analitza estrat¨¨gies que de vegades condueixen els inversors, com seguir la multitud sense plantejar-se si el seu comportament ¨¦s l¨°gic.

?s compulsiu el nostre consum? El professor de l'IESE no ho creu aix¨ª. ¡°No sabem qu¨¨ passar¨¤ amb l'euro, ni si caur¨¤ un asteroide dem¨¤, ning¨² pot anticipar aquestes circumst¨¤ncies. Per¨° sabem perfectament quina ¨¦s la nostra situaci¨®, quant hem gastat per Navidad i qu¨¨ farem ara. Sabem que hi haur¨¤ volatilitat, que necessitem resoldre molts problemes al mercat de treball, les pensions, el finan?ament auton¨°mic¡­ per¨° continuarem consumint¡±.