El Consell d¡¯Estat retreu a Wert les presses en el seu gran pla universitari

Una vegada m¨¦s el problema ¨¦s el temps. El Consell d'Estat ha em¨¨s un dictamen sobre el gran pla del Ministeri d'Educaci¨® per a les universitats espanyoles ¨Cque suposa obrir la possibilitat que implantin volunt¨¤riament graus de tres anys davant dels actuals de quatre¨C en el qual li retreu que la reforma t¨¦ ¡°un termini molt breu¡± i demana que s'ampli? per permetre ¡°una adaptaci¨® m¨¦s coordinada per les universitats al nou sistema¡±.

La mateixa setmana en la qual sis comunitats aut¨°nomes ¨Cles tres governades pel PSOE (Andalusia, Can¨¤ries i Ast¨²ries), Catalunya (CiU), Pa¨ªs Basc (PNB) i Navarra (UPN)¨C han reclamat una morat¨°ria per implantar la reforma educativa a secund¨¤ria i batxillerat, l'¨°rgan consultiu considera que el gran canvi que l'equip de Jos¨¦ Ignacio Wert planteja als campus necessita un horitz¨® m¨¦s ampli que el setembre vinent, quan el ministeri preveu que comencin les modificacions.

El ministre va anunciar el 24 de juny que el seu departament estudia que, de forma ¡°optativa¡± i ¡°selectiva¡±, les universitats puguin oferir graus de tres anys m¨¦s dos anys de m¨¤ster davant dels quatre anys m¨¦s un actualment en vigor. ¡°Per a molta gent, la f¨®rmula triada per Espanya suposa un fre per a la internacionalitzaci¨® de les universitats considerable¡±, va dir el ministre. La seva proposta t¨¦ fonamentalment el suport dels rectors catalans i el rebuig de la confer¨¨ncia general que els aglutina (la CRUE).

El Consell d'Estat valora al dictamen datat el 15 de gener, al qual ha tingut acc¨¦s EL PA?S, que la falta d'estabilitat en la regulaci¨® ¡°no sembla que benefici? la consecuci¨® d'una educaci¨® de qualitat a Espanya¡±. El ministeri argumenta que als pa?sos ¡°del nostre entorn¡± ¨¦s m¨¦s habitual el grau de tres anys i considera que aquesta modificaci¨® facilitar¨¤ la internacionalitzaci¨® dels estudiants espanyols en homogene?tzar el model.

L'informe del Consell d'Estat, preceptiu per¨° no vinculant, analitza un esborrany del reial decret que en modifica dos de previs ¨Cel reial decret 1393/2007, que regula els ensenyaments universitaris oficials, i el 99/2011, que regula els de doctorat¨C. A m¨¦s dels terminis, aquestes s¨®n les principals objeccions que posa al projecte del ministeri:

• Conviv¨¨ncia amb les llicenciatures. La reforma ¡°t¨¦ una especial rellev¨¤ncia i conseq¨¹¨¨ncies de gran import¨¤ncia en el sistema universitari espanyol. En aquest sentit, s'ha de tenir en compte que encara en algunes universitats estan convivint els dos sistemes¡±. Espanya va implantar el Pla Bolonya de forma generalitzada el 2010, motiu pel qual el 2014 es van graduar les primeres promocions. Aquest model substitueix per graus les antigues llicenciatures, enginyeries i diplomatures, de les quals encara queden alumnes als campus. El Consell subratlla a m¨¦s que el mateix ministeri indicava al seu expedient ¡°que ¨¦s prematur establir un diagn¨°stic sobre els resultats i rendiment del sistema 4+1 [quatre anys de grau i un de m¨¤ster]¡±.

• Un acord general. ¡°Una manca d'estabilitat en la regulaci¨® dels ensenyaments durant els ¨²ltims anys no sembla que benefici? la consecuci¨® d'una educaci¨® de qualitat a Espanya¡±, prossegueix el dictamen. Per l'¨°rgan consultiu resultaria ¡°molt desitjable que es tract¨¦s d'aconseguir un acord general de les forces pol¨ªtiques i socials a fi de buscar un text que pugui donar m¨¦s estabilitat al sistema¡±. El reial decret va ser revisat a la Confer¨¨ncia Sectorial de pol¨ªtica universit¨¤ria, en la qual participen totes les comunitats aut¨°nomes amb el ministeri. Es van mostrar conformes ¡°amb car¨¤cter general¡±, assenyala el document. M¨²rcia i Madrid, ambdues governades pel PP, van alertar que la conviv¨¨ncia dels dos models ¡°generar¨¤ problemes i incerteses de cara a la internacionalitzaci¨® de les universitats¡±. Tamb¨¦ recull objeccions de diferents rectors i col¡¤legis professionals sobre la confusi¨® de la conviv¨¨ncia dels dos models o el cost que poden suposar. I reflecteix el vistiplau de les universitats catalanes Pompeu Fabra o Barcelona. Aquesta ¨²ltima planteja dubtes, no obstant aix¨°, ¡°sobre l'oportunitat del moment¡±.

• Mateix t¨ªtol, diferent durada. ¡°Tamb¨¦ crida l'atenci¨® que la flexibilitat que introdueix la norma i que, segons el parer del ministeri, constitueix un cam¨ª per aconseguir m¨¦s efici¨¨ncia en el sistema, no obstant aix¨°, pot generar disfuncions¡±, afegeix el Consell. Entre d'altres, que un t¨ªtol tingui diferent durada en una universitat i en una altra. ¡°Convindria valorar si seria m¨¦s adequat que el mateix t¨ªtol tingu¨¦s la mateixa durada a totes les universitats¡±, recomana l'organisme. ¡°Sembla dif¨ªcil aconseguir aquesta homogene?tzaci¨® quan dins del nostre propi pa¨ªs podria donar-se el cas, amb la redacci¨® del projecte, que un mateix t¨ªtol tingu¨¦s una durada diferent en una universitat i una altra¡±.

• Les professions regulades. Els t¨ªtols que habiliten per a activitats professionals regulades (arquitectes, infermers, dentistes, fisioterapeutes¡­) tindran un pla d'estudis que ¡°es regir¨¤ per la normativa sectorial que sigui aplicable¡±, segons l'esborrany del ministeri. El Consell d'Estat considera que no ¨¦s prou perqu¨¨ ¡°no en totes les normes sectorials s'estableix expressament la durada¡± i reclama a l'Executiu que reguli millor aquest punt. Tamb¨¦ sol¡¤licita un aclariment perqu¨¨ es fixin els criteris sobre el que passar¨¤ amb els alumnes que, ¡°tot i que no han superat el grau en els seus termes actuals (240 cr¨¨dits), s¨ª que han superat 180 cr¨¨dits¡±.