¡°La pol¨ªtica tendeix a silenciar testimonis i cr¨ªtics¡±

Qu¨¨ en pensa del que passa despr¨¦s dels assassinats de Par¨ªs? Els caps d'Estat parlen de solidaritat; estaria b¨¦ que ho diguessin sempre. Sovint als que critiquen els porten als tribunals.

Hi veu hipocresia en aquesta reacci¨®? ?s la tend¨¨ncia natural de la pol¨ªtica: silenciar els testimonis i els cr¨ªtics.

El fa sentir jove el grup ?ltima Experiencia amb el qual actua? Jo hi pertanyo, s¨®c aix¨°. Vaig comen?ar als setanta. Amb El Reverendo, hi vaig estar trenta anys!

I es va fer gran. L'evoluci¨® l¨°gica, que deia Josep Piqu¨¦: comunista en la joventut, de centreesquerra despr¨¦s, a continuaci¨® de centre i ara del puto centre total: del centre m¨¦s extrem! Per¨° s¨®c de l'opini¨® contr¨¤ria: cal recordar qui ha estat un mateix, la millor versi¨® d'un mateix i recuperar-ho sempre que es pugui.

Com era la millor versi¨® d'un mateix? La que anava per lliure. Sense lligams, sense por del futur, sense neurosi de renda. S¨®c de la generaci¨® que ha viscut la millor ¨¨poca de la humanitat.

Tant? Qualsevol temps passat ha estat una puta merda; quan els pares van morir va ser una merda, i el que van viure els meus avis una merda al quadrat, i aix¨ª exponencialment. Per¨° just en aquesta evoluci¨® que s¨ª va tenir la humanitat jo vaig enxampar el cim, m'ha tocat tot el millor.

Qu¨¨ va ser el millor? Amb 17 anys vaig marxar a Amsterdam amb el moviment hippy; els hippies eren d¨¦us, no perroflautas de merda. Arribaves all¨¤, no tenies ni un duro i l'¨²nica cosa que podies fer, pel cap baix, eren malifetes perqu¨¨ d'alguna cosa havies de menjar. Era l'her¨¨ncia del Maig del 68, del qual ara la gent se'n riu...

Tamb¨¦ riuen de la Transici¨®. Riuen els joves. Va ser una explosi¨®. He viscut l'apoteosi, fins i tot de l'entrada al primer m¨®n per la porta gran.

I ara? Ens est¨¤vem distanciant de l'?frica tenebrosa que ten¨ªem al costat. Sembla que ara ens tornen a arrossegar cap avall.

La malaltia i la droga van passar factura. Vost¨¨ es va salvar. Tot per falta d'informaci¨®. Recordo la mort d'un amic: despr¨¦s vam saber que era sida. Les drogues: eren inevitables en el hippisme. Fer el pas seg¨¹ent a drogues m¨¦s dures era un atreviment, que despr¨¦s tenia mala soluci¨®. I la gent la va dinyar.

Qu¨¨ ¨¦s el que la gent no veu de vost¨¨? La gent distingeix el dels famosos com un m¨®n a part. De la mateixa manera que els de Podem fan un m¨®n a part amb la casta, la gent normal tamb¨¦ fa un m¨®n a part amb els famosos i pensa que ¨¦s un altre m¨®n. Jo tinc els meus germans, els meus amics de sempre, els m¨²sics... Aquest ¨¦s el meu entorn. No nom¨¦s ¨¦s normal, sin¨® m¨¦s aviat baix pel que fa als ingressos, viu en la realitat. Ho s¨¦, encara que no sigui el meu cas.

Podem: com viu un home de la Transici¨® aquesta nova realitat? Com un fet inevitable, per sort!, perqu¨¨ crec que s'ha fet desistiment de funcions. La pol¨ªtica es va institucionalitzar i la gent hi va renunciar. Es va fer creure que aix¨° ja no tenia marxa enrere. La pol¨ªtica va desapar¨¨ixer de l'espectre ciutad¨¤. I s'han posat en perill els serveis socials.

Cita Ferlosio al seu llibre Mientras no cambien los dioses aqu¨ª no cambia nada. Som en aquest moment? Ens ho hem de plantejar. Qu¨¨ diantre ¨¦s aix¨° dels mercats? Des de quan els estats no s¨®n sobirans? Que ens ho expliquin perqu¨¨ potser no hem d'anar contra el Govern sin¨® contra els mercats... Aqu¨ª ¨¦s on dic que han fet desistiment. Si vost¨¨ no mana, digui'm a qui haig de votar, vost¨¨ nom¨¦s ¨¦s un missatger.