Male?des identitats

Una de les primeres reaccions als atemptats de Par¨ªs va ser la concentraci¨® d'un grup de pakistanesos a la rambla del Raval de Barcelona per condemnar la massacre. Volien deixar clar que no ¨¦s el mateix l'islam que el gihadisme, una q¨¹esti¨® que s'ha repetit aquests dies. Malgrat aix¨°, llegeixo a Le Monde que han estat pocs els habitants de les banlieues que s'han adherit a la gran manifestaci¨® republicana de l'11 de gener. Com si aquest m¨®n i aquesta crida a la unitat nacional no an¨¦s amb ells. Una cosa semblant ha passat en algunes escoles franceses on ha estat dif¨ªcil mantenir una unitat clara de repulsa contra els assassins i d'homenatge a les v¨ªctimes. Un nou frac¨¤s de l'educaci¨®? O de moltes m¨¦s coses? ¡°Com respondre al repte de viure junts si la coeducaci¨® social i escolar brilla per la seva abs¨¨ncia?¡±, assenyalava el diari franc¨¨s, afegint que, en alguns centres escolars del nord de Marsella, el 95% dels alumnes s¨®n musulmans.

Quan John Locke publica (a Holanda i an¨°nimament, per evitar repres¨¤lies) la Carta sobre la toler¨¤ncia, el prop¨°sit ¨¦s posar fi a la interfer¨¨ncia de la religi¨® en la pol¨ªtica i estendre sense entrebancs la llibertat religiosa. Locke segueix el consell evang¨¨lic: ¡°Al C¨¨sar el que ¨¦s del C¨¨sar i a D¨¦u el que ¨¦s de D¨¦u¡±, i afirma que en la ¡°societat lliure d'homes volunt¨¤riament reunits¡±, els sacerdots i les esgl¨¦sies hi s¨®n de massa. A l'Estat no l'han de preocupar la salvaci¨® de les ¨¤nimes, la idolatria o l'heretgia perqu¨¨, si s¨®n alguna cosa, s¨®n temes privats i, per tant, lliures. L'Estat ha de vetllar per la pau i la conc¨°rdia, i la millor manera d'aconseguir-ho ¨¦s reconeixent la llibertat religiosa com un dret fonamental.

Que l'islam no ha tingut la seva pr¨°pia Il¡¤lustraci¨® ni ha estat capa? de separar la religi¨® de la pol¨ªtica ¨¦s un fet i una de les explicacions que sovint es donen al radicalisme isl¨¤mic. Per¨° per qu¨¨ als occidentals, hereus del cristianisme, que vam iniciar fa temps un proc¨¦s de secularitzaci¨®, ens costa tant prescindir de les identitats religioses i veure els individus com a tals i no com a musulmans, jueus, europeus, occidentals o republicans il¡¤lustrats? Les etiquetes simplifiquen els relats i fan que les persones siguin id¨¨ntiques, totes iguals sota un mateix r¨¨tol. Si es porten a l'extrem, les identitats s¨®n coartades per justificar les pitjors barbaritats. Els primers ap¨°stols de la toler¨¤ncia buscaven una manera d'eradicar les guerres de religi¨® que, durant anys, assolaven Europa. Pensaven que individualitzant la fe aconseguirien eliminar-la com una causa de contesa i destrucci¨®, tamb¨¦ de dominaci¨®. Alguna cosa s'ha aconseguit en el prop¨°sit, per¨° no per estar satisfets. Les religions reviuen en formes cada vegada m¨¦s fonamentalistes i intolerants.

Olivier Roy alertava en aquest diari de l'error de pensar que hi hagi comunitats musulmanes com a tals a Fran?a. Explicava que la xarxa d'escoles de confessi¨® musulmana ¨¦s petita, que no hi ha organitzacions representatives ni mobilitzacions als carrers de signe musulm¨¤. I que els musulmans a Fran?a viuen m¨¦s integrats del que sovint es d¨®na a entendre a trav¨¦s dels mitjans de comunicaci¨® i dels discursos pol¨ªtics. No ¨¦s estrany que siguin ells mateixos els que m¨¦s temen ara el rebuig dels islam¨°fobs, una altra ideologia constru?da sobre el rebuig d'un col¡¤lectiu que es considera homogeni i al qual es converteix en boc expiatori del malestar, les retallades i les desigualtats.

L'obstinaci¨® secularitzadora que va comen?ar amb la modernitat va impulsar efectivament la llibertat religiosa i la llibertat d'expressi¨®. Per¨° la llibertat es compagina malament amb les adscripcions identit¨¤ries fortes. No ajuda a crear persones moralment madures, capaces de pensar per si mateixes, com preconitzava Kant a prop¨°sit de la Il¡¤lustraci¨®. Un pa¨ªs que es reclama de la llibertat com el valor m¨¦s espec¨ªfic del seu patrimoni cultural i moral ha d'aconseguir que els ciutadans es vegin sobretot com a individus capa?os de ser el que vulguin ser, persones que puguin escollir entre els estils de vida que tenen a la seva disposici¨® la resta de ciutadans.

Quan es va produir el cas Salman Rushdie, Michael Ignatieff va escriure: ¡°L'¨²nica cosa en qu¨¨ estaven d'acord els liberals antiisl¨¤mics i els seus contraris fonamentalistes era que existia una cosa anomenada comunitat isl¨¤mica¡±. Ni el multiculturalisme ni l'assimilaci¨® del diferent en una sola cultura han donat bons resultats. Perqu¨¨ el problema no ¨¦s la cultura sin¨® la marginaci¨® i la falta d'expectatives en un m¨®n en qu¨¨ el prestigi social es funda en els diners que hom t¨¦ i no en la religi¨® o la nacionalitat. El primer que reclamen els que se senten diferents all¨¤ on es fa bandera de la llibertat s¨®n les condicions necess¨¤ries per poder ser lliures de deb¨°. Lliures per poder conrear la seva difer¨¨ncia si aix¨ª ho volen, no com una necessitat perqu¨¨ no tenen res m¨¦s a qu¨¨ aferrar-se.

Victoria Camps ¨¦s professora em¨¨rita de la UAB.