La nit en qu¨¨ Espanya va saber qui era Patricia Heras gr¨¤cies a la censura

Canal 33 de la Televisi¨® de Catalunya va emetre ahir a la nit Ciutat morta de Xavier Artigas i Xapo Ortega. El documental narra la nit del 4 de febrer de 2006, quan la policia va dissoldre una festa en un local okupat, propietat de l'Ajuntament, al districte de Ciutat Vella, a Barcelona.

La pel¡¤l¨ªcula es va estrenar fa un any i mig, s'ha projectat en m¨¦s de 150 emissions i una vintena de festivals, incl¨°s el de Sant Sebasti¨¤, per¨° sembla que anit va ser quan una majoria es va assabentar del que va passar aquell dia quan un test llan?at des del terrat del local okupa va deixar un agent en estat vegetatiu. Set joves que eren al carrer van ser detinguts, torturats i declarats culpables. Van acabar a l'Hospital del Mar de Barcelona, on van coincidir amb Patricia Heras i el seu amic Alfredo, que havien patit un accident de bici. La policia va pensar que tamb¨¦ estaven involucrats en els fets i van acabar a la pres¨® i condemnats el 2010. Heras es va su?cidar quan va sortir de la pres¨®, un any despr¨¦s.

Abans que la pel¡¤l¨ªcula s'emet¨¦s a televisi¨®, un jutjat de Barcelona va enviar a Televisi¨® de Catalunya i als autors una notificaci¨® per advertir que cinc minuts del reportatge no es podien exhibir. L'argument era que podia representar una violaci¨® del dret a l'honor, a la intimitat i a la pr¨°pia imatge del denunciant, V¨ªctor Gibanel, ex-cap d'informaci¨® de la Gu¨¤rdia Urbana.

L'ordre nom¨¦s es va complir en antena. En el moment que va arribar el veto es va produir l'anomenat efecte Streisand: un intent de censura es divulga encara molt m¨¦s. I si ¨¦s amb ajuda d'Internet, el resultat es multiplica o viralitza. El documental va aconseguir un 19% d'audi¨¨ncia, m¨¦s de 500.000 espectadors es van quedar un dissabte a la nit a casa seva.

El fragment censurat d'uns cinc minuts es va pujar a diferents canals de YouTube.

Els directors van comentar tota l'emissi¨® des del seu compte. Van comen?ar per llan?ar aquest missatge sobre Xavier Trias, responsable pol¨ªtic de la ciutat: "Si dem¨¤ no surt Xavier Trias en roda de premsa per donar explicacions sobre les irregularitats en la Gu¨¤rdia Urbana, aquesta ciutat est¨¤ morta".

Van compartir les piulades d'altres espectadors fins a portar la indignaci¨® al carrer. Una concentraci¨® de familiars i amics de Patricia es va reunir a la pla?a de Sant Jaume davant l'Ajuntament.

La frustraci¨® va anar creixent a mesura que agents oficials van comen?ar a intervenir en la conversa digital. El sindicat de Mossos d'Esquadra va llan?ar aquest missatge en el seu compte: "Bona nit per anar al cinema. Encara que si us agrada la fantasia, en teniu prou amb el C33".

La formaci¨® Guanyem que encap?ala Ada Colau, ex-cap visible del moviment per la daci¨® en pagament per a l'eradicaci¨® del desnonament a Espanya, va enviar la piulada seg¨¹ent: "Els partits que governaven a Barcelona el 2006 han de compar¨¨ixer p¨²blicament per donar explicacions i demanar perd¨® a les v¨ªctimes". Alguns usuaris ho van interpretar com a oportunisme pol¨ªtic.

A m¨¦s d'estrenar-se a diverses sales i haver circulat per diferents festivals, Ciutat morta es podia veure gratu?tament a internet abans que Canal 33 l'emet¨¦s anit. L'endem¨¤, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, en una entrevista a Rac1 s'ha limitat a dir que "¨¦s un defensor de la Gu¨¤rdia Urbana". Aquest cas, la seva difusi¨® per televisi¨® i xarxes socials recorda l'efecte que va tenir el programa que Salvados, de Jordi ?vole, va dedicar a les v¨ªctimes del metro de Val¨¨ncia l'abril del 2013. Despr¨¦s de l'emissi¨® del reportatge, els jutges encarregats del cas han reobert la investigaci¨®.